Solidaritat intergeneracional

No tot són notícies dolentes a la premsa, ni tan sols en coses relacionades amb el coronavirus.

Llegeixo amb grata sorpresa que els irlandesos han recaptat 1,8 milions de dòlars per fer-ne donació a la tribu choctaw, de la Nació Navajo (Utah, Arizona, Nou Mèxic), per a combatre la pandèmia, en agraïment a una donació de 150 dòlars que aquesta tribu va realitzar per a Irlanda durant la terrible fam de la patata, l’any 1847. Ho trobo meravellós.

En aquests temps d’insolidaritat creixent, en què estats suposadament amics es barallen per veure qui aconsegueix respiradors o mascaretes al millor postor, o que països actualment rics, com Finlàndia, s’obliden que a començament segle ells van haver de ser ajudats per les seves penúries econòmiques pels països del sud, aquestes coses són admirables.

O què em dieu de l’Alemanya de després de la II Guerra Mundial, arrasada pel conflicte, que fou reconstruïda econòmicament gràcies a l’ajut dels Aliats i que ara posa exigències a tot déu (vegeu Grècia o Espanya)?

Això d’Irlanda m’ha arribat a l’ànima. Ja sé que és un cas aïllat i poc significatiu dins del context internacional, però ho he trobat preciós. Especialment, perquè demostra que alguns pobles tenen memòria històrica i no obliden. Tant de bo nosaltres poguéssim dir el mateix.