In the summertime

Com serà aquest estiu, des del punt de vista turístic, a la platja i a la muntanya? Naturalment, em refereixo a quines implicacions tindrà el covid19 al summer way of life al qual estàvem acostumats.

A la platja, en molts indrets, han decidit instal·lar mampares de metacrilat pertot arreu, fins i tot a la sorra, per delimitar espais més o menys “segurs”. Trobo que és una mica com posar portes al camp, però en fi, si la gent se sent segura, tot és posar-s’hi.

La Junta de Andalucía ho té claríssim: en un comunicat, preguen a la gent que “procurin no ofegar-se al mar”. Més que res, perquè si els socorristes els han de fer el boca a boca, igual s’enduen una sorpreseta. Vaja, que no es tracta que el socorrista et tregui de l’aigua i després se’t quedi mirant mentre et poses blau, morat… Per sort, la Junta és previsora i ens recorda que millor que no ens ofeguem. Ja se sap: hi ha gent que toca els nassos a totes hores.

Pel que fa a la Cerdanya, hi ha alguna iniciativa per promocionar el turisme. De fet, es tracta més aviat d’una campanya per netejar la malmesa imatge de la comarca a les xarxes socials, per alguns desafortunats comentaris que tractaven els segons residents pràcticament com criminals propagadors de la pesta negra.

És cert que algunes persones no han estat gens cíviques i han pujat a la Cerdanya quan havien d’haver-se quedat a caseta, però tampoc cal criminalitzar a ningú. Ja sé que és un tema molt sensible i totes les opinions -mentre siguin respectuoses- són vàlides.

També cal entendre que el 80% de l’economia de la comarca depèn directament o indirecta del turisme de segona residència. Ara molts diuen que calen altres models. Totalment d’acord. Però això no s’improvisa de la nit al dia i caldrà treballar-hi durant anys.

Mentrestant, caldrà tractar de recuperar el turisme i la famosa “normalitat” tant si es vol com si no es vol. El futur el decidirem entre tots i caldrà plantejar-se alternatives viables i serioses que puguin donar de treballar a milers de persones. Si no, no deixaran de ser iniciatives poc menys que residuals, com ho són ja ara.

En fi, serà un estiu estrany, anòmal i complicat en tots els sentits, no només en matèria econòmica. Moltes coses a les quals estàvem acostumats s’hauran d’adaptar o redefinir-se. Algunes, es posposaran. I altres, possiblement, passin a millor vida.