Tot allò que és natural, mata
Hi ha una certa tendència
papanates a creure que tot allò que és “natural” és bo. En canvi, aquelles
coses que porten “química” són dolentes. Em fa força gràcia, perquè tot,
absolutament tot, és química, incloses les coses “naturals” o suposadament
naturals. Però analitzem-ho millor amb uns quants exemples.
Suposo que heu sentit que
la fruita no ecològica, pot arribar a portar no sé quants pesticides. En
efecte. La major part d’ells són d’origen natural. Quan un insecte ataca el
fruit d’una planta, aquesta es defensa generant un pesticida natural.
Evidentment, això no sol ser suficient i els pagesos recorren a pesticides
sintètics (altrament dits “químics”).
El que passa és que la
tecnologia d’anàlisi química es troba tan avançada que és possible detectar
quantitats ínfimes de certes substàncies que antigament no es podien ni
mesurar. Per tant, la qüestió no és tant que a la fruita s’hi trobin
pesticides, sinó quins són i en quines quantitats es troben. I naturalment, n’hi
haurà de naturals i de sintètics, però tenen la mateixa funció i toxicitat, en
general.
Per exemple, la cafeïna,
que devorem a Occident, és un insecticida natural. A nosaltres ens fa un altre
efecte: excitar-nos i fer que treballem més. És una droga occidental, com l’alcohol
o la nicotina del tabac (per cert, un altre insecticida natural).
Altres fruites i verdures
també porten substàncies força perilloses. Els inofensius tomàquets i les “tradicionals”
patates porten solanina, un alcaloide força perniciós. Es troba sobretot a les
parts verdes de la planta. Per això s’aconsella no menjar patates verdes o
treure la pell dels tomàquets si no són prou madurs. Tot molt natural.
Després tenim tota la
bateria de plantes medicinals. Aquestes, contenen principis actius que solen
tenir una certa eficàcia, com és el cas de la til·la, la camamilla, la farigola
o l’hipèric. Però a part d’aquests principis actius, contenen d’altres que
poden trobar-se en diferents concentracions i que també reaccionen amb el
nostre cos.
De debò sabeu el que us
esteu fotent quan us preneu una infusió d’hipèric o un cafè? El cafè mateix, a
part de la cafeïna, conté una quantitat enorme de substàncies, algunes poc
estudiades. El consumim en grans quantitats i sembla que no passa res.
Penseu que totes les
plantes tenen un cert grau de toxicitat. És la seva manera de defensar-se dels
predadors, ja que no tenen potes per sortir corrent. Fins i tot la inofensiva
amanida és lleugerament tòxica en grans quantitats. Podeu substituir el cafè pel
te verd: és el mateix.
És clar que el te verd
porta molts antioxidants, una altra paraula màgica. Desconfieu-ne. No està tan
clar que un excés d’antioxidants sigui bo per l’organisme. De fet, pot produir
l’efecte contrari a aquell que ens venen.
Després està el cas de
plantes supernaturals que són directament verinoses, com la tora blava, la
planta més tòxica d’Europa, que ens causa un munt de problemes cada any. Alguns,
quan és jove, la poden confondre amb els coscolls, que són comestibles
excel·lents. Però si t’equivoques i tens mala sort, ja has begut oli.
Altres plantes no són
especialment perilloses, però acumulen substàncies que sí que ho poden ser. Per
aquells detractors de l’energia nuclear sapigueu que introduïu més radiació al
vostre cos si us mengeu un plàtan (en forma de potassi radioactiu) que si
passegeu al costat d’una central nuclear. No és que sigui una quantitat de
radiació preocupant, però els detectors de radiació que tenim avui dia són tan
sensibles que és possible detectar dosis mínimes.
Uns altres éssers capaços
d’acumular radiació i tota mena de substàncies perjudicials són els cargols (i
altres mol·luscos) o els bolets, que són veritables esponges. Un bolet al
costat d’una carretera pot acumular una quantitat de dioxines realment
preocupant. Ja no parlem dels mol·luscos dels oceans, que a part de tota la
merda dissolta amb què han de conviure, ara han de bregar també amb els
microplàstics.
Es diu que la “merda de la
muntanya no fa pudor”, però els excrements de cavall, per exemple, contenen
grans quantitats de bacteris del tètanus. No són gaire recomanables.
Fins i tot la llum del sol
o l’aire pur de la muntanya són perillosos segons com. La radiació ultraviolada
del sol pot induir la producció de la beneficiosa vitamina D a la pell, però
també pot provocar càncer de pell.
Pel que fa a l’aire, pot
estar contaminat per l’ozó. Ara que estan tan de moda els aparells desinfectants
a base d’ozó, sapigueu que l’ozó és un gas que pot produir-se tant de manera
natural com de manera artificial i que és altament tòxic.
En fi, que no cal que patiu.
Tot mata, fins i tot l’oxigen. Si no, seríem immortals. La qüestió és en quin
grau és tòxica cada cosa. Si teniu una mica de cura, viureu molts anys (si
teniu sort i la vostra genètica hi ajuda) i no cal que us hi preocupeu gaire,
però tampoc us obsessioneu amb les coses “naturals”: són menys beneficioses d’allò
que us han venut a la publicitat.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home