Ara què diran

Sembla que la vacuna experimental contra el coronavirus desenvolupada a Oxford és doblement efectiva: reforça els anticossos i les cèl·lules T i no sembla tampoc tenir reaccions adverses. Una bona notícia. Altres vacunes també s’estan desenvolupant amb pronòstic esperançador. Només falten més proves per assegurar-nos que la vacuna (o vacuna) és (són) segura/es.

Naturalment, no trigaran gaire els antivacunes i els conspiranoics a sortir a les xarxes a escampar la seva merda (amb perdó): que si ens volen emmetzinar, que si les vacunes duen un microxip per controlar-nos, que si la màfia de les farmacèutiques, etc.

Molt bé, cap problema. Qui no vulgui la vacuna, que no se la posi. Però si després agafa la malaltia, que es pagui de la seva butxaca tot el seu tractament. I si són els seus fills a qui no volen posar la vacuna, cap problema tampoc: que els hi retirin la custòdia.

Evidentment, els nostres estimats governants no tindran les gònades necessàries per dur a terme aquestes mesures o d’altres de similars, però crec que, ja que això no passarà, la gent hauria de ser molt conscient sobre allò que fa i deixa de fer i per què.

Ja està bé de fer cas a quatre xarlatans de pa sucat amb oli que li diuen a tothom com han de viure les seves vides sense tenir ni idea de ciència i menys d’immunologia, tot escampant idees paranoiques (les xarxes ja ho són massa, de per si) tractant d’embolicar la troca tant com poden en nom de la llibertat. I el dret a la vida què?