Transferència de responsabilitat

Llegeixo força sorprès en premsa que un senyor d’un municipi de Catalunya va collir uns bolets –que lamentablement eren tòxics- se’ls va menjar i va morir. Ara la família vol denunciar l’Ajuntament del municipi en qüestió per “permetre que es desenvolupin aquests bolets verinosos sense control”.

Ho trobo patètic. Lamento molt la mort d’aquest ciutadà i suposo que la família deu estar força deprimida, però carregar-li els neulers a l’Ajuntament és força ridícul. Com si l’Ajuntament no tingués res més a fer que controlar que no es facin bolets tòxics als parcs públics.

Em pregunto què hauria passat si un senyor s’hagués començat a donar cops de cap contra un element de mobiliari urbà fins a la mort. També seria culpa de l’Ajuntament? Una mica de serietat, per favor!

Això em recorda una anècdota que em va explicar un amic de Bellver que estava a l’Ajuntament fa uns anys. Un dia anava passejant i va veure una senyora que estava collint un ram de flors tòxiques. El meu amic la va advertir i aquesta, tota enfurismada, va dir que l’Ajuntament s’hauria d’encarregar d’arrencar totes les plantes tòxiques de la muntanya!

Increïble però cert! La gent no assumeix la responsabilitat dels seus actes, sinó que la transfereix a algú altre, per exemple, a l’Ajuntament, a la Generalitat, al Ministeri, al que sigui.

Gairebé totes les plantes són tòxiques. Si les haguéssim d’arrencar totes, produiríem una catàstrofe ecològica que ni la caiguda de un meteorit. No és més fàcil no tocar allò que no coneixes?

Com diu un amic meu, tots els bolets es poden menjar, només que alguns només es poden menjar un cop. Doncs això.