El futur del comerç a Puigcerdà

Quin és el futur del comerç a Puigcerdà? És evident, que hi ha una sèrie de tendències que han vingut per quedar-se.

N’hi ha dues de ben visibles i que cada cop tenen més repercussió: que la gent no té por d’agafar el cotxe i fer uns quants quilòmetres per trobar els mateixos productes més barats en altres indrets, amb la mateixa qualitat; i que encara menys manies tenen per comprar per internet. Només cal veure les flotes de camionetes de repartiment que circulen per la Vila, darrerament.

Altrament, les compres de la gent de segones residències són cada cop més irregulars. Molts compren alguna cosa per necessitat o per caprici, però generalment prefereixen fer-ho a la seva població natal, on sol haver-hi més varietat i menor preu. I si es tracta de sofisticació, és difícil superar la del portal de l’Àngel o la del passeig de Gràcia.

Vol dir això que el comerç de Puigcerdà està condemnat? Jo crec que no. Però caldrà que es reconverteixi. Crec que calen tres ingredients fonamentals: originalitat, qualitat i servei.

El servei és fonamental. Ja sé que no és la norma general, però en algunes botigues et tracten a puntades de peu, especialment si s’ensumen que ets d’aquí. Sembla que com que viuen molt dels de fora, els diners de la gent del país no els agrada l’olor que fa. Però com deia l’emperador Vespasià: pecunia non olet.

En segon lloc, originalitat. Si vens el mateix que un supermercat o una botiga de Barcelona i per postres, al doble de preu, vindrà a comprar-te algun despistat o algú que tingui una necessitat imperiosa, però així no faràs gaire negoci, ni durant molt de temps.

Cal un producte diferenciat, per exemple, producte de proximitat o algun servei que no trobis enlloc més o que no surti a compte comprar per internet. Alguna cosa lligada al territori, com productes locals.

I per descomptat, qualitat. O millor dit: qualitat/preu. No pot ser que compris un producte o un servei al doble de preu que a només uns pocs quilòmetres de distància, túnel avall. Això és una presa de pèl i la gent se n’afarta. Els primers, la població local.

Com deia un amic meu, has de viure dels d’aquí i fer calés amb els de fora. Però si depens només dels de fora, estàs venut. Especialment si has de pagar un lloguer pel local exorbitant, que va pujant any rere any, molts cops per pocs metres quadrats i una posició més que discutible.

Aquests són, crec jo, els tres ingredients fonamentals per tal que el comerç s’adapti al segle XXI i les noves tendències comercials. Naturalment, que cadascú faci el que consideri oportú amb el seu negoci.