Una altra de fems

Recentment ha tornat a saltar la polèmica sobre el mòbing rural, aquest cop a Puigcerdà. Sembla ser -no ho he pogut verificar del tot- que hi hauria un acord verbal entre els pagesos puigcerdanesos i l'Ajuntament pel tal que els primers femessin els dilluns, per estalviar-los les olors desagradables als visitants de cap de setmana.

Bé, donat que nosaltres hi som tot l'any, tant se'ns en dóna si femen un dia o un altre i entenc que, en zona turística, si es pot estalviar un conflicte, millor que millor. Amb això vull dir que no estic de bones a primeres en contra de la mesura. La qüestió és: on posem el límit?

Femar en dissabte o en dilluns no beneficia a ningú però pot perjudicar a uns altres, per tant la solució és acceptable. Però d'altres mesures em semblen desafortunades. Per desgràcia, alguns -i dic alguns, perquè això no passa amb molts d'ells- segons residents i visitants ocasionals sembla que volen imposar-nos la cultura urbana al bell mig del camp, cosa que no té gaire sentit.

El cas sempre és similar. Algú important (o sigui, algun alt càrrec de l'administració o alguna persona amb molts diners) s'ha comprat una caseta a la Cerdanya i ara se n'adona que té per veïnes a unes "molestes" vaques que fan pudor, atrauen mosques i dringuen les esquelles. O bé un campanar que toca les hores també de nit. O un pagès que fema relativament a prop. O...

I naturalment, ells no s'hi poden adaptar, no. Vénen al camp, on aquestes coses són normals, legals i han esdevingut així tota la vida, però ara volen que tot esdevingui impolut, de cartó pedra, com una mena de pessebre, molt maco però que no emprenyi. Les vaques sí, però lluny de la seva caseta. Les campanes són molt artístiques i rústiques, però en un altre poble. I així successivament.

Imagineu-vos que uns quants puigcerdanesos ens comprem un pis a Barcelona i li anem a l'alcalde queixant-nos del soroll nocturn dels cotxes, de les pudors del tràfic o de les clavegueres o de la inseguretat ciutadana i li exigim que ens ho arrangi immediatament o si no, el denunciarem. Suposo que el més agradable que ens dirà és carellots.

Però en canvi, nosaltres, els de les colònies del Pirineu, hem de transigir. No tenen prou amb què molta gent els faci la pilota, sinó que ara ens volen a tots vestits d'indi. Ep! Però vestits amb roba de marca i ben dutxadets, no sigui que els ofenguem la seva sensible pituïtària...


ADDENDA: Aprofito l'ocasió per convidar-vos a tots dissabte, dia 20 de juny, a les 6 de la tarda al Consell Comarcal de la Cerdanya a una Taula Rodona sobre el Mòbing Rural a la Cerdanya.