El museu dels horrors

He llegit una mica incrèdul la notícia que els avis del Casal Sant Domènec havien trobat, finalment, una ubicació definitiva. Es tracta de la primera planta del Museu Cerdà, amb sala del cor annexa i amb dret de jardí, ocasionalment.

 

No sé què els hauran explicat als pobres avis perquè sembla que estan encantats amb la mesura. Tindran sol, vistes (recordem que era un convent de clausura), un lloc ampli i molt cèntric. Tan cèntric, que la gent sempre m’ha dit que no anaven a les activitats que s’organitzaven al Museu Cerdà perquè estaven lluny del centre del poble. Deuen haver redefinit les distàncies. Einstein estaria encantat.

 

Altrament, per accedir al Museu primer cal travessar el carrer Higini de Rivera, conegut per la velocitat amb què solen passar els cotxes que entren o surten del poble i que solen passar-se el pas de zebra de davant del Museu pel forro dels dallonsis. Però no patiu, que pel que sembla, hi instal·laran un semàfor.

 

Analitzem-ho. Un semàfor a la sortida d’una rotonda, al costat de l’institut, que generalment ja prou col·lapsada està. A més a més, suposo que serà un semàfor de polsador. Si és així, com es divertiran els joves de l’institut jugant a col·lapsar el poble!!!

 

D’altra banda, la majoria hauran d’agafar l’ascensor per pujar a la primera planta dins del Museu. Tenint en compte l’historial de manteniment dels ascensors d’aquest poble, suposo que l’estada dels iaios al Museu serà breu. Això per no parlar de l’ascensor de la plaça d’en Calva, que molts d’ells també hauran d’agafar. Sí, em refereixo a aquell ascensor que la meitat del temps està espatllat. Això suposant que no hagi nevat i que tota la zona estigui glaçada i impracticable.

 

Bé, deixem temps al temps, que ja vindran les queixes.

 

Pel que fa al Museu, ho trobo una idea magnífica, ara que no hi ha director que pugui posar el crit a l’aire, hipotecar la meitat de l’espai útil de l’edifici per posar unes persones a qui van treure del seu lloc per fer una ampliació de dubtosa urgència. Vaja, allò de desvestir un sant per vestir-ne un altre.

 

L’ús del jardí és molt interessant. No sé si el que es pretén és que els iaios caiguin pel mur derruït que hi ha i deixin de ser un problema. Tot podria ser. Em refereixo al mur del jardí, anomenat per molts com “el mur de la vergonya”, que fa cinc anys que es troba derruït, sense arranjar.

 

Cap dels tres darrers alcaldes no ha cregut mai en el Museu Cerdà. Ha estat un destorb, més aviat. El patronat del Museu -Sí: existeix un patronat del Museu- fa més de sis anys que no es reuneix. De fet, ja ni recordo quina va ser la darrera reunió a què se’ns va convidar a assistir. Però, total, el que s’acordava, després l’alcalde de torn s’ho passava per l’arc de triomf, així que per això no cal fer reunions. Ens estalviem el numeret i la pèrdua de temps.

 

Si ja el Museu anava una mica just amb l’espai que tenia, ara ja no cal ni que ens esforcem a fer-lo viable. Si algú creu que la gent pagarà una entrada (o ni tan sols vindrà) per veure el que tenim, anem arriats.

 

Pel que fa a les exposicions, diuen que aniran a la nova sala annexa de la Biblioteca. Vaja, sí, on abans eren els avis. Bé, tenint en compte la major part de les exposicions que teníem darrerament, tampoc les trobarem gaire a faltar, oi?

 

Per cert, la col·lecció de quadres dels Borrell, on anirà? En la sala de convencions? En la sala dels avis? En el pati del Museu?

 

Però, és clar, el sector cultural de la Vila té molt poc pes i el vot dels avis pesa molt més. Càlcul realitzat, decisió presa. Suposo que no es tanca directament el Museu perquè costaria de justificar la morterada de diners que hem rebut de fons FEDER europeus i algú podria demanar-nos que els tornéssim.

 

Així que l’anem trossejant, fent servir la tàctica de la llonganissa: rodanxeta a rodanxeta.

 

En fi, que us felicito per la brillant idea. I no em trec el barret, perquè tinc por que em caigui el cap a terra.