04 d’octubre 2020

Brams i udols

He vist a la premsa i a les xarxes socials que ja ha començat la temporada de la brama del cérvol, cosa que s’està convertint en un reclam turístic en alguns llocs, com ho és poder sentir d’udol dels llops, en algunes poblacions del nord-est d’Espanya.

 

Tanmateix, estem en plena temporada de bolets. He pogut veure molts cistells plens de rovellons i de ceps, aquest any, encara que a començament de temporada semblava que enguany seria un any molt dolent pels bolets, però les darreres pluges han activat la descomposició dels boscos i això ha fet que surtin bolets una mica pertot arreu.

 

Poso aquests dos exemples com a mostra de l’ús que s’està fent de les muntanyes del nostre país. Sobretot, per part dels turistes. Sempre n’hi ha hagut, de boletaires, i això de la brama del cérvol és una moda més recent.

 

Aquest estiu, a causa de la massificació de molts llocs turístics d’alta muntanya, molts ajuntaments i altres entitats conservacionistes s’han plantejat d’imposar algunes limitacions pràctiques a l’accés motoritzat a la muntanya o a segons quins usos.

 

Quan arriba la temporada de bolets, cada any, surt el tema de si cal imposar una taxa als boletaires (el famós carnet de boletaire) com ja s’està fent en alguns indrets del país. Però sembla que no hi ha valor suficient per a limitar una activitat que mou moltíssima gent.

 

Amb el tema de la brama del cérvol pot passar una mica el mateix, tot i que a menor escala. O l’observació de les migracions d’aus. O anar a sentir a cantar el gall fer, cosa que si no m’erro, no està autoritzada, perquè estressa molt aquestes aus i deixen de fer-ho.

 

Cal tenir un cert respecte pel medi natural. Primer, perquè és fràgil i no accepta bé les massificacions. Segon, perquè el medi natural, tot sovint no és públic, sinó que es troba en propietats privades. Es pot interferir negativament amb algunes activitats econòmiques, com pot ser les pastures del bestiar. I, finalment, perquè si malmetem el medi, a part de la pèrdua de biodiversitat, no hi podrem tornar a fer les activitats que tant ens agraden.

 

Per tant, crec que no es pot demorar molt més fer una llei seriosa i rigorosa que limiti l’accés al medi natural en alguns punts estratègics i que ho faciliti en altres menys crítics, per tal que tothom pugui gaudir de la natura, però sense perjudicar el patrimoni natural que és de tots i que hem de respectar.