El futur que volem
Una de les coses que ens
ha ensenyat l’emergència sanitària que estem vivint és allò que molts ja dèiem
des de fa anys: que no es pot tenir tot. Vaja, que la Humanitat ha de decidir
si vol invertir en coses absurdes, com material de guerra, futbolistes o programes
de televisió escombraria o bé en sanitat, investigació científica i educació.
La sanitat, per raons evidents.
Provenim d’una època en què hi va haver retallades del sistema sanitari públic
a tort i a dret que després no s’han revertit gens. Una cosa similar ha passat
amb el sistema educatiu. Després, és clar, ens queixem que la gent no té valors
-o millor dit, que té uns valors força egoistes i que ignoren el bé comú.
I per descomptat, la
despesa militar o en coses supèrflues, també ens la podíem haver estalviat i
haver invertit tant en investigació mèdica, com en investigació general, de la
qual sempre se n’extreuen beneficis i que ho fa avançar tot.
Però no és només una
qüestió de diners. De vegades, és tan senzill com educar en uns determinats
valors. Si els nens veuen que els ídols dels seus pares són una colla d’analfabets
funcionals que guanyen milions només per sortir en calçotets enmig d’un camp a
donar puntades de peu a una pilota i marcar gols, serà molt difícil que després
es valorin positivament professions com la d’infermer/a, investigador/a, metge,
científic o quelcom de similar.
Però quan ve una pandèmia,
tothom vol tenir garantit un llit a l’hospital, que l’atengui un bon
professional i que els científics vagin de pressa a trobar tests de detecció
eficaços de la malaltia o directament una cura o una vacuna efectiva.
Decidiu quina mena de món
voleu per a vosaltres i per als vostres fills. Si un món de coneixement o un món
de diversió vulgar i buida. Un món on se salven vides o un món on es perden
vides inútilment. Vosaltres decidiu. Els polítics no s’hi oposaran: per vots,
per mantenir-se al poder us donaran allò que realment vulgueu. Almenys als
llocs on hi ha una democràcia, encara que sigui imperfecta. Vosaltres maneu.
3 Comments:
D'això se'n diu predicar al desert. Per desgracia, quan tot acabi, el mon tornarà al seu estat habitual.
L'exercit es molt necessari, per combatre als,als,als, als, als, no se, als borg i romulans per exemple.
Els Borg són molt perillosos ;)
Ole, ole i ole!! Per desgràcia, i com sempre, els que et llegim estem ben convençuts del que dius i mirem d'actuar en conseqüència. Aquells que es conformen amb la superficialitat i no treballen els valors, no gestionen emocions i no s'autoexigeixen per ser millors persones, des del respecte, aquests,... Aquests no et llegiran mai!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home