29 d’abril 2010

No sóc d'eixa religió

Doncs no: no sóc del Barça. Ni de l'Espanyol. Ni del Madrid. Ni tan sols del C.G. Puigcerdà. No sóc d'eixa religió. No crec en el futbol, en les masses enfervorides, en el fanatisme, en el papanatisme, en els colors, en l'etern rival, en les reunions de mascles (i alguna femella) davant del televisor seguint una litúrgia antiga, cridant com bojos, cagant-se en l'àrbitre i dient-ne de l'alçada d'un campanar.

Ho reconec: no m'agraden aquestes coses. Anava a dir bestieses, però entenc que cal respectar els gustos de tothom i no és gaire correcte desqualificar els altres simplement perquè tenen un concepte de com gaudir de la vida diferent del meu. Però us juro que no ho entenc.

El que més em dol és veure com una televisió suposadament pública i de tothom com és TV3 es dedica a fer publicitat, de fet a incitar, d'un equip quan se li suposa una certa neutralitat pel simple fet que a Catalunya hi ha vida després del Barça. És més, gosaria dir que hi ha vida després del futbol.

Una altra cosa que em toca els nassos (les pilotes?) és que a això li'n diguin "esport". Això sí que no! Religió és més apropiat. Però si no voleu concedir-me tant, llavors joc, espectacle, circ... Som hereus del "panem et circensis" romà. Que poc que hem evolucionat! No tenim cap altre mitjà per desfogar-nos? Cap altre entreteniment seriós que no sigui veure un munt de nois jovenets amb pantalonets curts enmig d'un prat enorme corrent com leros al darrere d'una pilota i amb les butxaques ben plenes de quartos?

Ara com ara, sembla que no. La gent demana futbol i els mitjans i el govern els en donen. Tant com poden i més. Així no ens preocupem pels problemes reals del país. Ahir mateix hi havia una portada en un conegut diari català on es contraposava el partit del Barça amb l'acord entre les forces polítiques per defensar l'Estatut a Madrid.

És una llàstima que el Barça hagi perdut el partit, perquè ara igual la gent estarà més pendent de l'Estatut, tot i que ho dubto. És millor seguir les evolucions de la piloteta dels nassos que no preocupar-se pel futur del nostre país.

2 Comments:

At 11:44 a. m., Blogger Núria said...

Com a mínim veig que no estic sola! Un joc de rics per distreure i escurar els pobres. El desplegament informatiu, si se li pot dir informatiu i no avassallador, dels mitjans és excessiu, molest i intolerable. El futbol és tot el que hi ha al país? No, millor dit, el Barça és el millor del país? I els que no són del Barça no es mereixen un respecte? Jo era del Barça, ara sóc anti tota aquesta pressió a la que ens sotmeten, t'agradi o no. Per a mi, això és dictadura.

 
At 8:06 p. m., Blogger Joana said...

M'agrada el futbol i sóc del Barça, però no entenc ni m'agrada que als diaris, a la tele, per tot arreu sigui Barça o futbol, veig el partit i punt. Em cansa fins a més no poder que hagi un programa cada tarda a la tele que sigui només futbol, tot i que es diu esport club. Quan veig un partit o quan he anat al camp, no he entés mai, com gent educada és capaç de posar-se a certs nivells i disfressar-se de cada manera. El futbol és esport per a qui el juga, però un espectacle per a qui el veu. Com sempre continua sent una manera de distreure l'atenció de la gent d'altres problemes reals i més importants.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home