Confinament rural

S’està parlant força darrerament sobre què representaria obrir el confinament forçós a les zones rurals. L’argument és molt simple: no hi ha el mateix risc de contagi -ni de bon tros- en una gran població (o fins i tot en una població mitjana) que en una zona rural, on la densitat de població és molt baixa.

Per què els habitants de Guils de Cerdanya han de seguir les mateixes pautes de confinament que els de Mataró, per posar un parell d’exemples?

Bé, us diré que hi estic d’acord: no hi ha color. No té res a veure la vida en un poble petit rural que en una urbs densament poblada. Però ara siguem realistes i pensem una mica: què creieu que passaria si el Govern deixés campar lliurement -o amb moltes menys restriccions- els habitants de les zones rurals?

Doncs que si ara ens queixem que quan arriba el cap de setmana molts segons residents ens envaeixen, l’èxode de Moisès seria un fet anecdòtic davant de les migracions de la gent de ciutat envers el camp, per molt prohibit que estigués.

Ja sé que això no és just, però és exactament el que passaria: tothom sortiria disparat a les zones rurals, les quals deixarien de ser zones de baix risc per passar a ser zones de risc moderat o alt.

Els humans som així. Només fa falta que se’ns digui que no fem una cosa, perquè ens entri una picor indescriptible a tot el cos i tinguem una necessitat irrefrenable de fer allò que ens han prohibit. Si a sobre creiem que ens beneficia, llavors la força encara es multiplica.

Sí que crec que el confinament es podria relaxar en general fins a un cert punt, tot i que no soc epidemiòleg i tampoc em posaré burro en aquesta qüestió. Suposo que el mal menor és que estiguem tots ben confinadets, siguem de camp o de ciutat i quan el temps millori, ja sortirem, per molt injust que això ens pugui semblar.