Il n'y a plus de Pyrénées
Molt aviat es reobrirà la
frontera entre l’estat espanyol i francès, cosa que ens afecta especialment a
Cerdanya, una comarca natural secularment partida entre dos estats des de fa
segles i que arran del covid-19, ha vist agreujada aquesta divisió política de
mala manera.
De fet, la cosa ha estat
força greu. Fins i tot durant el franquisme hi havia una certa permeabilitat a
la frontera, més o menys tolerada. Amb l’arribada de la democràcia i posteriorment
amb l’espai Schengen, les fronteres semblava que havien desaparegut.
I no només els passos
oficials, sinó els petits camins que passaven la frontera per la Vinyola, per Vilallobent-Palau,
per la zona de l’estany del torniquet-Ur i per altres indrets.
Però aquesta pandèmia ha
posat de manifest que, por molta Unió Europea que hi hagi, per molt espai
Schengen de què presumim i per molt segle XXI en què vivim, allò de “il
n'y a plus de Pyrénées” és un miratge. La frontera, la ratlla, com en
diem aquí, continua existint i quan cal, torna la seva crua realitat.
El tancament de la frontera
francoespanyola ha suposat deixar a banda i banda de la ratlla a un munt de
gent, que tenia dificultats serioses o simplement no podia desplaçar-se a un costat
i l’altre per viure, comprar o treballar.
Curiosament, molts
municipis, en comptes de protestar per aquest fet, encara hi han contribuït tot
tancant amb blocs de ciment o barreres els camins locals que travessaven la
frontera. No és que ho critiqui. Ho puc entendre: hi havia molta por. Però és
una llàstima que alguns que s’omplen tant la boca de transfronterisme, després
facin aquestes coses.
El cert és que la frontera
existeix i la seva activitat es nota en l’àmbit local, però es decideix als
despatxos de Madrid i de París. Nosaltres no importem. El territori no és
escoltat. Total, ni ens coneixem ni els importem, però la sobirania, sobretot,
no es toca. Aquesta és la trista realitat de la Cerdanya: continuem partits i
depenem de dos estats per als quals no som res important.
Després farem festetes tot
celebrant la unitat de la Cerdanya, el transfronterisme i totes aquestes
parafernàlies més o menys folklòriques. Però el cert és que hi ha el que hi ha
i continuem depenent de les capitals dels estats quan els hi convé.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home