Colonialisme andorrà

L’any passat vam acollir a Puigcerdà una conferència promoguda per l’exalcalde de la Seu d’Urgell i prohom socialista, Joan Ganyet, sobre la seva idea d’una àrea econòmica especial pirinenca.

 

En principi em va semblar molt bona idea. Resumidament, crear una zona especial franco-andorrana-catalana pel que fa a intercanvis econòmics, projectes comuns, etc. Tot el que sigui sumar benvingut sigui.

 

Però deixant de banda aquesta interessant idea, quan he parlat amb alguns membres de l’elit intel·lectual andorrana m’he endut una certa decepció. Veuen la Cerdanya com una peça necessària d’aquest projecte, però des d’un punt de vista que gosaria qualificar de colonial.

 

La Cerdanya hauria de servir com un accés ràpid a Andorra, fos mitjançant una línia de ferrocarril que trinxaria la vall i el Baridà, fos foradant la muntanya per Meranges o per la vall de la Llosa per tenir un accés per carretera ràpid a Andorra.

 

Ara, només han faltat les lamentables declaracions del cap de Govern andorrà, que s’ha encarregat de desmentir quan ha vist la polseguera que aixecaven, segons les quals els treballadors (pobres) andorrans no tenen cabuda a Andorra, perquè no es poden permetre un habitatge (ni de lloguer i menys de propietat, a causa dels preus exorbitants d’aquests) i, per tant, que s’espavilin i se’n vagin a viure a l’Alt Urgell o a Cerdanya.

 

Val a dir, que l’alcalde  de la Seu, en Joan Barrera, amb molt bon criteri, ha posat el crit al cel, ja que prou problemes d’habitatge té la Seu per assumir una afluència massiva de treballadors andorrans.

 

Em sorprèn, però, que des de Cerdanya no hi hagi hagut cap declaració política al respecte. Potser ho veuen més llunyà, però ja tenim força casos de treballadors andorrans que viuen a la nostra comarca, així que com diu el proverbi castellà: “Cuando las barbas de tu vecino veas pelar…”.

 

En fi, crec que l’Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra, així com l’Arieja, ens hem d’entendre en projectes de futur, però des del respecte, no des de postures colonialistes o mirant des de dalt. Si és així, benvingudes siguin les idees i els projectes. Si no, ja estem bé com ens trobem ara mateix.