D’on no n’hi ha, no en raja

Sovint es parla molt dels elements patrimonials i de conservar el patrimoni urbanístic de les poblacions. Una part destacada, però sovint oblidada d’aquest patrimoni, són les fonts.

 

Aquestes fonts públiques de tota la vida que permeten satisfer la set en dies de calor o simplement rentar-se les mans. Algunes, molt boniques, en ferro forjat i altres més simples, sovint un simple tub en una paret per on raja l’aigua. La majoria, de pedra.

 

A Puigcerdà, sembla que patim sequera de fonts. Moltes han estat destruïdes o eliminades. Per exemple, la font monumental que hi havia davant del Casino Ceretà, va passar a millor vida i actualment ocupa el seu lloc una de molt més discreta, al costat d’un local cobert on serveixen pizzes, que es menja tota la placeta.

 

Tampoc va tenir millor sort la font que hi havia al passeig 10 d’abril o més recentment, la que hi havia al costat del claustre de Sant Domènec.

 

No són casos únics. La font del parc Schierbeck, que abans rajava, ara es troba clausurada. Sembla que els amos d’un bar proper es van queixar que no venien prou ampolles d’aigua per culpa de la infeliç font i la pela és la pela, oi? L’interès privat preval per sobre de l’interès públic.

 

A poc a poc, ens anem quedant sense fonts. No tots els municipis les tracten igual, però el que és a Puigcerdà, històricament, han tingut molt mala sort.

 

Potser un dels llocs més emblemàtics de la Vila, la font del Cúcuru, és un niu pudent i fosc de brutícia i deixadesa, quan antigament era un lloc d’esbarjo i reunió. Avui continua essent un lloc de reunió, però els individus que la freqüenten són -diguem-ne- d’un altre tipus.

 

Des d’aquí faig una crida a recuperar les antigues fonts de Puigcerdà. No cal invertir-hi molts calés, però estaria bé demostrar un cert respecte pel patrimoni i fins i tot editar un tríptic amb les fonts del municipi, com a reclam turístic.

 

El Consell Comarcal de Cerdanya va fer quelcom similar fa molts anys, seguint un treball del Sebastià Bosom que, lamentablement, també resta ara en l’oblit. Quin llibre més esplèndid podria haver sortit d’aquell treball, amb magnífiques fotografies i un estudi històric de cada font. Suposo que deu estar agafant pols en algun calaix, dormint la son dels justos, si és que no ha acabat devorat per una plaga d’arnes.