Bolets i jardins
Generalment, quan parlo
de l’escalfament global i del canvi climàtic, al·ludeixo al tema de la neu.
Però no és a l’únic element de la comarca a què afecta. Per exemple, tenim una
nefasta temporada de bolets, degut a la sequera de l’estiu.
Els boscos estan eixuts.
Ha plogut molt poc i aviat arribaran els freds, cosa que impedirà que surtin
els bolets. Naturalment, molts afeccionats a la caça del bolet estan tristos i
decebuts.
No cal que digui que
això cada cop serà més comú. És possible que simplement acabin variant els
tipus d’espècies i acabem tenint bolets més de secà. Potser d’aquí a unes
dècades el cep desaparegui o es torni molt estrany i, en canvi, apareguin
llores o ous de reig. I la temible farinera borda, és clar.
Però el cert, és que
això de l’escalfament global és una cosa força seriosa i que comença a
afectar-nos més del que sembla. Per exemple, els estius són cada cop més secs i
el reg dels jardins –amb plantes no autòctones que consumeixen moltíssima
aigua- s’haurà de restringir cada cop més.
Tot i així, els
jardiners cerdans, en comptes de plantar arbres adaptats al clima cerdà i que
consumeixen una quantitat raonable d’aigua, s’entesten, pressionats pels amos
dels jardins, la majoria de fora de la comarca, a plantar arbres com les pícees
blaves, que són molt boniques, però que estan totalment fora de lloc. I que
consumeixen una barbaritat d’aigua.
Això és la Cerdanya, no
Nord-amèrica. Alguns fins i tot planten arbres i arbustos semitropicals. En fi,
que potser que comencem a prendre consciència del que se’ns ve a sobre i deixem
de fer tonteries amb les plantes i amb l’aigua.