Dues mostres d’intolerància

Amb poc temps de diferència, hem pogut patir dues mostres d’intolerància a la Cerdanya, d’aquelles que empipen força.

D’una banda, en ocasió de la celebració del dia de l’Orgull LGTBI, es va pintar el pas de zebra de la plaça del Reg, davant de la seu del Consell Comarcal, amb els colors de la bandera LGTBI (la de l’arc de Sant Martí). Bé, doncs al cap de poc temps, va aparèixer pintat de negre per sobre, amb la clara intenció de desfer la pintada original. Lleig.

No entenc que algú tingui les ganes i les penques de fer una cosa així. Naturalment, ho devien fer amb nocturnitat, per tal que no els enxampessin, no fos que la gent els assenyalés pel carrer com el que són: homòfobs, intolerants, feixistes.

D’una altra, en un conegut antre nocturn proper a Puigcerdà (no cal dir el nom) situat a prop de la carretera que uneix Puigcerdà amb Queixans, no van deixar una noia llatina pel fet de ser llatina. Vaja, una mostra més d’intolerància i, en aquest cas, de racisme. No fos que molestéssim el públic “selecte” del local. Patètic.

Molts cops pensem que aquí aquestes coses no passen. Però és clar: passen. I molt més d’allò que ens pensem. Potser molta gent no li dona importància. Per exemple, a la xarxa social on la noia va denunciar els fets, molta gent li deia: “No en facis cas, ells s’ho perden”.

Sí, d’acord: ells s’ho perden. Però a tu ja t’han humiliat, t’han menyspreat i t’han insultat. Això qui ho repara? Qui s’ho menja? No el porter del local nocturn que va proferir els insults i no va deixar passar la noia, ni l’amo del local que devia donar clarament les instruccions al seu sicari.

Tornant al cas de la pintada, ja prou complicat és sortir de l’armari en un entorn rural (si és que Puigcerdà encara es pot considerar un entorn rural, perquè s’ha tornat força urbanita, per bé i per mal) com perquè els teus veïns (o visitants) et recordin que “tots som iguals, però alguns són més iguals que els altres”.

Hem d’estar amatents i no deixar passar-ne ni una. Es comença així i s’acaba vivint en una societat intolerant. Aquestes coses s’han de condemnar i, si la llei ho permet, s’han de castigar. No es poden considerar com simples poca-soltades d’uns ximples. Sí que ho són, de ximples, però també són una cosa molt pitjor: són pomes podrides que poden corrompre tot el cistell.