Meitat Gerunda, meitat Ilerda, partir Cerdanya és una merda

Amb això del desconfinament gradual, que per entendre’l bé cap ser com a mínim enginyer, acabem de descobrir que el virus SÍ que hi entén, de fronteres. I no només la frontera entre Espanya i França, que tenim ben custodiada per la Policía Nacional, sinó també la semioblidada frontera provincial.

Ara resulta, com molt bé ha dit més d’un a les xarxes socials, o a la roda de premsa de cada dia del Govern de la Generalitat, que si ets de Bellver pots anar a Lleida, però no a Puigcerdà. Si ets de Puigcerdà, podràs anar a fer una mariscada a Cadaqués, però no podràs anar a veure la família a Martinet.

Ho trobo realment gloriós. Ja ni tan sols han repartit el territori en vegueries o en àrees sanitàries, que seria el normal, sinó que tornem a la idea de divisió napoleònica de les províncies. ¡Santiago y cierra España! Quina idea tan meravellosa i ben pensada.

Així, si ets de Barcelona i tens la sort de tenir una segona residència a Bagà, podràs anar-hi legalment. Però si vols creuar el túnel i anar a Grus, doncs no. Et fots. No seria més lògic parlar d’un radi de x quilòmetres, no sé, per exemple, 20 quilòmetres, o 50 km o una quantitat raonable? O deixar-se directament de ruqueries.

En fi, trobo que aquest Gobierno de España fa el que pot. El que no m’imaginava és que pogués tan poc. Hom espera que els prohoms de la Capital del Reino, tinguin a la seva disposició els millors assessors del país. Així doncs, o els millors són deplorables o, directament, no els fan ni cas. Molt em temo que és més aviat el segon que no pas el primer.

Altrament, continuen tractant igual un poble de tres-cents habitants que una urbs de cent mil. És igual que al costat de casa teva hi hagi una muntanya o un bosc. No surtis si no vols infringir la llei! I si a sobre està en una altra província, pots cometre un delicte de lesa majestat. En fi…