Insectes

TV3, en una nova edició del programa ‘Sense ficció’ ens torna a suggerir que fem cas de les recomanacions de l’ONU i comencem a fer-nos a la idea que tots acabarem menjant insectes d’aquí a uns anys. Doncs que se’ls mengin els directius de l’ONU, si tant els agraden!

Tots sabem que produir carn, per exemple, de vedella és força car, consumeix molta aigua i després genera moltíssim CO₂. Molt bé. És evident que no tothom pot menjar carn de vedella com no tothom pot menjar ous de beluga (salvant les distàncies, no és el mateix, és clar).

Però això no vol dir que ens hàgim de llançar com gossos afamats a menjar cucs o insectes, perquè això no entra dins de la tradició occidental del menjar. La gent, abans es passarà a les hamburgueses sintètiques, siguin de carn o de vegetals o d’algues, que no pas a menjar insectes.

Alguns països, com el nostre, ja mengen certs productes molt proteics que altres rebutgen: cargols, crustacis, etc. No parlem del fàstic que tenen molts nord-americans pel pop o pel conill. Realment, no ens podem queixar de no tenir una dieta variada.

És possible que sí que es posi de moda menjar alguns insectes, tal volta, formigues fregides, ben cruixents i amb un toc d’àcid. Però creieu-me: per molt que traieu imatges de cucs i d’insectes fastigosos per la tele, la gent no s’abocarà al mercat a demanar-ne grans quantitats en safata.

Això ens hauria de fer reflexionar, en canvi, sobre els nostres hàbits alimentaris. No parlo de fruites miraculoses o de vegetals màgics. Simplement sobre el fet de si fem una dieta equilibrada o si mengem massa carn o molts productes processats.

En tot cas, que cadascú mengi el que vulgui. Jo, les formigues les he tastades i estaven força bones, però els escarbats no me’ls penso menjar a menys que m’estigui morint de gana.