Alarmisme contraproduent

La coneguda revista científica Nature acaba de publicar un article, signat per un munt de científics on s’alerta que, analitzant 7 de 9 característiques, la Terra ha deixat de ser un lloc “amable” i segur per a la vida humana.

 

A veure, per evitar suspicàcies: estic interessat en el tema del canvi climàtic des dels anys 90; soc ecologista fins a la medul·la, però sense ser cap fanàtic dogmàtic, crec que soc molt raonable; penso que la vida de moltes espècies -inclosa la nostra- a la Terra està en perill.

 

Ara bé, d’aquí a pràcticament dir que estem a punt d’extingir-nos, em sembla una bestiesa. Encara pitjor: és crear un ecoalarmisme molt contraproduent que l’única cosa que generarà serà una reacció de negacionisme, com a mecanisme de protecció psicològica per part d’un bon percentatge de la població.

 

Alguns, simplement, no ho podran assumir. Altres, no voldran. I a alguns privilegiats de l’statu quo, no els convindrà. Però el resultat serà just el contrari del que es pretén: que costarà més emprendre accions reparadores i correctores.

 

Els científics i els mitjans de comunicació, han d’informar, no estendre el pànic per vendre més o per obtenir un més gran protagonisme. Ens han d’oferir solucions pràctiques i viables. Només si aquestes no existeixen haurien de fer el crit d’alarma, però com a darrera opció i quan les coses anessin realment malament.

 

Sabem que hem anat massa lluny. Que en algunes zones de la Terra, les coses es posaran difícils. Algunes illes potser desapareixeran sota el mar. Moltes regions productives deixaran de ser-ho i les inclemències climàtiques augmentaran. Tot serà més difícil en el futur.

 

Però ens hi adaptarem. Evidentment, com més fortament actuem ara, millor aniran les coses o, almenys, menys dolentes seran les coses en el futur. Però cal tenir en compte la inèrcia humana, els interessos dels qui manen realment (que no són els polítics), la ignorància i la cobdícia humana.

 

Així i tot, crec que el futur no serà tan negre i que ens en sortirem. Pagarem un preu. El pagaran les generacions que ens succeiran en aquest món blau i verd, però tinc esperança. I la ciència i la tecnologia, que també han contribuït a aquest desastre, ens ajudaran a solucionar-lo.

 

És amb racionalitat, ciència i educació que tindrem un futur, no amb dogmes, pensament màgic i gurus de pa sucat amb oli. Necessitem gent vàlida a les institucions, a les associacions, al món empresarial i una mica pertot arreu. I és responsabilitat de tothom que així sigui.