Puigcerdà, opció de futur

A finals dels anys 80 del segle XX, sota l’administració municipal del Joan Llombart, va tenir lloc a Puigcerdà una mena d’exposició titulada: “Puigcerdà, opció de futur”. En ella es presentaven un seguit de projectes futuristes de com es volia, es proposava o s’imaginava que podria ser Puigcerdà deu o quinze anys després.

 

Pel que recordo, algun d’aquests projectes es va dur a terme, però altres van acabar dormint el somni dels justos, agafant pols en algun calaix de l’ajuntament o en un arxivador rodó, tot s’ha de dir.

 

L’important d’aquest fet és que el Joan Llombart va tenir una visió de futur de Puigcerdà que trobo a faltar en els polítics municipals d’avui dia.

 

Els polítics actuals, especialment a partir del Joan Carretero, qui potser també tenia una certa visió de com volia el Puigcerdà del futur, s’han dedicat a gestionar el dia a dia. No es tracta de fer projectes. Per exemple, en Joan Planella va fer una reforma del centre urbà molt significativa. Fins i tot va haver una certa idea d’expandir Puigcerdà per la zona de l’hospital Transfronterer, una altra aposta de futur molt important.

 

Però el cert és que fa més d’una dècada que Puigcerdà navega sense rumb aparent. S’han fet algunes actuacions, però no veig aquest “Puigcerdà, opció de futur” enlloc. Ja no parlo només d’arquitectura urbana, sinó de serveis, una nova economia, promoció de la joventut, un parc d’habitatge assequible per als residents de la Vila, en fi, una opció de futur diferent de la indústria del totxo i del turisme.

 

No tinc res en contra d’un turisme i d’una construcció moderats, però no m’agrada l’especulació ni el monocultiu. Crec que tenim una comarca preciosa que pot oferir molt més que anuncis del tipus “vingui a destrossar la muntanya” o “encara queden llocs preciosos: vingui i construeixi a sobre”.

 

El més important: com volem que sigui el Puigcerdà del segle XXI? No se sap. I el problema és que portem ja dues dècades de segle XXI, així que la cosa comença a ser greu. A aquest pas, arribarem al 2050 i continuarem embadalits, tot mirant-nos el melic i cagant-nos en la iniciativa que hauran tingut tots els territoris que ens envolten per desenvolupar-se més en harmonia amb la natura i el medi i amb noves tecnologies i economies.

 

No hi ha futur, perquè no hi ha debat. No hi ha debat perquè la gent està massa ocupada pensant en el present (llegiu, fent calerons) o deixant passar el temps, tot suposant erròniament, que algú altre ja vindrà a solucionar-los les coses.

 

Però això no passarà. Cadascú s’ha de treure les seves castanyes del foc. Si venen de fora a fer-nos-ho, serem els primers de queixar-nos amb el típic “que venen els de fora”. I en tot cas, seran maneres i interessos forans, no els nostres.

 

Detecto una son profunda, una deixadesa de la gent, que sembla que està per altres coses, però que realment no està per res. Així, com volem que els nostres polítics, que no deixen de ser una representació de nosaltres mateixos, vetllin o imaginin el nostre futur?

 

No tinc gaire fe que això canviï. Per desgràcia, la gent només canvia a base de garrotades. Però no us penseu, que entre crisis econòmiques, pandèmies, emergència climàtica i globalització, ja vindran aviat les garrotades i seran sonades. Llavors, tots a córrer.

 

Per no ser tan negatius, quines crec jo que han de ser les línies a desenvolupar per al futur de Puigcerdà:

 

-          Una important promoció de l’habitatge social, de nova construcció i de rehabilitació, de propietat i de lloguer.

-          Potenciar l’establiment d’empreses tecnològiques i també de tallers obradors lligats a productes artesanals locals del sector agroalimentari.

-          Potenciar el desenvolupament sostenible de la producció local d’energia.

-          Desestacionalitzar el turisme i promoure altres formes més sostenibles del turisme.

-          Impulsar una política de rehabilitació d’habitatges, especialment al centre urbà, i de repatrimonialització del municipi.

-          Promoció de la vida civil i del teixit associatiu a la Vila.

-          Creació de nous espais civils, religiosos i culturals per desenvolupar el punt anterior.

-          Apostar per algun tipus d’indústria tecnològica.

-          Promoció del turisme de salut i esportiu.

-          Demanar una major inversió en les infraestructures bàsiques necessàries per al desenvolupament del municipi a les institucions supracomarcals pertinents.

-          Apostar per un model de transport públic comarcal eficient.

-          Promocionar els diferents àmbits educatius locals: idiomes, música, etc. Demanar algun tipus d’ensenyament universitari o professional a la comarca.

 

I aquí ho deixo.