L’avantsala del feixisme
Darrerament, i molt especialment
durant aquesta pandèmia en què vivim, he pogut veure un augment més que notable
de les crítiques envers la classe política. Ho trobo força preocupant.
Per començar diré que la
classe política, per anomenar-la d’alguna manera, no és un tot homogeni, sinó
més aviat un totum revolutum, una barreja formada per bones
persones, males persones, gent altruista, gent interessada, gent amateur,
polítics professionals, persones amb una certa experiència en altres camps diferents
de la política i d’altres que sempre han viscut de la política, gent de
ciències, de lletres o sense gaires estudis…
Ja veieu que es tracta d’una
representació diversa, com la societat que l’escull i a la qual representa, ens
agradi més o menys.
El que em preocupa és
aquesta tendència a satanitzar tot el relacionat amb els polítics, com si tots
fossin corruptes o ineptes, quan hi ha de tot. És més, si la gran majoria
fossin inútils o corruptes, el país s’ensorraria. No és així.
Quan es confecciona una llista
electoral, costa moltíssim trobar gent que vulgui presentar-s’hi i no dic ja
anar al capdavant, tirant del carro. La política té molt mala fama i, al final,
la gent prefereix quedar-se còmodament a casa seva i que tirin del carro uns altres.
És molt còmode no “embrutar-se” les mans. Ja ho diuen: “Treballar pel comú, no
fa content a ningú”.
Els mateixos que després
no tindran cap inconvenient ni escrúpol en criticar a tort i a dret els que han
decidit fer el pas de servir la cosa pública, fet que faran millor o pitjor, en
funció de circumstàncies canviants i tot sovint molt adverses.
Amb això no dic que no hi
hagi inútils, interessats o corruptes. És evident que hi són, però també tinc clar
que no n’hi ha molts més que en altres llocs de la societat, com al sistema
educatiu, a l’empresa, al món organitzatiu o en multitud d’altres indrets.
Potser n’hi ha més, perquè aquest tipus de persones solen sentir-se atretes per
la fama, el poder i els diners.
Però em preocupa la
tendència de posar-los tots al mateix sac. Finalment, és una característica de
les societats populistes, dominades per tendències feixistes que se n’aprofiten
del descontentament popular per créixer i prosperar i que, per descomptat, són
un dels pitjors càncers socials que existeixen.
La democràcia no és un
sistema ideal. Té molts defectes. Però prefereixo tots els seus defectes que no
viure en una dictadura, per moltes promeses falses que em vulguin fer. Però la
democràcia es defensa cada dia i cal que la gent sigui demòcrata per tal que
una democràcia funcioni. I això és feina de cadascú.
És molt còmode donar-li
les culpes als altres quan hom ha dimitit com a bon ciutadà i prefereix
escudar-se en corrupcions, inutilitats o lluites partidistes estèrils d’alguns
membres de la classe política. Qui estigui lliure de tota culpa, que llanci la
primera pedra.
2 Comments:
La culpa es de tothom, excepte meva.
La gent som com som. Desagraïts, tots molt demòcrates, però només si és el que ells diuen i sense reconèixer mai una culpa. Ara que la gent té por, això encara es posa més de manifest.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home