Què passa amb la vegueria de l’Alt Pirineu (i Aran)?

 Un dels problemes oberts i no solucionats (en absolut) al Pirineu és la seva articulació territorial. Fa uns anys, amb el projecte de la veguera de l’Alt Pirineu i Aran, semblava que la cosa podia encarrilar-se d’una manera o una altra. Però al final, entre la manca d’interès del Govern de la Generalitat i certes oposicions al mateix territori, la cosa no ha aconseguit quallar.

 

En primer lloc, hauríem de parlar del territori de l’Aran. En la meva opinió, incloure’l així, de sobte, sense consultar-los, en una vegueria, només serveix per generar anticossos en contra d’aquesta opció. És cert que l’Aran té moltes més similituds econòmiques i socials amb la resta de l’Alt Pirineu, però a dreta llei, si hem de respectar el seu occitanisme (com nosaltres demanem que se’ns respecti el nostre catalanisme) hauria de provocar que fossin ells mateixos qui decidissin, via Conselh Generau o via referèndum, si volen formar part de la Vegueria.

 

En segon lloc, la capitalitat. Per acontentar tothom, es va intentar una mena de tricapitalitat fictícia entre Tremp, la Seu d’Urgell i Puigcerdà, que mai no va arribar a fer-se realitat i que, de fet, no té gaire sentit.

 

Com a cerdà, puc acceptar perfectament que la capital de la vegueria estigui a la Seu. No crec que això sigui cap catàstrofe per la Cerdanya. De fet, prefereixo anar a la Seu, que no haver-me de desplaçar a Girona, Lleida, Tremp, Manresa o Barcelona. Em queda més a prop i hi ha una línia de bus que hi connecta (d’aquella manera).

 

I després, la mateixa existència de la Vegueria. Cal? La qüestió més aviat seria: servirà de res? Jo crec que sí, sempre que se la doti de mitjans econòmics suficients per fer una tasca de cohesió territorial i per donar servei als municipis i comarques que la conformen. Si només es tracta de posar un coloret més en un mapa de Catalunya en un despatx de Barcelona, sincerament, ens podem estalviar la comèdia.

 

La vegueria hauria de ser pràctica i efectiva. Tenir unes estructures i delegacions suficients i, sobretot, calés. Si no, no deixarà de ser una simple extensió burocràtica més de la Generalitat on endollar uns quants amiguets que, possiblement, es passaran el dia generant paperassa i que tampoc es preocuparan gaire del territori.