El paper que juga l’atzar

 He de dir que estic força satisfet del comportament general de la gent de segones residències, almenys a Puigcerdà, pel que fa a l’ús de mascareta i d’altres mesures de seguretat, com mantenir distàncies de seguretat o rentar-se les mans amb hidrogel quan entres en un establiment. O de no omplir els ascensors innecessàriament.

 

És cert que hi ha de tot i que també hi ha gent que té les conductes contràries. Potser, a causa de l’ambient un xic crispat i de por en què vivim, en destaquen més aquests inconscients, però el cert és que la major part de la gent de fora es comporta prou bé.

 

Una altra cosa és la gent d’aquí. Bé, per dir-ne alguna manera. Alguns col·lectius d’immigrants -sento dir-ho, perquè no em considero xenòfob ni racista ni res que s’hi assembli- no compleixen en absolut les normes. Suposo que estan molt acostumats a socialitzar i aquestes coses els depassen una mica.

 

Tampoc vull generalitzar. Hi ha molta població immigrant que compleix les normes higièniques perfectament, però he de dir que hi ha un sector força notable que no ho fa.

 

En tot cas, el que em sorprèn és que tenint en compte l’augment espectacular de població forana que tenim durant els mesos d’estiu a Cerdanya, el nombre de casos de covid-19 sigui tan petit. Sí, sí, toquem ferro, però de moment sembla que és així.

 

Menys sort han tingut altres poblacions com la Seu d’Urgell, on crec que les coses no s’han fet ni millor ni pitjor que a Cerdanya. Simplement una qüestió de mala sort. Això ja se’ns va dir que passaria. Els brots són força aleatoris. Va passar a Lleida, ha passat en algunes poblacions properes a Barcelona i ara ha passat a la Seu. En fi, hem d’estar a l’aguait i procurar posar tot el que estigui de la nostra part per estalviar-nos ensurts desagradables.