19 de juny 2008

Si ellos tienen UNO, nosotros tenemos dos

"Si ellos tienen UNO (ONU), nosotros tenemos dos". Aquest era el crit de guerra dels feixistes espanyols quan Espanya no estava en gaire bones relacions amb les Nacions Unides. Ara sembla que això se l'ONU torna a posar-se de moda, a la Cerdanya al menys: l'Institut d'Estudis Ceretans ha decidit denunciar el Tractat dels Pirineus davant de l'ONU, ni més ni menys.

Bé, es diu ràpid, però la cosa portarà cua. Naturalment, no servirà de res, però de ben segur que sortirem una estoneta a la tele i en uns quants diaris. Els quinze minuts de fama als quals tothom té dret. Poc menys, és clar, perquè no m'imagino ni l'ONU fent cas d'una associació local com l'Institut, ni a l'estat francès tornant-nos el Roselló i la Cerdanya. Vaja, a Sarkozy li donava un atac. Això si no aprofitaven per fotre'ns la resta de la comarca, és clar.

Des d'un punt de vista teòric em sembla molt bé que es facin accions per reivindicar la execrable partició de la Cerdanya i la pèrdua dels territoris de la Catalunya Nord, però no perdem de vista unes quantes coses:

1. Algú li ha preguntat l'opinió als rosellonesos? Molt em temo que no voldrien deixar de ser francesos així com així, per molt catalans que diguin sentir-se uns quants, que no la majoria.

2. Realment algú es pensa que un acord pres per dos estats sobirans el pot impugnar l'Institut d'Estudis Ceretans? Ja posats, el podria impugnar jo mateix. El cas que ens faran serà el mateix.

3. Això és una maniobra publicitària que beneficia a qui? A la Cerdanya? A Catalunya? A l'Institut? Al seu president? No sé, jo diria que posats a fer el ridícul, podríem demanar de pas que restaurin una Occitània independent.

4. No es podria dedicar l'Institut a fer alguna cosa més productiva que a demanar la lluna en un cove? Si volen fer pedagogia d'allò que ha representat el Tractat dels Pirineus pels cerdans, que ho facin. Tindran tot el meu reconeixement i la meva col·laboració. Però fer declaracions sonades per sortir a la tele, què voleu que us digui...

En fi, ara ja només falta que s'hi fiquin els polítics, que facin uns quants discursets ben macos i que ballem tots plegats una sardana a banda i banda de la ratlla.

Sóc de l'opinió que ja fa temps que es treballa en la bona direcció de la reunificació de facto de la Cerdanya. Projectes com l'hospital transfronterer, l'escorxador transfronterer, les segones residències de barcelonins a la Cerdanya francesa, la Bressola i, esperem que un futur no gaire llunyà, l'AVE fins a Perpinyà, faran que el Roselló i la Cerdanya tornin a sortir al mapa, encara que sigui amb dos colors diferents.

És aquest el camí a seguir. Creació d'empreses, projectes i serveis comuns. Compartir la llengua, la cultura i, sobre tot, l'economia. Així es construeix Europa i així es reunificarà la Cerdanya. Potser continuarà estant partida entre dos estats, però potser les noves generacions veuran un horitzó comú, una plana indivisible, una unitat geogràfica i cultural.

El que tinc molt clar, és que hem de ser nosaltres qui lluitem per això. L'ONU té coses més importants a fer que discórrer sobre malaurats tractats coberts de pols que, malgrat tot, continuen ben vigents.

1 Comments:

At 9:14 p. m., Blogger Salvador said...

Més important que l'estat francès torni el Roselló i la Cerdanya és que l'estat espanyol torni les altres 42 comarques. Aquí si que hi haurien atacs de cor.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home