28 de novembre 2008

Pere i el llop

En una recent reunió del Consell Comarcal de la Cerdanya, el Sr. Joan Pous va tornar a insistir en ficar-nos la por al cos i dir que això de tenir óssos lliures pel Pirineu és molt dolent i que a veure què passa si un ós ataca un visitant.

Home, a mi em preocupa el mateix que ataqui un visitant que no pas que ataqui una persona del país, però deixant de banda aquest detallet, sembla ser que hi ha gent que no acaba d'entendre que el Pirineu no és el jardinet de la gent que viu a l'àrea metropolitana de Barcelona (i d'altres indrets de Catalunya), ni tampoc un parc temàtic.

Anar a la muntanya té els seus riscos i no cal minimitzar-los. Ja no és que et pugui sortir un ós o un llop, pots caure d'un daltabaix, et pots perdre, et poc mossegar un escurçó -que és verinós-, pots agafar una insolació o patir les conseqüències d'una allau de neu o de pedres.

La muntanya no és un lloc segur. De fet, ni les ciutats tampoc ho són de segures. Pretendre que ara la muntanya és un lloc idílic per sortir a passejar i collir maduixetes és una increïble poca-soltada, així que, si us plau, deixeu de dir tonteries sobre els óssos i altres feres, que ja prou problemes tenim sense que ens vingueu a explicar el conte de Pere i el llop.

2 Comments:

At 7:56 p. m., Blogger SERGIBR said...

Oi tant, qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

Maleïts caçadors!!!

Et deixo l'enllaç d'un post que vaig fer en el seu moment al respecte. Salut company.

 
At 11:46 a. m., Anonymous Anònim said...

Ja posats a la primavera-estiu, podem fumigar tota la Cerdanya i matar mosques i mosquits, no sigui que piquin als turistes i no vinguin.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home