Bona època per rellegir a Cipolla

En aquesta època de confinament forçós que vivim, són molts comuns els casos de persones, que molts anomenen insolidàries, que no tenen cap escrúpol en sortir a passejar, fer esport o fins i tot anar-se de vacances a la segona residència, tot saltant-se el confinament. Tota aquesta genteta es cruen molt intel·ligents però en realitat són estúpids. Sí, estúpids. En tota la seva esplendor. Parlem-ne.

Un gran expert en estúpids (o idiotes, com preferiu), que vaig descobrir fa molts anys va ser l’historiador i filòsof italià Carlo Maria Cipolla (1922-2000) que va formular la seva teoria sobre l’estupidesa, mig de broma i mig seriosament en un llibre titulat “Allegro ma non troppo”, realment delirant i que us recomano entusiàsticament.

Resumint molt la seva formulació, Cipolla deia que un idiota ho era independentment de la resta de característiques personals, que tots teníem quelcom d’idiotes i que l’idiota és la persona més perillosa que existeix, molt més que el malvat (ara en parlarem). També deia que habitualment, subestimem el nombre d’idiotes que corren pel món i que per això aquests són capaços de causar estralls a les societats on viuen.

Cipolla proposava de classificar les persones segons resultessin les seves accions i quines fossin les seves intencions. Distingia, doncs, quatre grans grups de persones:

-       Els intel·ligents, persones les accions de les quals els beneficiaven a si mateixos i també a la comunitat.

-       Els malvats, persones les acciones de les quals els beneficiaven a si mateixos però perjudicaven els altres.

-       Els desgraciats, persones les accions de les quals els perjudicaven a si mateixos però beneficiaven algú altre.

-       Els idiotes, persones les accions de les quals els perjudicaven a si mateixos i també perjudicaven els altres.

Per veure-ho sobre exemples: un intel·ligent seria un científic que es guanya el sou investigant sobre una vacuna contra el coronavirus; un malvat, seria un lladre, que roba algú altre; un desgraciat seria una persona que decideix invertir en una ganga que acaba resultant ser un frau; i un idiota és una persona que entra a robar en una casa, destrossa el mobiliari i a sobre no s’endú res de valor.

Evidentment, els més perillosos i inútils són els idiotes. Ja ho diu el proverbi: “No t’apropis a una cabra pel davant, a un cavall pel darrere ni a un idiota per enlloc”.

Cipolla, al seu llibre, fins i tot deixava un espai per tal que el lector es dediqués a classificar els seus coneguts segons aquests criteris a les quatre categories proposades.

Doncs aquestes persones que se salten el confinament, posen la seva vida en risc i també la dels altres, són clarament idiotes. I per desgràcia n’hi ha uns quants i són molt perillosos. Tingueu molt de compte amb ells! Són impredictibles!