Sense novetats al front festiu

L'altre dia em mirava els cartells de la festa de la Sagristia (aka, Festa del Campanar) i els de la Diada de Catalunya a Puigcerdà i arribava a la mateixa conclusió de sempre: cada any igual. No es mou res. Sempre fem el mateix. Quina manca d'imaginació. Etcètera.

És avorrit parlar any rere any de la manca de novetats al programa festiu, però és que any rere any passa exactament el mateix. I jo em pregunto: ja ens està bé? Perquè el que no és normal és que després de tantes dècades, llevat d'alguna coseta més o menys intranscendent, la Festa de la Sagristia no hagi variat en res.

I de la Diada Nacional de Catalunya ja no en parlem: ni desfilades, ni discursos, ni homenatges, ni autoritats: res. Una caminadeta per obrir la gana i fer l'arrossadeta al migdia i, per favor, una missa de campanya que no falti, que tothom sap que la Diada és una festa religiosa! Per favor!

Però com deia, no és normal que això no es mogui gens ni mica i ningú no es queixi seriosament i hi posi remei. Conclusió: a la gent ja li està bé. O millor: a la gent tant se li'n fum. Ni la Sagristia, ni la Diada. A la primera, ens mudem de vint-i-un botons i al darrere de la processó, a fer el número.

I per la Diada, traiem la senyera al balcó o per la finestra i ja hem acomplert. No cal que hi patim gaire. Si de cas, si fa bon temps, marxem al camp a dinar o potser a la platja. I si no, potser a collir bolets o a fer compres a Andorra.

Com en som de patètics! No som ni capaços de celebrar les nostres festes com cal. De debò que em fa vergonya. Però en fi, dec ser l'únic, perquè aquí no piula ningú més...