Quinto!

Dissabte, dia 22 d’abril, cap a les 7 de la tarda, el GRC tenia anunciada una conferència sobre la fauna glacial pirinenca a la Sala de Convencions del Museu Cerdà. Res especial quant a l’organització. Hem fet dotzenes i dotzenes de conferències, sense cap problema fins ara.

 

Però ahir a la tarda, vam tenir una contraprogramació, suposo que no desitjada, però molt efectiva. Hem començat a patir els efectes de desplaçar els avis del Casal Sant Domènec al Museu.

 

S’estaven a la sala del Cor del Museu, que es troba just a sobre de la sala de Convencions i celebraven un quinto. Amb megafonia. I com us podeu imaginar, no s’han pres la molèstia d’aïllar acústicament la sala, així que mentre fèiem la conferència, anàvem sentint cantar tots els números, una i altra vegada.

 

Un dels ponents, mig de broma, mig mosquejat, fins i tot va cantar línia. Vaig passar molta vergonya aliena i vaig haver de demanar disculpes, encara que no era culpa meva.

 

El Museu s’ha convertit en una casa de barrets sense mestressa. Fa més de cinc anys que no hi ha director. La taula de barreges i la megafonia, així com el projector, el remena tothom, sense cap criteri i ningú no els diu res. La pantalla no puja ni baixa i està així des de fa mesos.

 

De vegades, vens el dia abans d’un acte important a deixar-ho tot preparat i et pots trobar que enmig ha vingut algú i t’ha canviat coses de lloc o t’ha desconfigurat algun sistema.

 

I ara només faltava que ens facin quintos enmig dels actes. Ja podem donar la sala per perduda. Suposo que haurem de fer les conferències a la Sala Pilar Prim de la Biblioteca, que està molt bé, però quan hàgim de fer un acte de gran aforament, haurem d’implorar que no ens facin activitats sorolloses a la planta de dalt del Museu.

 

Suposo que no cal que digui que estic fart, indignat i cansat. Tenim un Museu inacabat, que no es pot obrir oficialment perquè no compleix molts requisits, mentre que el magnífic Museu de Llívia, va treballant bé i es converteix en la referència comarcal. El Museu Cerdà es va morint a poc a poc i cada dia fa més pena. De fet, li’n diem Museu, però no ho és.

 

Espero que el pròxim govern municipal, sigui del color que sigui, faci un replantejament de la infraestructura. Si no volen un Museu, doncs que ho reconverteixin en una altra cosa. Però sisplau, amb senderi i racionalitat.

 

És evident que no és el lloc per tenir els nostres avis. Puc acceptar-ho com una solució d’emergència i provisional, però espero que trobin un lloc més cèntric i més adient per a ells, perquè s’ho mereixen i crec que no és bo barrejar un Casal d’avis amb un Museu. Són coses diferents, amb dinàmiques diferents.

 

I, finalment, a aquells que hàgiu de fer alguna activitat pròximament al Museu, us desitjo molta sort. Recomano que compreu uns cartronets de quinto, igual encara podeu guanyar alguna cosa…