Conseqüències psicològiques del coronavirus

Aquest temps tan perllongat que estem vivint tancats a casa, amb una certa psicosi per contagiar-nos d’una malaltia potencialment mortal, ha de deixar seqüeles psicològiques, per força.

Una de les primeres que crec que deixarà, crec, serà una necessitat imperiosa de rentar-se les mans i d’estar net. És normal, després de tants dies amb això barrinant-nos el cap, ha de deixar marca. Quan anem a comprar fruita, possiblement, ens posarem uns guants de plàstic, com sempre s’hauria d’haver fet, per cert.

Després, crec que les relacions interpersonals, almenys durant un temps, possiblement canviaran petits detalls. Es donarà menys la mà, es faran menys petons, es mantindran distàncies “de seguretat” encara que no hi hagi necessitat i també es valoraran més les trobades amb els amics.

Però també crec que les videoconferències han vingut per quedar-se. Molta gent se n’ha adonat que no cal recórrer un munt de quilòmetres per fer una reunió que es pot solucionar amb una videoconferència compartida. Més segur, més ràpid, més barat.

És possible que la gent torni a tenir la tendència a fer algun raconet d’estalvis per si ha d’estar un parell de mesos sense cobrar i no visqui tant al dia, sempre que els miserables sous que molta gent té, li ho permetin.

També crec que valorarem molt més sortir a l’aire lliure, tot i que no és descartable que el consum de sèries de televisió per internet es mantingui també després del desconfinament. No hi ha com acostumar-se a una cosa…

M’agradaria que una de les conseqüències fos un augment de la solidaritat interpersonal, que la gent pensés una mica més en el bé comú i menys en el bé personal, però suposo que això és fer volar coloms. L’ésser humà és força egoista, sigui per educació, sigui per natura i això no canviarà per haver patit un confinament forçós, molt em temo.