28 d’octubre 2014

La Fira Arç dels fruits oblidats



Fa unes setmanes, a Prullans, va tenir lloc la fira Arç dels fruits oblidats, que va constar d’unes jornades amb conferències i un interessant sopar de degustació, a l’Hotel Muntanya, i la fira pròpiament dita al local social del poble.

La veritat és que va ser una experiència molt interessant, especialment les conferències i el sopar, que són el que vaig poder veure més temps.

A les conferències se’ns va parlar dels antics usos medicinals, gastronòmics o etnològics de moltes plantes, algunes de les quals han passat força a l’oblit. Alguns fruits han deixat de recollir-se o de cultivar-se o ho són només en entorns molt reduïts.

Entre conferència i conferència vam poder tastar melmelades de fruits com els nabius, els garraus o els fruits del saüc, o vam poder beure infusions diverses elaborades amb multitud de plantes medicinals o aromàtiques, com la farigola, la menta o la camamilla.

Després, al sopar, vam poder tastar una amanida confeccionada amb plantes comestibles poc habituals, com els pètals de nyàmera, fulles de malva o la portulaga. I així, amb més propostes gastronòmiques. Va ser un plaer per als sentits i una experiència molt interessant, allunyada dels menús típics.

La Cerdanya és molt rica botànicament. Tant pel que fa a plantes comestibles, medicinals, aromàtiques o fruits i baies, que es poden consumir directament, en infusió, en melmelades, etc. Caldria aprofitar allò que la mare natura ens ofereix i de la mateixa manera que hem sabut vendre el trinxat o altres plats, tenim una oferta de productes de la terra d’allò més interessants que no ens l‘acabem en molt de temps.

13 d’octubre 2014

Temps de mobilitzacions



A Catalunya vivim temps interessants. Això que podria sonar a maledicció xinesa, crec que ha servit per remoure les consciències de la majoria de nosaltres. D’un temps ençà, no parem de mobilitzar-nos. Jo, que no vaig anar a la manifestació de la Via Catalana, però que sí que vaig anar a la ‘V’ d’enguany, he pogut copsar que la gent està il·lusionada pel futur i cansada del present i del passat més recent.

A Puigcerdà, fa pocs dies, vam poder veure una manifestació multitudinària com poques s’han vist en la nostra població quan el Tribunal Constitucional va suspendre la llei de consultes i la convocatòria de la consulta del 9-N. A la manifestació hi havia gent de tots els estrats socials, homes i dones, gent de totes les edats i professions. Gent que no havia vist mai en una manifestació. Gent que, generalment, no parla de política ni s’hi fica en aquestes ‘coses’. Però hi eren tots. Amics, familiars, coneguts i gent que no havia vist mai.

Com deia, corren temps interessants. La gent creu que el futur s’ha de conquerir i que el que ens ofereixen “els de sempre” té poc interès, per no dir, que fugen com esperitats del que ens ofereixen: corrupció a granel (tot i que nosaltres també en tenim), toros, desfilades de les forces armades, gestions pèsimes d’emergències saniàries, escanyament econòmic, una família reia d’una altra era, una conferència episcopal ultradretana i medieval, espoli fiscal i un llarg etcètera. Si la marca Espanya vol ser atractiva pels catalans, ho estan fent tan malament com saben i més encara.

No sé quin futur ens depara, però per primer cop en molt de temps, crec sincerament que aquest futur dependrà majoritàriament d’allò que decidim nosaltres, ja sigui en una consulta, en unes eleccions plebiscitàries o en el que sigui. Però dependrà de nosaltres. Els temps d’imposicions s’estan acabant i qui no ho vegi, que s’ho faci mirar, que encara hi és a temps.