Mama, jo vull ser ‘influencer’

Llegeixo un titular de l’edició digital del diari “El País”, a 25 de setembre del 2023: “El grado de Periodismo languidece: ‘Los chicos prefieren oír a Ibai Llanos que el telediario’” i ho acompanya amb la dada segons la qual hi ha hagut una reducció dels alumnes sol·licitants del grau del 18,4% els darrers 7 anys.

 

Naturalment, això pot ser degut a molts motius, no només a l’acció cada cop més atractiva dels ‘influencers’. Però sí que és veritat que la gent jove (i no tan jove) s’informa cada cop més a través del mòbil i amb aquesta classe de formats. Bé, dic “informar” en un sentit molt ampli, és clar.

 

Sé que és fàcil criticar els ‘influencers’ com a poc seriosos, superficials i narcisistes, però el cert és que triomfen i per alguna cosa deu ser. Tampoc és que vulgui defensar aquest model de comunicació. Jo prefereixo un bon article periodístic o un bon reportatge d’investigació a la televisió o a internet.

 

Però el cert és que el bon periodista també escasseja cada cop més. La gent no és tonta. És conscient que el periodista treballa per una corporació amb uns interessos més o menys “foscos” o allunyats dels seus i té clar que el periodista, per molt independent que vulgui ser, no mossegarà la mà que li dona menjar.

 

Aquests ‘influencers’ són ànimes independents. Treballen per a si mateixos o per grans interessos publicitaris, molt més genèrics, als quals -naturalment- no atacaran, però no solen estar manipulats políticament. Almenys, molts no ho estan. Cadascú té la seva ideologia i això se sol notar, però no solen treballar per a partits polítics o lobbies d’interessos.

 

I això, el jove (i el no tan jove) ho detecta i ho compra. A més, està la qüestió del llenguatge i de la temàtica. Tots dos són diferents dels clàssics del periodisme i els joves s’hi identifiquen molt més.

 

El preu que es paga, naturalment, és la superficialitat, la vulgaritat i la poca serietat, però hem passat de voler informar-nos a voler entretenir-nos i ara tenim justament allò que hem demanat. Tampoc ens podem queixar.

 

Per exemple, tant els diaris escrits o per internet, com les ràdios i la televisió, ofereixen cada cop més espais molt poc seriosos que antigament haurien estat titllats com a premsa rosa, premsa groga o directament, com a brossa. Rumors, culebrots diversos, xafarderies i notícies molt ximples/simples, però que fan gràcia o et toquen el cor, sovint de manera molt demagògica.

 

En això s’ha convertit el periodisme? Suposo que no només, però també. Non solum sed etiam. El rigor i la professionalitat no estan de moda, per tant, per què perdre el temps en una carrera universitària si, mama, jo vull ser ‘influencer’? En fi…