A la balitresca

El civisme era verd i se’l va menjar un burro

2012-01-30T18:48:00.001+01:00

Trobo que cada cop tenim menys civisme a la nostra societat. I parlo específicament de la societat cerdana. Em baso en un seguit de fets puntuals, però molt comuns i que no deixen de ser exemples d’altres fets similars també molt difosos.

- Un/a senyor/a arriba al pàrquing d’una gran superfície i estaciona el seu vehicle al davant de la porta, just al lloc reservat per a discapacitats. Naturalment, el Sr/a no és discapacitat/da.

- El mateix, però al pàrquing de l’ascensor vertical de sota del Museu Cerdà, o a les múltiples places d’estacionaments reservats per a persones amb discapacitats que podem trobar als carrers i places de la Vila.

- Una ambulància mira d’obrir-se pas un cap de setmana, mentre un vehicle –generalment de fora- no té cap mania en aturar el trànsit perquè ha trobat un lloc fantàstic per deixar el seu cotxe. Els ocupants de l’ambulància que es fotin i si no que es posin malalts un altre dia, que una placa de pàrquing no es troba fàcilment.

- Un Sr/a estaciona al pàrquing municipal i en fer-ho ocupa dues o fins a tres places d’estacionament. Pel que sembla, el concepte “maniobra” no forma part del seu vocabulari. Més aviat és un/a conductor/a del tipus “arribar i deixar”.

- Un Sr/a porta lligat el seu gos. Acte seguit, el deslliga i deixa que l’animaló faci les seves necessitats físiques per tota la plaça o carrer. Naturalment no recull res i el deixa una estona lliure per tal que el gos faci de les seves.

- Un senyor, sense cap vergonya ni escrúpol, llança una bona escopinada enmig de la vorera i se’n va tan tranquil. Millor fora que dins, oi?

- Un Sr./a deixa les escombraries al costat del container sense molestar-se en llençar-les a dins. Total, ja les recolliran, per què s’ha de trencar l’esquena, no trobeu?

- Una iaia circula per una d’aquestes voreres estretes tan maques que tenim als nostres pobles i es troba de cop un grup de nois que vénen en la direcció contrària. Els nois van a la seva i si la iaia no baixa de la vorera i els deixa pas, igual se l’enduen pel davant. Altrament, pel fet de baixar per la vorera, igual se l’emporta un cotxe. Ai com riuríem!

- Una família amb nens petits entren a dinar/sopar a un restaurant. Els nens a partir d’aquell moment prenen possessió del restaurant i corren, salten, gategen i emprenyen amb els seus crits la resta de clients. Si l’amo del restaurant gosa dir-los res, els pares treuen les urpes i el reprenen malcaradament. Pobrots, no sigui que a sobre es traumatitzin!

- Uns clients fan cua a una fleca. De cop i volta, a la botiga entra una senyora tota empolainada que cridant diu: Deixeu-me passar, que el meu marit ha aparcat enmig de la vorera i encara el multaran! I la resta de clients, que fa estona que fan cua, se la miren amb una barreja de fàstic i d’emprenyamenta.

- Un Sr./a veu com estan tancant una botiga: la persiana està mig abaixada i gairebé no hi ha llum al local. Doncs entren com poden i tenen la barra de preguntar si ja han tancat. I si a sobre els diuen que ‘sí, que han tancat’ els responen de mala manera. Pel que sembla no han tingut la resta del dia per anar a comprar, que han hagut d’esperar que tanquessin per decidir-s’hi.

I així successivament. Podríem citar-ne més casos, però com a mostra representativa ja està prou bé. Civisme? De quin color és això? Ah, sí, era verd però se'l va menjar un burro…

Túnel laberíntic

2012-01-23T13:21:00.000+01:00

He rebut la temuda carta del Túnel del Cadí informant-me que tinc fins a final de març per aportar mitja tona de documentació al Consell Comarcal per tal de continuar gaudint de l’excels privilegi de no haver de pagar quan passo pel túnel. Aquesta documentació, a part de contribuir a la desforestació de l’Amazònia, se suposa que ha de servir per demostrar que no sóc un trampós malfactor i delinqüent i faig servir el túnel gratuïtament tot i no “ser” de Cerdanya (o Berguedà o Alt Urgell).

Perdoneu el to d’acritud, però crec que si el que volien era aturar el suposat frau –del qual després parlaré- amb menys documents n’hi havia prou. Però no: he d’anar a l’Ajuntament per demanar un Certificat d’Empadronament, al Xaloc, a demanar un certificat conforme estic al corrent del pagament d’impostos, a l’Hospital (sóc autònom) a demanar un certificar conforme el meu CAP es troba a la Cerdanya, al banc, a demanar un paper relatiu a la tarja sobre el qual se’m carrega el túnel i a sobre fer una fotocòpia i portar-la juntament amb l’original del permís de conducció. Sort que no m’han demanat els penals i la fe de bautisme, que ja posats…

I tot això per a què? O millor dit, per què? Doncs perquè hi ha un munt de segons residents que s’han empadronat a municipis cerdans (i de fet consten com a primers residents) tot i que realment viuen i treballen fora de la Cerdanya/Berguedà/Alt Urgell i es beneficien de la gratuïtat del túnel del Cadí.

Curiosament, s’han aixecat moltes veus crítiques al territori en contra d’aquesta mesura. I per què? Doncs perquè molts municipis es temen –i amb raó- que aquests falsos primers residents es desempadronaran aviat, ja que no tindran cap motiu de pes per estar empadronats a un municipi cerdà si no poden gaudir d’un túnel gratis. Això comportarà pèrdua estadística –que no real- d’habitants als padrons i com que el Govern concedeix subvencions en funció de la població del municipi, doncs es preveuen que aquests ingressos baixin.

Altrament, també hi ha un cert temor que molts usuaris del túnel, que fins ara pujaven i consumien a la Cerdanya, ara deixin de fer-ho o es gastin menys calés. La qüestió d’or és: qui ha de pagar aquests segons residents suposadament tramposos? El túnel del Cadí, i en darrera instància el ciutadà, o cadascú que el faci servir de la seva butxaca.

No perdem de vista que actualment el túnel està en procés de privatització i la Generalitat deu poder-lo vendre sense gaires hipoteques. Si hi ha molta gent que el fa servir gratuïtament, potser serà menys atractiu i costarà molt més de vendre o se l’haurà de vendre a un preu més baix.

I d’aquí les preses i la paperassa: per mirar de dissuadir la major quantitat possible de soferts ciutadans que haurem de perdre hores fent cua i tramitant un permís que ja teníem i que es podia haver verificat automàticament sense necessitat de tanta paperassa ni tants tràfecs.

Neteja de carrers

2012-01-19T16:37:00.001+01:00

Dissabte passat vaig ser a Tossa de Mar i a Lloret de Mar, dues poblacions marines ben turístiques de la Costa Brava. La veritat és que em va impactar com n’estaven de netes, cosa que no puc dir, per exemple, de Puigcerdà.

És cert que és temporada baixa i no deuen tenir res a veure amb l’estiu, quan gentades enormes de persones les invaeixen. Però també és temporada força baixa a Puigcerdà (no ho hauria de ser, però entre la crisi i la manca de neu, ho és de facto). I tot i així, d’un temps ençà, quan camino per la Vila, he de mirar contínuament el terra no sigui que trepitgi alguna cosa ben desagradable.

Li podem donar la culpa als serveis de neteja, però és evident que resulta del tot impossible per qualsevol servei d’escombraries que no sigui omniscient, fer-se càrrec de les tifarades i les pixades de gos tan presents als nostres carrers. Què passa amb els amos d’aquests gossos? Que a casa seva no els van ensenyar urbanitat? Ni a l’escola? És que no tenen vergonya? Suposo que no, que la vergonya era verda i se la va menjar un ase.

No sé quin és el perfil típic de l’amo-porc de gos que tenim en aquest poble, però m’és ben igual. També és cert que les autoritats municipals podrien controlar-ho una mica més, però sóc conscient que no podem posar un policia municipal a cada cantonada, però crec que caldrà posar-hi remei perquè en alguns llocs s’està arribant a extrems indignants.

Si altres poblacions més grans i més turístiques poden tenir els seus carrers nets, em temo que nosaltres també podríem. I si la gent no és cívica per les bones, que es dispensin unes bones multes, que a més a més, vindrien molt bé per a les malmeses arques municipals.

Som o no som?

2011-12-30T12:32:00.001+01:00

De tant en tant, surt a la premsa algun estudi que diu que els catalanoparlants som tants. Generalment, es parla d’entre 9 i 10 milions de catalanoparlants. He de dir que quan llegeixo aquestes xifres, se’m posa un somriure agredolç a la cara. Deu milions? D’on els treuen?

És clar que això és com fer-se trampes al solitari. És creure’s una mentida que, per desgràcia li cou a molta gent i que la ve repetint per tenir, potser, la consciència tranquil•la. No som, ni de lluny, 10 milions de catalanoparlants al món, perquè per començar, el gruix de parlants, que es trobaria al principat de Catalunya no és de 6 milions de persones.

Qualsevol que vagi pel carrer en qualsevol poble o ciutat de Catalunya serà tristament conscient que una bona part dels habitants d’aquest país no s’expressen habitualment en català, sinó que ho fan en castellà (o en urdu, ja posats).

Una cosa és que els habitants de Catalunya majoritàriament entenguin el català o el que el parlin ocasionalment, i una altra de ben diferent és que siguin catalanoparlants o catalanoescrivents, per dir-ho d’alguna manera.

És com si féssim una enquesta a Dinamarca sobre la gent que entén l’anglès. Possiblement obtindríem molt bones xifres, però a l’hora de la veritat, la llengua que tothom parla és el danès. A Catalunya hauria de passar igual, que la llengua per tots coneguda i emprada fos el català (on si no, a Catalunya, la llengua pròpia de la població hauria de ser el català?), però realment som conscients que això no passa.

A quants bars o restaurants de Barcelona ens atenen en català, especialment si el servei és de fora de Catalunya? Igualment amb les botigues, o amb els serveis judicials, o amb la Policia, etc.

És una il•lusió, una quimera creure que a Catalunya som 6 milions de catalanoparlants, quan amb prou feines hi deu haver la meitat d’aquesta xifra. Això, si no ens posem gaire estrictes amb el tema de la diglòssia, perquè si no, si realment cerquéssim gent que parla el català en tots els àmbits de la seva vida potser ens enduríem una sorpresa ben desagradable.

Diguin el que diguin els polítics, el català està en retrocés. No sé si encara existirà d’aquí a cinquanta anys o llavors no deixarà de ser una llengua residual, però el que sí que em sembla evident és que si no fos pels mitjans públics en català, la nostra llengua ja ho seria, de residual, a hores d’ara.

Arribats en aquest punt, hi ha dues postures irreconciliables: els que creuen que cal protegir el català, com es guareix un malalt i els que creuen que les llengües haurien de funcionar com un mercat darwinista i només haurien de sobreviure les que millor s’adaptin a les necessitats de la gent.

Jo, particularment, crec que el català s’ha de protegir, ja que surt d’una posició dèbil, després de segles en què tant Espanya com França han intentat i gairebé han aconseguit destruir-lo. Però no ens enganyem, si el malalt no vol viure, ja podem posar-li sèrums, que la cosa només servirà per allargar-li l’agonia. De nosaltres depèn.

Doctors i bruixots

2011-12-28T11:13:00.000+01:00

Després d’organitzar duarant quatre anys consecutius la Setmana de la Ciència a la Cerdanya des del Grup de Recerca de Cerdanya, i veient que no ha estat un èxit espaterrant, precisament; veient també que les conferències de temàtica científica solen tenir molt menys públic que les d’altres temàtiques, crec, sincerament, que a la Cerdanya no hi ha gaire interès per la ciència.

També he de dir en contra d’aquesta hipòtesi, que algun acte de caràcter científic sí que ha gaudit puntualment de força gent, especialment els relacionats amb la física didàctica o amb l’astronomia, però són casos més aviat excepcionals.

Per què no ens interessa la ciència? Bé, caldria analitzar si és un fenomen local o bé és cosa del país. Crec que resulta evident que a Catalunya hi ha més interès per la ciència i la tecnologia que a la resta de l’estat. O almenys així era fins fa unes dècades. Però darrerament sembla que ens estem posant al nivell de la resta d’Espanya. Llàstima que ens igualem en allò negatiu.

Perquè, de fet és una cosa negativa. He pogut observar que darrerament han crescut enormement les tendències pseudocientífiques i anticientífiques, que són coses diferents. Per posar un símil, una conducta científica seria vacunar-se contra el grip si es forma part d’un grup de risc (gent gran, etc); una postura anticientífica és dir que les vacunes són obra del diable (o sigui, de les farmacèutiques) i que ni en pintura; i una postura pseudocientífica consisteix a dir que potser sí que fóra bo de vacunar-se, però que ens quedem amb l’homeopatia o amb la medicina tradicional xinesa.

No entraré ara a criticar les postures pseudocientífiques, però em sembla evident que les tendències anticientífiques no són pas gaire diferents d’aquestes. I es troben molt esteses a la nostra societat fins al punt que han convertit en dogmes de fe afirmacions que no tenen cap base científica o que fins i tot han estat refutades per la ciència.

Així, si creus que els aliments biològics són per nassos millors i més sans que els que produeix l’agricultura i la ganaderia tradicional; si creus que els conservants són dolents per definició; que la medicina tradicional xinesa és efectiva i té solvència contrastada; que millor una tisana d’herbes que un preparat farmacèutic; o que l’univers no està regit per lleis matemàtiques sinó per energies i per esperits, pertanys al “selecte” grup dels pseudocientífics.

Bé, allà cadascú amb la seva consciència. La fe no és dolenta per se, el problema prové, com gairebé sempre passa, quan aquestes persones, que generalment obren de bona fe, volen imposar-nos les seves idees a aquells que no combreguem amb rodes de molí. I llavors surt el xoc entre postures enfrontades, difícilment reconciliables i algú ha de posar ordre, amb més o menys encert.

Per resumir-ho en una frase: “és bo creure i ser espiritual, però si emmalalteixo, sisplau, que em portin un doctor: els bruixots us els deixo a qui els necessiteu”.

Un motiu de satisfacció

2011-12-27T12:57:00.000+01:00

He de confesar amb satisfacció que, per primer cop en molt de temps, la societat puigcerdanesa m’ha sorprès agradablement. Em refereixo amb la feliç conclusió de la campanya de recaptació de fons per poder encarregar la nova estàtua del general Cabrinetty.

Quan un conjunt d’associacions i persones a títol particular vam començar aquesta campanya, tots tenéim clar que estàvem picant en ferro fred i que la idea era poc menys que utòpica. L’Ajuntament anterior ens va donar un cert recolzament i això s’ha de dir, a l’igual que l’oposició, que actualment ocupa les responsabilitats de govern a la Vila.

Però pel que fa al poble, no vèiem gaire clar que col•laborés massivament. Però no ha estat així. Tant pel que fa a les contribucions particulars de diners, com amb les col•laboracions a través de concerts i obres de teatre, la societat puigcerdanesa ha col•laborat molt més d’allò que ens esperàvem i hem d’estar orgullosos i satisfets per aquest fet.

No oblidem que la primera estàtua d’en Cabrinetty també va ser sufragada per qüestació popular. És clar que eren altres temps i la memòria dels fets que es commemoraven amb aquella estàtua estaven molt vius en la memòria popular. De fet, d’allò que teníem por és que després de vàries generacions i un profund desconeixement local per la figura del Cabrinetty, la gent fos poc col•laborativa i no se sentís implicada en aquest projecte.

Però curiosament, no ha estat així. Ja de bon començament, s’hi van adherir la major part d’associacions de la Vila, cosa que marcava molt bon camí. D’altra banda, als diferents actes sobre en Cabrinetty i les guerres carlines hi va assistir força gent i es veia un interès encuriositat de moltes persones que n’havien sentit a parlar llunyanament, per informar-se bé de què representava en Cabrinetty i la seva època per la Vila.

Tot i la crisi, ha estat possible arribar a bon port la qüestació popular i podem estar contents per haver-ho aconseguit entre tots. Tant de bo en el futur puguem dur a terme altres projectes d’aquest caire entre tots plegats.

L’increïble cas del piano assassí

2011-12-23T12:15:00.000+01:00

Generalment, les notícies que llegeixo en la premsa em fan riure o bé em preocupen, fins i tot, algun cop em sorprenen. Però gairebé mai em deixen amb la sensació de viure en un altre planeta. Això és el que ha passat aquest matí quan he llegit a La Vanguardia una notícia realment sorprenent.

Sembla ser que la pianista puigcerdanesa Laia Martín s’enfronta a una petició de pena de set anys i mig de presó i quatre d’inhabilitació per tocar el piano degut a la denúncia d’una exveïna molesta per haver-la d’escoltar un munt d’hores cada dia, assajant al piano.

No entraré en si això és constitutiu de delicte o no. Suposo que devien parlar i mirarien d’arranjar el problema. El cas és que la cosa va acabar amb el piano de la Laia precintat i amb el trasllat a una altra vivenda més issolada on la Laia va poder continuant estudiant piano. Aquí hauria d’haver acabat la cosa.

El que no entenc és com ara, uns quants anys després dels successos, apareix un fiscal i diu que la Laia –de vint-i-sis anys- hauria d’anar a la pressó per aquests fets. Però en quina mena de país vivim? Un país on els lladres es passegen impunement pels carrers, tan tranquils, amb els seus calés robats en paradisos fiscals, on surt més barat matar algú que no pas tocar el piano i molestar una veïna.

En fi, ho trobo indignant. Clar que si això arribés a tirar endavant, sentaria un precedent molt perillós. A veure quin músic d’aquest país s’atreveix a assajar a casa a partir d’ara, amb l’espasa de Dàmocles a sobre del cap, amb la possibilitat d’anar a la presó.

Altrament, criminalitzar els assajos musicals em sembla del tot increïble. Puc entendre que molestin, però parlant la gent s’entén. I, en tot cas, al final, haurem de donar la raó a Napoleó que deia que la música és el millor dels sorolls. Sic transit gloria mundi.

Model obsolet

2011-12-21T12:40:00.000+01:00

Fa uns dies, uns companys de la feina m’explicaven que algun dia d’aquest pont de la Puríssima han patit una curiosa experiència i és que baixaven passejant pel carrer Major de Puigcerdà, completament envoltats de gent, fins al punt que se’ls feia difícil caminar, però que les botigues estaven gairebé buides.

Aquest fenomen, de carrers a rebentar i botigues buides s’està fent tristament comú a la Vila, especialment els dies en què més turisme de cap de setmana hi ha. I és que la gent puja a la Vila a passejar, però compren al seu lloc d’origen, perquè aquí els preus són massa cars segons el seu criteri.

Altrament, entre setmana, algunes d’aquestes botigues estan tancades tots o alguns dies, per la qual cosa tampoc es pot considerar que estiguin orientades a la possible clientela local.

Així doncs, em pregunto, de què viuen aquestes botigues? Com és que es poden mantenir obertes i més en aquests temps de crisi que corren? Perquè algunes d’aquestes botigues són de propietat i no els cal pagar lloguers, però amb moltes d’altres no és cas i paguen lloguers astronòmics, per la qual cosa les despeses es disparen, especialment si el local es troba en un carrer o plaça especialment cèntric.

Alguna cosa falla en el model de comerç de Puigcerdà. I és evident que això no se soluciona obrint una nit a l’estiu o fent de tant en tant alguna fireta per poder saltar-se la normativa i obrir en festiu. És el propi model de negoci que està en crisi.

Jo no tinc cap botiga, però em preocupa, perquè sóc puigcerdanès i la major part de les coses que consumeixo les compro a Puigcerdà. Així, si la cosa no funciona i es comencen a tancar botigues i serveis, resultaré tan afectat com qui més.

Però, sincerament, si els principals afectats que són els botiguers i hostelers no semblen voler canviar un model obsolet i creuen que això és una crisi que passarà i ja tornaran els vells bons temps, molt em temo que cada cop veurem més tancaments i gaudirem de menys productes i serveis a la nostra Vila i, en general, a la nostra comarca. Si algú no hi posa remei, és clar.

Turístics?

2011-12-12T11:57:00.001+01:00

Fa un temps em preguntava si la Cerdanya era de debò una comarca turística. Lluny de l’esquí, no sembla que la comarca tingui gaire cosa més per oferir turísticament. Aquesta afirmació pot semblar molt exagerada, i de fet té un cert grau de provocació, perquè realment, d’elements naturals, arquitectònics i culturals no ens en falten per atraure el turisme, però a l’hora de la veritat, llevat de l’esquí, pocs elements estan explotats turísticament com cal.

Per començar, hi ha turistes a la Cerdanya? Algú que es posi a la boca nord del túnel del Cadí un divendres al capvespre podria pensar que sí. Però això és, en la meva humil opinió, una trampa. Perquè quan una zona només viu del cap de setmana, més que turística, caldria posar-la a un nivell similar al de les ciutats dormitori, que tenen moments àlgids i moments deserts.

Així, la Cerdanya, que per a molta gent de fora (i algun d’aquí) no existeix entre setmana, es materialitza miraculosament divendres per la tarda i torna a desaparèixer diumenge per la nit. Ah, sí, també alguna festa de guardar, com el Cap d’Any, uns poquets dies de setmana santa i el bell mig de l’agost. Però ja està i para de comptar.

Així, molts botiguers i hostelers cerdans només obren els seus establiments a partir del divendres. Alguns, potser dijous per la nit, per escalfar motors i fer neteja del local, però la resta de la setmana esdevenen tancats.

I no parlem de les llargues i mòrbides temporades baixes de després de Setmana Santa fins a mitjan juliol o del mes de novembre, on cal dir-ho, es pot passejar tranquil•lament pels carrers de la Vila i algunes poblacions cerdanes esdevenen pobles fantasmes totalment deshabitats. Fins i tot els pocs habitants permanents semblen triar aquests dies per marxar de vacances.

És evident que una zona amb aquesta dinàmica d’horaris i d’activitat no es pot considerar realment turística. Els llocs turístics ho són durant tot l’any o la major part d’ell. Els caps de setmana potser tenen pics d’activitat, però entre setmana no es pot parlar de desert.

Altrament, si analitzem les zones turístiques més conegudes d’Europa o del Mediterrani, podem veure que estan preparades per extreure el suc als turistes, tant els de gran consum com els de despesa més moderada. I naturalment, els serveis estan adaptats i dimensionats a aquest turisme.

No serà per manca d’atractius naturals, històrics, etnològics o arquitectònics a la Cerdanya. Potser no tenim catedrals o grans platges de sorra blanca, però la muntanya també té els seus atractius. És qüestió de saber-los posar en valor i vendre’ls sosteniblement, per tal que tothom en pugui gaudir i la comarca esdevingui realment turística i no depengui exclusivament de si neva o no neva a deshora.

Què passa amb el comerç de la Vila?

2011-12-09T13:00:00.001+01:00

Hi ha notícies que quan te les llegeixes, la veritat, donen molt què pensar. Fa dies que circula per la premsa la notícia més aviat sorprenent que l’associació de comerciants de Puigcerdà està abocada a la seva desaparició si no es presenta cap candidatura per renovar l’actual Junta sortint.

Puc entendre que determinades associacions, que neixen al caliu d’una determinada problemàtica o necessitat es dissolguin quan aquesta passa a la història. Però una entitat del calibre de l’associació de comerciants de Puigcerdà no és un d’aquests casos. El comerç és una de les activitats econòmiques més importants i característiques de la Vila.

Imagineu-vos els carrers i places de Puigcerdà sense comerços. Tindríem un poble mig desert i carent de bona part de l’encant especial que té. Així doncs, sembla força estrany que amb la quantitat de comerços que hi ha a la Vila i les problemàtiques que s’arrosseguen des de fa molt de temps (preus, excés de serveis repetits, manca d’aparcament, problemes circulatoris, massificació els caps de setmana i desertització els dies d’entre setmana, etc), no hi hagi ningú que vulgui posar fil a l’agulla i lluitar pels seus propis interessos, no ja pels del col•lectiu.

De debò, he de reconèixer que mai no he entès el comerç puigcerdanès. Lluny de tòpics i de condemnes fàcils, obrir i mantenir un negoci a Puigcerdà avui dia no és fàcil. Als problemes a dalt exposats, cal afegir una fiscalitat elevada, una dependència massa forta de la meteorologia (sol a l’estiu, bon temps per als bolets a la tardor i neu a l’hivern i part de la primavera) i la llunyania dels grans centres de població, que fan el comerç de cap de setmana totalment dependent de la gent de fora.

Tot això i altres problemàtiques que de ben segur tothom coneix fan que resulti del tot desconcertant que l’associació de comerç tingui problemes per cobrir una simple junta, tenint en compte que d’associats en són molts.

Potser, el comerç no és aliè al desencant i al passotisme que actualment sembla regnar a la Vila i en bona part de la comarca. Només que la cosa ha passat de temes culturals, cívics i esportius a qüestions crematístiques i això ja són paraules majors…

El canvi climàtic i el túnel del Cadí

2011-12-07T11:21:00.000+01:00

Les nevades sembla ser que es resisteixen a caure a la Cerdanya i tothom torna a omplir-se la boca que si canvi climàtic, que si augment global de les temperatures. D’altra banda, en un sentit totalment contrari, cada vegada sento més gent –en general, molt poc informada- que repeteixen com lloros que això del canvi climàtic és un “cuento” i que de variacions tèrmiques sempre n’hi ha hagut al llarg de la història, tant geològica com recent.

Anem per pams. En primer lloc, cap científic respectable que no estigui a sou d’alguna gran companyia petroliera, no nega en cap moment que estem sota els efectes d’un canvi climàtic global i que el signe d’aquest canvi climàtic és d’anar cap a temperatures més grans i, en les nostres contrades, possiblement cap a règims de precipitacions més irregulars, tot i que no necessàriament menors.

Tampoc hi ha gaires científics –i aquest és el tema clau- que neguin el fet que un dels principals motius de l’actual canvi climàtic és l’home. Concretament, l’emissió massiva de gasos d’efecte hivernacle com el CO₂ o el metà, degut a l’activitat humana, bàsicament industrial i agrícola.

Cursiosament, en certs sectors de la societat, sembla que no es vol digerir aquest fet i se li fot la culpa al temps, als volcans o al sursum corda, abans que admetre la realitat evident.

Ara bé, d’aquí a atribuir a l’efecte hivernacle el fet que no nevi un any concret a la Cerdanya per obrir les pistes pel pont de la Puríssima ja són figues d’un altre paner. De fet, si fem una mica de memòria històrica de les darreres dècades, si bé era normal que es registressin nevades pel mes de novembre, no era gaire corrent obrir les pistes a finals novembre o començament desembre. Almenys no totes les instal•lacions.

Una altra teoria ben curiosa que sento des de fa un munt d’anys és que a la Cerdanya, el canvi climàtic es va iniciar des que es va obrir el túnel del Cadí. Alguns fins i tot avancen teories tot estrafolàries, com que els corrents d’aire que passen pel túnel han canviat el clima cerdà.

Podeu estar tranquils. El volum d’aire que pot passar pel túnel del Cadí és minúscul comparat amb el que es necesitaria per alterar la vorticitat atmosfèrica. Altrament, si passessin tants corrents d’aire, creieu que algú s’hauria molestat d’instal•lar dins del túnel aquells enormes ventiladors per tal d’evitar acumulacions nocives de gasos?

En fi, que caldria distingir una mica entre “saber popular” i “enraonies populars” i pensar una mica les coses abans de dir segons què.

Sots, llums i neteja

2011-12-05T13:01:00.001+01:00

Sembla que, dins del poc marge econòmic que té l’actual consistori puigcerdanès, es comencen a fer algunes actuacions molt necessàries. La més destacada, l’arranjament del camí de Vilallobent, a la zona de la Baronia i tapar els múltiples sots repartits per carrers i carreteres de tota la Vila.

Aquestes actuacions eren molt necessàries perquè, sincerament, alguns carrers semblava que haguessin passat per un bombardeig de l’OTAN i donaven força pena. Altrament, m’agradaria saber quants anys feia que no s’arranjaven. Tots sabem que l’anterior consistori preferia gastar-se els diners que no teníem en places noves de trinca que no en carrers. Com tot, en aquesta vida, la gràcia està a l’equilibri.

Ara que arriba el Nadal, també s’ha optat en bona part de la Vila per il•luminació de baix consum. Espero que amb el pas del temps, la il•uminació de carrers, rondes i places es vagi adequant a la normativa catalana sobre contaminació lluminosa, perquè ara no devem complir-la més que en comptades ocasions.

També espero que hi hagi diners per retornar-li un aspecte digne a la il•luminació del campanar, que ara és força trista, tot i que almenys no dóna la sensació de “casa de barrets” que oferia l’anterior.

Un altre punt coix és la neteja del poble. Potser algú es podria pensar que s’ha de renegociar amb l’actual empresa que porta la neteja de la Vila. Però per a aquells que no ho sàpiguen, es va signar un nou contracte amb aquesta empresa de neteja justament el dia abans de la presa de possessió del nou alcalde. No entro en valoracions tècniques sobre si la neteja es fa bé o malament, però trobo molt sospitosa aquesta signatura gairebé feta amb nocturnitat, a hores de la presa de possessió d’un nou gavinet municipal. Vergonyós!

Les dotze van tocant

2011-11-17T16:51:00.001+01:00

Poc després de les eleccions, suggeria un catàleg de dotze mesures relativament senzilles d'implementar en l'àmbit municipal que farien que l'actual statu quo comencés a canviar significativament. Aquestes mesures eren, resumidament:

1. Posar ordre dins de l'Ajuntament, a efectes sobre tot de funcions laborals.

2. Batejar l'estany del torniquet amb un nom més adient.

3. Posar una il•luminació al campanar que no el faci semblar una casa de barrets.

4. Fer una auditoria o un estudi amb els comptes de l'Ajuntament i exposar-los al poble en un acte públic.

5. Reordenar el tràfic rodat especialment a la zona del Poliesportiu i zones col•lindants.

6. Revitalitzar la Festa Major sense augmentar la despesa, incorporant els joves en els seus actes.

7. Potenciar la Fira del Cavall de tardor, amb un nou plantejament més obert i menys carrincló.

8. Cercar subvencions urgentment per arranjar alguns carrers del poble i asfaltar la variant d'Age.

9. Recuperar el clima de bona entesa amb les entitats cíviques i culturals de la Vila.

10. Arranjar el pati del Museu Cerdà, que està fet un nyap.

11. Concedir-li la Medalla d'Honor de la Vila al desaparegut Sebastià Bosom.

12. Reorientar el sentit de la Festa del Trinxat.

D'aquestes mesures, he de dir amb satisfacció que algunes s'han dut a terme, com la 1 i la 5. D'altres, estan en curs com la 3, 4, 8, 10. D'altres, encara potser no ha arribat el moment de jutjar-les, com la 6, 9 o 12.

Però he de dir, que algunes d'elles sembla que resten en el limb. Per exemple, no entenc per què no s'ha fet cap gestió encara per donar-li al Sebastià Bosom cap reconeixement públic. Entenc que l'anterior alcalde, que no el veia amb massa bons ulls, no fes cap passa. Tot i així, sota el seu mandat, se li va dedicar una sala de l'Arxiu Comarcal.

Però l'actual govern sembla que ha oblidat totalment al Sebastià, una persona que va treballar abnegadament i desinteressada pel poble i per la cultura com ningú altre i amb qui crec que estem en deute tots els puigcerdanesos. Torno a insistir, doncs, en què se li concedeixi alguna distinció pòstuma.

Amb allò que no em faig gaires il•lusions és amb la Festa del Trinxat. Molt em temo que un espectacle com aquest és una ocasió magnífica per posar-se medalles i sortir a la premsa i això és una cosa que no deixaran d'aprofitar els polítics locals, siguin del color que siguin. Espero equivocar-me.

Altrament, pel que fa a la Fira del Cavall, sí que es veu una certa intenció de reorientar-la una mica si continua creixent. Però potser que no badin, no sigui que com tantes altres coses, acabi morint d'èxit.

Precisions lingüístiques

2011-11-04T17:10:00.001+01:00

M'agradaria parlar d'algunes imprecisions o errades lingüístiques molt comunes a la nostra comarca.

Començarem pel començament: Cerdanya o la Cerdanya? Doncs totes dues són vàlides. El nom oficial és "la Cerdanya", però també és vàlid "Cerdanya" ja que fa referència a l'antic comtat de Cerdanya, com passa amb "Osona", que tampoc porta l'article per aquest motiu. És més una qüestió de reivindicació fer servir l'article o no.

Parlant d'articles, és "la Molina" no "La Molina". No cal la majúscula. I per descomptat, no és "la Masella" sinó directament "Masella", que deriva de "el pla de Masella". D'altra banda, "La Molina" fa referència a l'estació d'esquí, no al poble del municipi d'Alp.

Després tenim els topònims "polèmics" de sempre: Sansor, Músser i Arànser o bé Sampsor (o Sampsó), Mussa i Aransa. Bé, els primers són els noms oficials, mentre que els segons són els noms que bona part dels seus habitants senten com a propis. Jo sóc partidari de fer servir els topònims oficials per evitar confusions, però respecto altres opinions, és clar.

Un altre topònim "molest" que pot dur a confusió: cerdà o ceretà. Doncs tots dos, però amb usos diferents. Cerdà és refereix a la Cerdanya moderna, mentre que ceretà es refereix als antics poblats preromans: els ceretans.

És cert que quan es va fundar el Casino de dalt, se li va posar "ceretà". En part, perquè el terme cerdà els semblava molt pagesívol i ells se sentien "superiors" als pagesos cerdans, així que van emprar un terme -ceretà- que els semblava més nobiliari.

Malgrat això, és costum emprar aquest tipus de termes en el cas d'entitats d'estudis comarcals, com pot ser l'Institut d'Estudis Ceretans, Lacetans, Ilerdencs, etc, sense pretensions especials.

Un altre terme erroni és parlar de la "festa del llac", que és una traducció directa del castellà "fiesta del lago". Un llac és una massa d'aigua molt extensa, mentre que el terme correcte és estany (en castellà, "estanque"). Així, parlarem de l'estany de Puigcerdà o del de Banyoles, mentre que en direm llac Baikal o llac Erie.

Finalment, ara que estem a tocar de la fira de tardor de Puigcerdà, un adjectiu que gairebé cada any ens hem de sentir repetit i que és horrorós: "hispabretó" o "hispa-bretó". Doncs no: el terme correcte és "hispanobretó", referit naturalment a la raça de cavall.

Aigua que no raja

2011-11-03T16:56:00.000+01:00

L'altre dia llegia en premsa una notícia que em va sorprendre molt: la font d'Urús va estar a punt d'assecar-se aquest any. Desconec si es deu a una sobrexplotació de la capa freàtica o si només té a veure amb l'escassetat de pluges que hem patit els darrers mesos a la comarca.

Em va sorprendre perquè sempre que he passat per aquesta font, i algun cop n'havia agafat aigua, sempre dollava un bon raig. Semblava que mai no s'acabaria. Doncs mira, les aparences sovint enganyen. De fet, el propi municipi -Urús- podria tenir una arrel bascoide -ur- que vol dir aigua.

Així, una de les fonts més conegudes de la comarca ha patit problemes i molt em temo que no serà l'única. De vegades oblidem que la Cerdanya no és una comarca humida. A cavall entre un clima mediterrani i un d'alta muntanya, amb alguna component de continentalitat, la Cerdanya només és verda a molts indrets perquè es rega.

I això em porta a reflexionar sobre el fet que cada cop hi ha menys pagesos i, per tant, cada cop es fan servir menys les sèquies i els canals tradicionals per regar la plana cerdana. Alguns han desaparegut o estan molt malmesos per manca de manteniment. Resulta molt car de mantenir unes infrastructures que pocs utilitzen i amb un rendiment decreixent.

La qüestió és: qui regarà la Cerdanya d'aquí uns anys? Què passarà quan gairebé tot l'aigua disponible se'n vagi a omplir piscines o a regar jardinets, la majoria de segones residències on no hi viu ningú durant gairebé tot l'any, però que consumeixen aigua igualment?

De vegades es diu que els pagesos són els jardiners del paisatge. Jo no estic molt d'acord amb aquesta aseveració, ja que penso que ja prou feines tenen com per estar-se amb romanços paisatgístics, però a efectes pràctics sí que fan una tasca callada que si desapareix podria implicar la pèrdua d'un dels principals actius de la comarca: el paisatge i, al seu darrere, una part del turisme.

Només per això caldria ajudar al desenvolupament de les actuals explotacions agrícoles i facilitar-ne que s'instal•lessin de noves. De productes de qualitat no en falten i la possibilitat de lligar-hi una indústria alimentària a aquest sector primari tan malmès, no és cap tonteria.

Si no, a part de perdre una bona oportunitat econòmica -i en aquests temps que corren no estem per rebutjar les oportunitats tan alegrament- acabarem perdent el verd paisatge cerdà del qual tanta gent en viu.

La Cerdanya endormiscada

2011-10-13T19:59:00.001+02:00

Vivim temps de crisi, no és cap novetat. Com s'entesten a recordar-nos dia sí, dia també els mitjans de comunicació. No hi ha diari, emissora de ràdio o canal de televisió on no se'ns bombardegi contínuament amb el tema de la crisi i s'espanti a la gent que, pel general, no sol tenir coneixements gaire profunds en economia, empitjorant encara més la situació.

I com van les coses a la nostra estimada Cerdanya? Doncs com deia La Trinca de l'OTAN: narinant, narinant, narinant. Sembla que els sectors productius cerdans no s'acaben de refer de la desfeta i en comptes de cercar alternatives intel•ligents s'entesten en aplicar unes polítiques que jo, admeto que des d'un cert desconeixement, titllaria de suïcides.

O sigui: mantenir els preus alts, com si res hagués passat. Els pisos i les cases no baixen gairebé res. Les botigues continuen tractant de vendre les seves mercaderies com als vells i bons temps i es pensen que el consumidor deu ser lero i no se n'adona que a l'entorn més immediat de la Cerdanya, els preus són uns altres i la fugida ha començat. Primer, discretament i potser en un futur no gaire llunyà, en massa.

La Cerdanya, per sort per a tots nosaltres ofereix moltes possibilitats. L'entorn natural és quelcom més que un factor per vendre casetes adosades "típicament ceretanes" o bé quelcom més que un sinònim de poder anar esquiar a l'hivern a la muntanya.

El sector primari, avui dia molt deteriorat, pot revifar-se amb una indústria alimentària potent si s'hi inverteixen calés. El turisme rural no és prou explotat. El turisme de senderisme i de naturalisme, està a les beceroles. La possibilitat d'instal•lar centres de treball creatiu en un entorn desmassificat i força agradable no s'hauria de negligir.

Però per tal que alguna d'aquestes opcions tingui futur calen dues coses fonamentals: gent emprendedora i gent que vulgui jugar amb els seus diners en aquesta moguda. No dic que sigui fàcil, però el nostre país sempre ha estat un lloc d'emprendedors que han invertit els seus diners en negocis molt variats.

Cal fer la Cerdanya atractiva per a aquests inversors. Però abans cal un pla previ d'infraestructures. Potser no ens cal una autovia que seccioni la plana per la meitat, però potser ens fa falta com el pa que mengem un accés a la via ampla d'internet.

Potser alguns d'aquests projectes podrien articular-se gràcies als diners de França i d'Andorra, no només als de Catalunya o d'Espanya, ja que som una terra fronterera. És per això que cal parlar de transfronterisme, no per omplir-se la boca de projectes polítics molt romàntics, però tan allunyats de la realitat que fan riure.

Crec sincerament que és hora que moltes persones que han viscut del diner fàcil despertin i se n'adonin que l'era de les vaques grasses fa temps que va passar i que no tornarà així com així i que cal fer rendir els diners. Podem jugar a la borsa i invertir-los a Tòquio o a la Xina, o podem invertir-los a casa nostra i fer crèixer el nostre país. De nosaltres depèn.

De qui és la responsabilitat?

2011-10-04T13:43:00.002+02:00

Les finances dels ajuntaments cerdans no són gaire bones, llevat d'alguna excepció. A l'Ajuntament de Puigcerdà, les coses pinten força malament. Si comptem els calés que es deuen a empreses, així com els interessos dels múltiples crèdits demanats (i gastats), arribem a la situació gens ni mica galdosa d'haver de dir que els propers quatre anys, seran anys de moltes restriccions, algunes potser doloroses i tot.

Resumint: estem més pelats que una rata i no tenim capacitat d'endeutar-nos més. De fet, millor així, perquè la hipoteca que arrosseguem dels gloriosos governs municipals de Carretero en endavant, aquest inclòs, és terrorífica.

Que volem una Residència? Doncs no esperem que la Generalitat la pagui, la fem a cop de crèdit. El mateix amb la Guarderia, l'Escola de Música i altres projectes. I per postres, la reforma megalomaníaca de les places del centre de la Vila, que ha comportat una sagnia brutal, tot i que algunes d'elles han estat finançades amb diners d'altres administracions.

El resultat ha estat un descontrol total de les finances municipals (l'anterior equip va arribar a dir que deixaven superhàbit) i un deute colosal que amb una mica de sort l'eixugarem en deu o dotze anys. Amb sort, perquè si no, la cosa encara anirà per més llarg.

I això suposant que la crisi no empitjori o que l'Ajuntament no tingui cap contratemps greu -que sense voler ser gafe, tot pot ser. Llavors, directament, ja podem tancar l'Ajuntament i posar-nos a plorar.

Suposo que hi haurà qui dirà que sóc un catastrofista, però jo no me'n sento. La veritat és que les coses són com són i la responsabilitat és de qui és. En puritat, hauríem d'agafar el deute municipal, dividir-lo per tots els habitants de Puigcerdà i que cadascú pagués la seva part. Segur que la propera vegada que s'obrissin les urnes, la gent pensaria amb dos dits de front a qui vota i no es deixaria portar per tonteries.

Justos per pecadors

2011-10-04T13:43:00.001+02:00

El Túnel del Cadí es planteja d'eliminar la gratuïtat del peatge per als residents els caps de setmana. Motiu oficial? No guanyen prou calés. És a dir, massa gent s'ha apuntat a aquesta opció (uns 28,000 entre les comarques de la Cerdanya, Alt Urgell i Berguedà) i molts d'ells no tenen ni cotxe. Vaja, la clàssica picaresca.

Hem de pensar, que moltes famílies que tenen segona residència a la Cerdanya tenen empadronat un dels seus membres aquí per poder gaudir d'aquest descompte. I és clar, ara correm el risc de pagar justos per pecadors.

Esperem que prenguin mesures una mica lògiques i demanin nòmina a un municipi de la Cerdanya o alguna mesura similar i no optin per eliminar la gratuïtat sac. A veure com es desenvolupen les coses...

Les pedres prenen valor

2011-09-02T17:08:00.001+02:00

Encara recordo una destacada pintada en una paret a Puigcerdà quan s'estava plantejant de construir el pàrquing de la plaça del Call que resava:

VOLEM PÀRQUINGS, NO RUNES

Suposo que no cal dir gaire cosa sobre la capacitat mental i la llegendària visió de futur de l'autor de la pintada, així que ho deixarem aquí. Però és cert que aquesta "peculiar" filosofia era molt seguida en aquella època per molts cerdans, que no entenien (i molts encara no entenen) el valor que pot tenir el patrimoni de per se i no només com a reclam turístic, que també. Non solum, sed etiam.

Ara, podem veure tota una onada per tota la comarca de revalorització del valor de les "pedres". Tot va començar fa molts anys al Castell de Llívia, però no ha estat fins fa poc, que s'han tornat a reprendre les obres de condicionament de la zona. També fóra interessant donar-li una sortida digna a les runes romanes del costat de l'església.

A Bolvir s'hi han invertit molts calés en l'excavació i consolidació del Castellot de la Corona, tot un descobriment. Aquest jaciment arqueològic de primer ordre inclou tres periodes de temps: un de ceretà, un d'iberoromà i un d'altmedieval, i no para de donar sorpreses. Tant de bo que les autoritats catalanes destinin diners per fer un centre d'interpretació que donaria ple sentit al jaciment. De moment, l'han inclòs a la Ruta dels Ibers, cosa que dóna un cert reconeixement oficial al Castellot.

També a All (Isòvol) i a Baltarga (Bellver de Cerdanya) s'estan movent els fils en diferents projectes que podrien donar resultats molt interessants. I ara fa poc s'acaba de conèixer que s'han desencatllat les negociacions entre l'Ajuntament de Ger i els propietaris d'un camp del municipi per poder excavar i restaurar les restes de Sant Joan Rodó, única ermita cerdana amb una torre rodona.

Aquesta onada arriba tard per moltes restes que han desaparegut sota el ciment o sota l'asfalt, però més val tard que no mai. Esperem que no sigui una moda passatgera i que hagi aterrat a la comarca per fer-hi niu.

L'èxit ha estat tan gran que no passarà per la porta

2011-08-30T10:48:00.002+02:00

Segons l'Associació de Comerç de Puigcerdà, la Nit Blanca ha estat "un rotund èxit". Si això ha estat un èxit, em pregunto què hauria estat un "rotund fracàs"? Clar que em penso que molts comerciants confonen el carrer Major amb tot Puigcerdà. Si és així, és clar, s'obté una òptica deformada on tot és possible. Fins i tot que un èxit mediocre es converteixi en un rotund èxit.

Per començar, la major part de la Vila no va seguir les consignes i no van obrir més enllà de l'horari habitual. Ni tan sols el carrer Espanya. Només el carrer Major va ser l'excepció. D'altra banda, la gran majoria de botigues que van obrir, no van aguantar fins a les onze de la nit, com s'havia proposat.

Va aportar gent l'event? No més que qualsevol dissabte d'agost al capvespre. No calia fer tant de soroll per això. I pel que fa a les "desfilades de moda", van ser més una qüestió de bona voluntat que no pas res de preparat o de professional. En fi, "un èxit rotund".

I com que no es volen dir les coses pel seu nom i no s'admeten els fiascos, perquè els egos són massa grossos i hi ha gent que no s'equivoca mai, ho repetirem l'any vinent. Ja veurem. L'única cosa que espero és que l'Ajuntament no hi posi calés en un espectacle d'aquestes característiques, perquè si el que es vol és promocionar el comerç de la Vila, cosa que em sembla molt bé, potser que tinguem menys idees visionàries i apostem per una anàlisi seriosa dels problemes del comerç puigcerdanès actual i hi posem remei.

Una nit en blanc

2011-08-02T14:02:00.000+02:00

Ja tenim una nova idea de l'Associació de Comerciants de Puigcerdà servida en safata! Ara se'ls ha acudit, per promocionar el comerç de la Vila, fet una "nit blanca" (o sigui, obrir per la nit) el 27 d'agost (dissabte). Ara bé, com que això "d'obrir de nit" no quedava prou "guai", l'hi han posat el pompós nom de "White Night Shopping Puigcerda" i olè!

Em fa pena que es malbaratin les oportunitats de promocionar la Vila d'aquesta manera, però en fi, els comerciants són ells: ja sabran què fan. A fi de comptes, és el seu negoci. Però permeteu-me que faci només un parell d'apunts: un dissabte per la nit de finals d'agost, quan gairebé tot el turisme ja ha marxat, no és potser la millor data per fer promoció de res i, que jo sàpiga, obrir de nit no crec que atregui el turisme com a mosques, així que com a element promocional, diria que tindrà una efectivitat limitada.

Tinc la sensació que el comerç puigcerdanès no només ha entrat en una perillosa deriva econòmica sinó que no té les idees gaire clares sobre com reconduir la situació. Està bé fotre-li les culpes a l'Ajuntament o a la manca d'aparcaments, que segurament han influït negativament en la situació actual, però no perdem de vista que tot Occident pateix una crisi econòmica brutal i que Puigcerdà no és cap excepció.

Hi ha massa serveis i botigues que ofereixen el mateix i els preus són alts. Comenceu per aquí i de segur que obtindreu ràpidament bons resultats. Cada cop conec més gent que marxen a la Seu, a Berga o fins i tot a Manresa a fer grans compres perquè els hi surt molt més a compte, tot i el desplaçament. Si no ho fa tothom, a hores d'ara, és perquè molta gent no té la possibilitat.

I això mateix és aplicable a bars i restaurants. La diferència és que una persona no pot deixar de comprar-se unes sabates quan se li trenquen les que porta posades o ha de comprar el pa cada dia, mentre que se'n pot estar ben bé d'anar al bar o al restaurant.

En fi, a problemes seriosos, solucions serioses. Però si preferiu optar per idees estrafolàries només per sortir als diaris i fer veure que feu alguna cosa, ho teniu cru. Més que una nit blanca, algú s'ha passat una nit en blanc... i no li ha servit de gaire cosa.

Estiu fresc

2011-07-18T13:03:00.001+02:00

Realment, estem tenint un estiu molt, molt fluixet. Va començar amb empenta i calor, però la cosa s'ha desinflat estrepitosament. Almenys aquí a la Cerdanya. De dia, el sol pica, però fa un ventet que ho fa passador. Ara bé, per la nit, fa un fred que pela. Això quan no ens plou a mitja tarda. Però no es tracta d'aquells xàfecs típics del mes de juliol, que quan han caigut torna a fer caloreta i ajuden a passar la calorada del matí. No. Més aviat és una pluja fresca i desagradable que fa que la nit sigui fins i tot freda.

Mai no plou a gust de tothom i el temps és una d'aquestes variables que -per sort- no controlem gens. Potser ens agradaria més caloreta i poder gaudir una mica de les terrasses dels bars per la nit, però aquest any no hi ha manera.

Així, a Puigcerdà hem tingut una festa Major una mica deslluïda per les inclemències del temps. Al fet tradicional que molts vilatans fugen durant aquestes dates de vacances, fora de la comarca, cal afegir que la gent tampoc s'anima gaire a pujari al final, s'acaba consolidant la tendència de cada vegada més anys: que només hi ha gent el mes d'agost i a tot estirar, el parell central de setmanes d'aquest mes, mentre que a la platja ja comencen a tenir força gent el mes de juny.

Foc deslluït

2011-06-27T18:08:00.001+02:00

Un altre solstici d'estiu passat. Crec que aquesta festa tan nostrada, que nosaltres celebrem la Nit de sant Joan està tenint cada cop menys interès per part dels cerdans, que aprofiten l'ocasió per marxar a la platja o a altres indrets de vacances.

D'un temps ençà, la revetlla de sant Joan és cada cop més ensopida, gairebé no es fan sopars populars, la foguera s'ha traslladat als afores de la Vila i sembla que a ningú no li interessi gens ni mica la festa.

Corre el risc que s'acabi convertint en una altra festa com sant Marc (desapareguda en combat) o com la Diada (que fa més pena que nosa). Els puigcerdanesos no saben celebrar festes. Sembla que l'apatia ens domina. Perquè jo entenc que no es tracta d'encendre un foc i de llançar un munt de petards: la festa era quelcom més.

En fi, altres pobles ho fan millor i amb menys recursos, cosa que és una llàstima per a nosaltres i un orgull per a ells. No només som incapaços de convertir la festa en quelcom que atregui el turisme -que en aquestes dates està totalment ensopit a la nostra comarca- sinó que ni ens quedem a celebrar la Festa.

Mentrestant, en altres llocs, es promocionen les colles de diables, les festes ancestrals lligades al foc, com a Berga o al Pirineu més occidental (Val d'Aran, Pallars, etc) o es munten nits temàtiques, com a l'Alt Urgell, a la Guàrdia d'Ares.

Potser que despertem. Si volem que la temporada turística sigui quelcom més que les dues setmanes centrals del mes d'agost, cal potenciar festes i activitats els mesos de juny i juliol. Si no, continuarem com sempre o cada cop pitjor.

Sopar medieval a la llum de les espelmes

2011-06-15T11:42:00.001+02:00

Divendres per la nit vaig anar al Sopar Medieval que organitzava l'Arxiu Comarcal de l'Alt Urgell. Val a dir que va ser una experiència molt interessant i intensa i que l'organització va ser impecable.

Primer, ens van rebre i per ambientar-nos ens vam posar robes d'aspecte medieval a sobre. Després, ens van fer passar a l'Arxiu, que estava decorat amb motius medievals. Immediatament, vam passar a la sala d'actes que estava habilitada com a menjador, amb taules i bancs de fusta.

A les taules teníem un petit bol per posar el menjar, amb coberts de fusta. He de dir que el menjar que ens van servir va ser abundant i molt gustós i va anar acompanyat d'explicacions, a càrrec de l'historiador Carles Gascon. També van gaudir d'acompanyament musical i coral.

La jornada es va cloure amb una visita guiada per les instal•lacions de l'Arxiu, a càrrec de l'Arxiver, en Júlio Quílez, qui va lligar passat i present amb una magnífica explicació.

Vull donar-los des d'aquí les gràcies per aquesta jornada tan meravellosa i reeixida i espero que l'any vinent es torni a repetir. Iniciatives com aquestes demostren que amb treball i imaginació es poden fer coses molt interessants sense gran dispendi de recursos.

Dotze mesures

2011-06-08T19:18:00.001+02:00

Dotze mesures ben diverses que podria fer el nou govern municipal puigcerdanès i que tenen poc cost econòmic:

1. Posar ordre dins de l'Ajuntament. Els mateixos treballadors es queixen que se'ls fa fer coses que no estan dins del seu contracte. Es tractaria de fer neteja (no venjances, ep!), de reordenar les funcions i de posar una mica d'ordre.

2. Batejar l'estany del torniquet amb un nom més adient. Si cal, fer un concurs popular per triar l'opció més valorada.

3. Posar una il•luminació al campanar que no el faci semblar una casa de barrets.

4. Fer una auditoria o un estudi amb els comptes de l'Ajuntament i exposar-los al poble en un acte públic, per deixar ben clar què es podrà fer en la propera legislatura.

5. Reordenar el tràfic rodat (sentits de circulació, places d'aparcament, etc), especialment a la zona del Poliesportiu i zones col•lindants.

6. Revitalitzar la Festa Major sense augmentar la despesa, incorporant els joves en els seus actes.

7. Potenciar la Fira del Cavall de tardor, amb un nou plantejament més obert i menys carrincló.

8. Cercar subvencions urgentment per arranjar alguns carrers del poble que sembla que hagin sofert un bombardeig de l'OTAN. Asfaltar la variant d'Age.

9. Recuperar el clima de bona entesa amb les entitats cíviques i culturals de la Vila.

10. Arranjar el pati del Museu Cerdà, que està fet un nyap, per sobre del qual passa cada dia un munt de gent per agafar l'ascensor.

11. Concedir-li la Medalla d'Honor de la Vila al desaparegut Sebastià Bosom, que se la mereixia com ningú.

12. Reorientar el sentit de la Festa del Trinxat, que actualment suposa un dispendi important de diners per al poble i fer-la més popular i menys elitista, com una veritable festa petita d'hivern, per als puigcerdanesos, no per fer venir patums que ens costen un ull de la cara i que no ens aporten res.

Eleccions 2.0

2011-05-31T17:19:00.001+02:00

Les passades eleccions municipals han estat les primeres amb omnipresència de les xarxes socials: blocs, Twitter, Facebook... Tant les forces polítiques com els simpatitzants (o els detractors) dels diversos partits que concorrien a les eleccions han llançat les xarxes al remogut oceà d'internet a veure què en pescaven.

Un dels fenòmens més divertits -tot i que de vegades un pèl empipadors- és el dels trolls. Un troll, a internet, és una persona que generalment s'empara en l'anonimat per desqualificar als adversaris -que tracta d'enemics- mostrant conductes i llenguatges grollers i maleducats.

Hem pogut veure això almenys en dos casos: el bloc d'INVICTA PUIGCERDÀ i el troll del facebook autoanomenat Manel Palau. En aquest segon cas, val a dir que hi ha diversos Manel Palau a Puigcerdà reals que res no tenen a veure amb aquest troll que tant a denostat als convergents (perdedors, com ell els anomenava) i que em temo que ha fet perdre uns quants vots a Endavant Cerdanya per l'ús del seu llenguatge groller i fora de lloc.

L'anonimat a internet té els seus avantatges, però també té els seus inconvenients. El principal és que afavoreix el sorgiment dels trolls i de les seves conductes intolerables. Però d'altra banda, també pot afavorir que gent que mai no s'atreviria a dir segons què en públic, faciliti certes informacions des del paraigües protector de l'anonimat. Ja se sap que és molt maco donar la cara, però que te la poden trencar.

Particularment jo sempre he estat partidari de donar la cara, malgrat l'inconvenient que això comporta: pots perdre amics i guanyar-te enemics, però m'agrada parlar clar i català i no tinc cap interès d'amagar-me sota les faldilles de ningú. El resultat és que m'he convertit en persona non grata a l'Ajuntament de Puigcerdà.

Els actuals exgestors municipals no van entendre que jo no tenia res personal en contra d'ells. Però algunes persones fan seu allò de "qui no est mecum, est contra me" (qui no està amb mi, està en contra de mi). Res més lluny de la meva intenció. Però automàticament se'm va voler desqualificar dient que jo era un convergent (perdedor, per descomptat, com si perdre fos cap crim) furibund que no acceptava el resultat de les eleccions.

Hi ha gent que no accepta la crítica i gent que no sap fer crítica. Ja ho hem vist en el comportament d'alguns trolls. Alguns es limitaven a carregar contra qualsevol cosa que es mogués en camp contrari. Altres, es treien una gran quantitat de xifres i d'acusacions d'allò més escandaloses en contra de l'adversari (enemic).

En fi, a mi aquestes coses no m'agraden gens. M'agrada poder dir allò què penso, tant si és a favor com si és en contra. Per desgràcia, crec que la passada administració municipal no l'ha encertada gaire i he pogut dir poques coses favorables. Però això, naturalment, no és culpa meva. Esperem que la nova administració ho faci millor que la que surt. Prefereixo ser positiu que negatiu, a poc que m'ho facilitin.

Eleccions locals a la Cerdanya

2011-05-30T17:44:00.001+02:00

He deixat passar un periode de temps prudencial abans de fer una valoració sobre els resultats de les darreres eleccions municipals. La veritat és que he de dir que no m'esperava un resultat tan contundent a Puigcerdà. No negaré que tenia la convicció que guanyaria la llista de CiU encapçalada per l'Albert Piñeira, fins i tot em pensava que podia assolir la majoria absoluta, però no amb la contundència que hem pogut veure.

És aquesta majoria tan aplastant una bona notícia? Bé, en tot cas és la voluntat del poble. Com comentava un membre de la llista de CiU, quan hi ha una majoria tan ampla sol voler dir que han concorregut diversos factors.

En la meva opinió han confluït les ganes de fer fora l'actual equip de govern amb el cansament de tants anys de governs del mateix color i amb la il•lusió que pogués suscitar la llista de l'Albert Piñeira. Crec que tot ha influït. Si no, difícilment s'explica un resultat tan aclaparador.

Però com resa la dita: "un gran poder implica una gran responsabilitat", així que espero que el nou equip entrant de CiU a part de la il•lusió -que els hi pressuposo- sàpiguen administrar bé aquesta majoria absoluta, superior fins i tot a la que fa unes legislatures va assolir en Joan Carretero.

Pensem que amb 10 regidors es disposa de majoria qualificada de dos terços. Si volguessin, podrien fins i tot canviar-li el nom al municipi. De tota manera, si en Carretero no ho va fer, subto que l'Albert ho faci...

S'obre ara un periode de quatre anys que suposo difícils, on caldrà sanejar les arques municipals, fer una política de contenció, recuperar antigues complicitats amb persones i entitats de la Vila i fer servir tant el seny com la imaginació, per arribar amb idees allà on no es pugui arribar amb calés.

Pel que fa a la resta de la comarca, el Consell Comarcal de la Cerdanya torna a estar dominat per CiU, que ostentarà la majoria absoluta que va perdre la legislatura passada. L'intent de "Endavant Cerdanya" per conquerir el Consell no ha reeixit. Veurem què farà un nou president en aquest òrgan de poder una mica atrotinat.

A Llívia, CiU tindrà majoria absoluta, igual que a Ger. En canvi, a Bellver, és la llista d'Endavant Cerdanya la que tindrà una majoria incontestable, a l'igual que a Bolvir. Veurem què passa a Alp i a Fontanals, on caldran pactes.

En tot cas, cap terratrèmol a la comarca com el que hi ha hagut a Puigcerdà. Veurem com els nous gestors municipals administren els vots que els electors els hem deixat durant els propers quatre anys.

Novament, les urnes

2011-05-19T18:02:00.001+02:00

Diumenge tenim eleccions municipals al nostre país. Per tant, únicament diré el que dic sempre en aquets casos: aneu a votar. A qui més us agradi o contra qui més us desagradi, és igual, però voteu. La democràcia surt reforçada cada vot que introduïm en una urna. I si després us voleu queixar, com a mínim, hauríeu d'haver votat si no voleu ser contradictoris amb vosaltres mateixos.

Han passat moltes coses aquests quatre anys a la Cerdanya. Algunes de bones i altres de dolentes. La pitjor, sense cap mena de dubte, la terrible crisi econòmica que patim. Amb un atur juvenil que fa feredat i un ralentiment de l'economia que ha posat en dificultats a moltes empreses (algunes han hagut de plegar veles) i amb moltes persones que no arriben a final de mes.

Aquest és el principal problema que ens assota i aquesta és la principal preocupació que hem d'exigir als polítics que escollim en les properes eleccions municipals. Després ja vindran altres coses més secundàries, però això és fonamental. Per tant, trieu bé la llista i els polítics a qui voteu, perquè això serà per quatre anys sense possibilitat de remoció.

La democràcia espanyola, i la catalana per extensió, ja que està regida per la mateixa llei electoral, no té alguna de les figures de progrés que tenen països més avançats democràticament. No podem organitzar un referèndum per fer fora un càrrec electe mitjançant una altra votació (un impeachment), així que només podem votar cada quatre anys i encara gràcies, perquè les llistes són tancades.

En fi, aprofiteu la jornada de reflexió de dissabte, penseu en vosaltres mateixos, en els vostres fills (si els teniu), en la gent gran, en el vostre país, en el futur que voleu i llavors decidiu el vostre vot. No sigueu impulsius. El vot és una cosa molt més important d'allò que sembla.

Ja sé que molta gent diu que no serveix de res, que res no canvia, que total per un vot, etcètera, però això són excuses de mal pagador. Quan una majoria decideix anar per un lloc, és igual com d'estrambòtic o de normal sigui aquest camí: és per on s'anirà. Aquesta és la grandesa de la democràcia.

Tot ben eixut

2011-05-09T18:22:00.001+02:00

Ja s'apropen les eleccions municipals. Es nota perquè han posat els clàssics plafons on penjar els cartells electorals i a poc que et descuidis, et trobes un polític fent un míting enmig de qualsevol carrer o plaça, donant la mà fervorosament, abraçant nens i petonejant iaies. Benaurades municipals!

Com deia un amic meu, es nota perquè t'arrangen el carrer de davant de casa, sí, just aquell que has tingut fet un nyap durant tota la legislatura. O bé surt del no-res una rotonda al barri del pont de Sant Martí, encara que tots els carrers que hi menen estiguin fets una porqueria, plens de sots milenaris.

El millor, però, serà després de les eleccions, quan surti qui surti hauran de passar el platet als vilatans perquè les arques municipals estan més buides que un rebost després d'haver-hi passat una plaga de rates.

Alguns, fins i tot, tenen els sants nassos de dir que això és mentida, però quan els proposes qualsevol cosa, desseguida han d'admetre que no es pot fer res perquè no hi ha calés. Això sí, ens podem permetre el luxe de comprar un edifici a la plaça dels Templers per tirar-lo a terra i ampliar uns quants metres l'esmentada plaça.

Quin sentit té tot això? Doncs que possiblement els que manen ja tenen clar que no repetiran i estan mirant de deixar-ho tot tan eixut com es pugui per acusar després d'incompetència a aquells que hauran de patir les conseqüències d'una gestió de sobreendeutament: o sigui, tots nosaltres.

El Dia del Drac

2011-04-27T12:43:00.000+02:00

Ja ha passat Sant Jordi. O el Dia del Drac, com m'agrada més dir-li a mi. Manies personals. Enguany, ha coincidit amb Dissabte Sant i amb el fet que les pistes d'esquí ja estaven tancades, cosa que ha suposat que tinguéssim una gentada de por pertot arreu.

El centre de Puigcerdà, dissabte al migdia, estava a rebentar. A les parades de llibres i roses hi havia cues quilomètriques i era del tot impossible mirar amb una mica de calma les novetats editorials.

Aquest any, he tingut la sort de poder ser coautor de dos llibres que, per cert, s'han venut força bé. Un d'ells, "El parlar de Cerdanya" i l'altre, "La guia de la flora petita de la Cerdanya i el Parc Natural del Cadí-Moixeró".

"El parlar de Cerdanya" és obra d'en Manel Figuera, l'Agnès Figuera, l'Anna Montané, el Salvador Vigo i jo mateix i és un treball llargament reivindicat i esperat sobre el parlar autòcton de Cerdanya, per desgràcia en clara recessió.

Pel que fa a la flora de Cerdanya, els dibuixos són de la pintora barcelonina, enamorada de la comarca, Mia Botey i els textos, de l'Oriol Mercadal i de jo mateix. La guia és una veritable meravella, que esdevindrà molt útil a aquells que vulguin saber més de la nostra riquesa floral.

Un altre llibre presentat aquests dies ha estat "La Cerdanya íntima", de l'Alfons Brosel, que ens presenta un seguit d'entrevistes, la majoria publicades amb anterioritat a la Contra de El Priódico d'Andorra i que esdevé un retrat de la realitat comarcal vista pels seus habitants i per alguns segons residents.

Una altra novetat, és "La Cerdanya, quadern de notes", de l'Alfred Pérez-Bastardas, que ens explica des del seu particular punt de vista, moltes vivències i anècdotes que li han succeït a la Cerdanya, una comarca que estima moltíssim i en la qual ha viscut moltes experiències, que relata en el text.

Val a dir que tots aquests llibres han estat editats per l'editorial Salòria, de la Seu d'Urgell, que ha fet una aposta valenta i decidida pels autors del Pirineu i, en aquest cas, pels autors cerdans. Esperem que la jugada sigui reeixida.

Els exèrcits de la nit

2011-04-19T17:31:00.001+02:00

Sabia que si em ficava en temes polítics podria sortir-ne escaldat, però també sabia que si em ficava en contra de temes esotèrics, llavors la reacció seria mil cops més furibunda.

Isaac Asimov, escriptor molt reconegut i racionalista empedreït, ja ho deia: us qualificava "d'exèrcits de la nit". No patiu, tothom té un passat. Jo fa molts anys també creia en forces ocultes, energies, etc, etc, etc. Per sort vaig descobrir a temps que tot això era un cúmul de despropòsits. Que no hi havia cap fonament racional i que generalment, qui hi havia al darrere, era gent que se n'aprofitava econòmicament dels més desafavorits, d'aquells que s'empassaven aquestes coses.

Naturalment, els exèrcits de la nit es disfressen de tolerància, però ells et claven la destral en quant es descuides. Parlen de "seny" aplicant-ho a coses que no s'empassaria cap persona amb dos dits de front i per descomptat reclamen igualtat per al seu credo.

Però no tot és igual de respectable. No posaré exemples, però no totes les creences són igual de respectables, això ja ho sabem. Jo crec en la ciència i en la raó. També crec en el simbolisme. I no tinc res en contra de les religions pacífiques o de les creences basades en el respecte mutu.

Però quan els "creients" et surten que "si escopeixes merda des d'un bloc", que "ets un ignorant", "que no tens ni idea i que t'informis", el que estan dient és que ells estan en possessió de la veritat i tu no. I aquí s'acaba tota discusió raonable. Perquè discutir racionalment en aquests termes, esdevé del tot impossible.

Jo he demanat que es respecti un símbol com és el monòlit de la plaça dels Herois, que no va ser concebut com cap obelisc pletòric de línies de força i d'energia, sinó com un record a uns combatents. Ens pot agradar o no, però no ho desvirtuem.

Si voleu fer un acte a favor de la pau, la meditació o el que sigui, teniu tot el dret a fer-lo, però de la mateixa manera que jo no em posaré a la porta de casa teva a tocar una gaita a les tres de la matinada -perquè et podria molestar- també us prego que deieu el monòlit dels Herois en pau. Tant costa d'entendre?

Re, home, re

2011-04-19T11:41:00.001+02:00

S'apropen les eleccions municipals i molts de vosaltres us preguntareu qui les guanyarà i fins i tot què faran els futurs guanyadors quan arribin al poder. Doncs sense tenir cap bola de cristall, us ho puc dir ràpidament què faran: res.

No perquè no vulguin, és clar, sinó perquè les arques municipals estan més buides que un rebost després que hi hagi passat una plaga de rates. A més a més, tenim un nivell tal d'endeutament, que els propers dos anys no podrem demanar ni un euro als bancs. Això comptant que hi hagués algun que ens els volgués deixar.

Amb aquesta situació, em pregunto: calia fer tantes places noves, en un parell d'anys? No es podien haver espaiat una mica més? Per què tanta plaça nova, d'estètica força discutible i tan pocs arranjaments de carrers i carreteres, que foten pena amb la de sots que tenen?

No hauria estat millor deixar alguna cosa a les arques municipals? Doncs sembla ser que no. L'important era gastar-s'ho tot. En la línia ja iniciada per les administracions d'en Joan Carretero, no s'ha mirat pel futur i s'ha tirat pel dret, sense preveure res ni pensar les coses seriosament.

Els propers inquilins de l'Ajuntament, siguin els mateixos que porten ocupant la casa de la Vila des de fa vint anys, siguin uns altres de nous, no tindran marge per fer res. De fet, gairebé podríem prescindir de l'Ajuntament els propers dos anys, que almenys estalviaríem uns bons calerons en personal.

En fi, serà el que hagi de ser, però si algú espera canvis, ho té magre, perquè els canvis solen requerir calés i no n'hi haurà durant una bona temporada. Doneu-li les gràcies als darrers gestors, que tan bé han tractat els nostres diners i el nostre patrimoni...

Deixeu en pau l'obelisc de la plaça dels Herois!

2011-04-18T11:54:00.000+02:00

Durant molt de temps he vingut callant davant d'alguns fenòmens peculiars que ha patit la Vila. Em refereixo a tota aquesta "moda" tan "moderna" de les pseudociències, les pseudoteràpies alternatives, les energies i les sortides a llocs màgics.

En principi, res a dir, tot i que no ho comparteixo en absolut. Cadascú pot creure en allò que vulgui. Com si voleu creure en el nan que apaga el llum de la nevera quan es tanca la porta. Fins aquí, llibertat d'expressió i llibertat de creença.

Però quan determinades pràctiques i creences es fan públiques i a sobre reben el suport de les autoritats municipals, que en teoria ens han de representar a tots, llavors és quan s'ha de filar més prim.

He quedta sobtat que aquest darrer cap de setmana, un grup de persones suposadament adultes han fet un "ritual" davant de l'"obelisc egipci" (sic) de la plaça dels Herois per no sé quina bestiesa d'energies i tal.

Per favor, ja n'hi ha prou! L'obelisc dels caiguts és un símbol polític i històric, -i no té res d'egipci- no és un símbol religiós. És un homenatge als caiguts a les guerres carlines defensant la Vila i crec que és un insult a la memòria dels nostres avant-passats fer aquestes bestieses emprant-lo com a base d'un suposat cerimonial que serveix per ves-a-saber-què.

Sisplau! Una mica de seny! Si voleu fer rituals, us munteu una piràmide i us poseu a sota en rotllana, però deixeu en pau els símbols de la Vila que són de tots i no jugueu amb coses que ofenen la memòria popular.

Clar que per a vosaltres, l'única cosa sagrada són els vostres símbols i la vostra xerrameca. Els símbols dels altres no cal respectar-los, cosa que demostra quin tipus de persones sou. Vosaltres que reclameu tolerància, sou els més intolerants de tots.

El que més em dol és que el mateix Alcalde de la Vila, el Sr. Planella, beneís aquests actes i els tolerés. Es nota que s'acosten les eleccions i que cal esgarrapar vots d'on sigui. Això sí, no patiu, que per divendres sant el veurem al darrere de la processó, amb el cap cot i cara de compungit, per veure si pot esgarrapar uns quants vots més dels devots catòlics. Tot se val en nom del poder, pel que sembla.

Pedres revaloritzades

2011-04-11T12:51:00.001+02:00

A poc a poc, els municipis cerdans van descobrint que això del patrimoni cultural és quelcom més que quatre pedrots antics. A Llívia, s'ha signat un projecte de recuperació de les restes del castell del puig entre l'Ajuntament i el departament de patrimoni de la Diputació de Girona.

La idea és fer visitables les runes del castell, que de bell antuvi devia ser imponent i que va ser edificat amb una clara intenció política de fer veure que Llívia continuava essent la capital de la Cerdanya, cosa que ja derivava dels temps romans i possiblement d'abans, i tot.

A Puigcerdà, avança a bon terme la reconstrucció de l'estàtua del brigadier Cabrinetty, impulsada per la societat civil. Si bé, inicialment, va semblar que el projecte no arribaria a bon port per la lentitud amb què arribaven les aportacions econòmiques, la implicació de més i més gent i la il•lusió col•lectiva, han fet que el projecte estigui molt ben encarrilat. Actualment portem recaptats gairebé 9,000 euros dels 12,000 que s'han de recaptar per part de la societat civil.

Bolvir continua desenvolupant el projecte del Castellot, pendent de possibles aportacions públiques i privades i altres municipis, com Ger o com Bellver, també se sumen a mirar de desenvolupar projectes lligats al turisme i al patrimoni.

Sembla ser que hem hagut de patir una crisi econòmica brutal i un aturament gairebé total de la construcció per què molta gent se n'adonés que hi ha altres possibles fonts de desenvolupament diferents del totxo i que l'explotació racional del patrimoni cultural és una d'elles.

On és la frontera?

2011-04-05T17:51:00.001+02:00

Estic una mica fart de tanta xerrameca transfronterera. Que si l'hospital, que si trobades, que si pim, que si pam. Per mi, el transfronterisme fa dies que va arribar al seu màxim, amb el tractat de Schengen i el desmantellament dels controls fronterers -és un dir- a la frontera franco-espanyola.

El fet que els ciutadans espanyols puguem anar a Font-romeu amb tota tranquil•litat i que els ciutadans francesos puguin venir a Puigcerdà, per exemple, és senyal que la cosa funciona. Si li afegim que tenim una moneda comuna i que el tràfic de mercaderies i de persones és cosa normal, crec que poca cosa més es pot demanar.

Però hi ha gent entestada a reivindicar no sé ben bé què. Algú es pensa seriosament que algun dia França li retornarà a Espanya (o a Catalunya) l'Alta Cerdanya? És evident que no. Llavors, què es pretén, exactament?

Els cerdans no necessitem de la reivindicació constant per sentir-nos cerdans. Ja ho som. Alguns, han renunciat al català i parlen francès, però no per això deixen de ser cerdans o catalans, encara que potser es perden un aspecte important de la cultura comuna.

Però voler forçar la màquina i fer estructures híbrides que no serveixen absolutament per res, com hospital transfronterers o instituts transfronterers al final ens passarà factura. De fet, França ja ha deixat clar que si un nen neix a l'hospital "transfronterer" considerarà per sempre que ha nascut a l'estranger i tindrà el mateix tracte que si hagués nascut a Barcelona.

Amb la mort tampoc hi ha més sort, i s'aplicaran els protocols de trànsit internacional de cadàvers. Quin francès amb una patologia important voldrà operar-se a l'hospital de Puigcerdà sabent que si té la mala sort de morir-se la seva família haurà de passar un calvari per poder-lo enterrar a França?

D'altra banda, no se m'acut una cosa més absurda que un institut transfronterer, ben pensat. Amb dos sistemes educatius molt diferents i força incompatibles, seria una olla de grills monumental. Com ho serà l'Hospital.

Hi ha moltes coses a fer per "unificar" la comarca des d'un punt de vista cultural, econòmic i polític, però en aquest país tenim una certa tendència a començar la casa per la teulada. Ja s'ha aconseguit molt i val a dir, que sense que els actors del territori hagin tingut paraula.

Potser és això. Potser hi ha unes ànsies de protagonisme enormes per part d'alguns que veuen com no se'ls té en compte i llavors han de dir-la ben grossa per sortir als diaris. Una llàstima, perquè d'aquesta manera se'ns en va tota la força per la boca i a l'hora de la veritat, poca cosa aconseguim.

D'altra banda, és molt evident que hi ha una gran asimetria entre el costat espanyol i el francès pel que fa a interès per aquest pancerdanisme. Al costat espanyol, sembla que l'interès hi és (clar que després cadascú escombra cap a casa seva), però al cantó francès, és cosa d'una minoria.

Així, mentre no hi hagi un clam popular, especialment del costat francès, serà molt difícil de construir aquest pancerdanisme que, llavors sí que s'hauria de traduir en estructures comunes. No abans.

Decepció

2011-04-05T17:38:00.000+02:00

Seré breu: ahir vaig voler estrenar l'ascensor del Museu. No funcionava. Sense comentaris.

Après moi, le déluge

2011-03-28T17:57:00.001+02:00

Crec que és força evident què opina el poble -quan parlo de poble em refereixo a la societat- dels seus polítics, però es parla menys de què opinen els polítics del poble. Com que no sóc polític, ni amateur ni professional, no puc jurar que allò que diré és cent per cent cert, només és una especulació.

Per començar, els polítics es deuen pensar que el poble és lero, que té memòria de peix i que és fàcil de subornar. Per què dic això? Només cal veure la febre d'inauguracions que s'acumulant tot just abans de les eleccions.

El fet que les facin tan a prop de les eleccions demostra que es pensen que tenim memòria de peix i en això s'equivoquen. Potser sigui així per les coses petites, però quan algú la fa ben grossa, no s'esvaix així com així.

Això inclou el fet que encara que el polític vulgui endolcir el final del seu mandat amb grans obres (calien?), el poble no sempre li ho agraeix. Com en som de desagraïts!

I és que, al final, tots els municipis, per petits que siguin acabant tenint local polivalent, poliesportiu, amb piscina, balneari i un munt de serveis més que no li pertoquen per la població que tenen i que seran clarament deficitaris. Però és igual, la inauguració ja l'hem feta i ja hem demostrat que som més macos que el poble del costat.

Sí realment la Cerdanya volgués demostrar que és diferent i que vol una gestió diferent de la de la resta de Catalunya, hauria de posar més èmfasi en la coordinació comarcal de serveis i no tant en demanar més competències per al Consell Comarcal. El que cal és donar serveis a tothom optimitzant allò que tenim, no fent una catedral a cada municipi: amb una de ben posadeta ja en tindríem prou.

Però és que el problema no és només dels polítics. Els mateixos ciutadans semblen voler competir a veure qui la té més grossa (la pista poliesportiva, s'entén) i a veure qui gasta més els diners que no té. Després, si hi ha un deute crònic durant una dècada ja s'ho faran els que vinguin després: après moi, le déluge.

Per tant, tampoc és tan estrany que els polítics ens tinguin en tan mal concepte, ja que molts cops ens comportem d'una manera tan absurda com molts d'ells es comporten.

El Festival de Folk de la Seu

2011-03-24T12:19:00.000+01:00

Des de fa unes setmanes, al restaurant la Llum de la Seu se celebra el II Cicle de Cantautors i Música Folk de la Seu d'Urgell. Es tracta d'un cicle realment interessant, que ja vam poder tastar l'any passat, amb algunes actuacions memorables com les de Roger Mas (2010) o la de Cesk Freixas (2011), per posar només un parell d'exemples.

Són molt d'agrair aquestes iniciatives, perquè no són gaire comunes, per desgràcia, al Pirineu. I tot i fer-se a l'hora de sopar i enmig de setmana un dimarts, sol congregar abundant públic, fins i tot quan plou o juga el Barça. A més a més, no tothom és de la Seu, també hi va gent d'altres pobles o d'altres comarques, com jo mateix.

La qualitat del cicle s'ho val i a més, l'ambient és molt més càlid que una sala de concerts. Al final, vas veient les mateixes cares actuació rere actuació i et sents una mica com a casa.

Una de les coses que em van sorprendre ja l'any passat és la presència de gent de totes les edats: des de nens petits a gent gran. Suposo que ha contribuït molt el fet que no s'hi pugui fumar. Aquest any, el nombre de nens ha augmentat moltíssim per l'absència de fum.

Això també em porta a reflexionar una mica sobre la barrera invisible -el mur de Berlín, que l'anomena un amic de la Seu- que hi ha entre la Cerdanya i l'Alt Urgell, que fa que sigui difícil trobar gent de comarques veïnes a les activitats que s'organitzen al Pirineu. Però molt especialment entre la Seu i Puigcerdà, ciutats germanes, que viuen amb les esquenes oposades.

Crec que és una necessitat imperiosa trencar aquest mur. Personalment i des del Grup de Recerca de Cerdanya, mirem de posar el nostre granet de sorra, planificant actuacions comunes i participant-hi. Però hi ha molt de camí a recòrrer, encara.

És cert que poblacions cerdanes com Bellver o Martinet tenen una certa retirada cap a la Seu d'Urgell, però la resta de la comarca és immune a aquesta tendència. D'altra banda, tampoc l'Alt Urgell té massa tendència a participar de les activitats de Cerdanya.

En fi, que encara hi ha molta feina a fer. Sóc dels que creuen que s'han de trencar barreres, com la que tenim entre l'Alta i la Baixa Cerdanya, però no hem deixar de banda altres de ben reals, com la que separa la Cerdanya de l'Alt Urgell. Potser que abans de posar-nos en trencar barreres estatals, trenquem les barreres comarcals i provincials.

Més sobre l'ascensor

2011-03-18T13:22:00.000+01:00

Ja tenim inaugurat l'ascensor del Museu. Vull tornar sobre aquest tema, perquè després del debat que hi ha hagut, crec que han sorgit elements de valoració nous que cal tenir en compte.

En primer lloc, es va dir que no es posaven escales mecàniques per dos motius: el primer, la mobilitat per persones discapacitades i el segon, perquè no hi ha tècnics de manteniment d'escales mecàniques a la comarca.

El primer motiu em sembla de prou pes. Ara bé, també em sembla una mica cínic, perquè si una cosa té Puigcerdà, són barreres arquitectòniques i impediments per les persones discapacitades. En part, per la seva complicada orografia i en part, perquè fins temps molt recents, no s'han tingut en compte aquestes consideracions.

El segon motiu cau pel seu propi pes. El dia de la inauguració ja es va veure que un dels dos ascensors no funcionavai que es trigarien no sé quants dies a adobar-los. Total, que encara que tinguem tècnics qualificats a la comarca (suposo), tampoc és que serveixi de gaire cosa.

Finalment, ningú ha rebatut el fet que l'ascensor té un impacte visual enorme sobre la imatge del Museu i sobre la skyline de Puigcerdà vista des de la zona de la Duana. En fi, si fas una truita, suposo que cal trencar uns quants ous i que tot no es pot tenir, però crec que es podia haver fet amb una mica de més bon gust.

I pel que fa a posar parquet a la passarela, sincerament no ho acabo d'entendre. Però en fi, suposo que s'haurà fet per algun bon motiu, no cal ser mal pensats.

Pel que respecta a la utilitat de l'ascensor, aquí sí que he de dir que es tracta d'una infraestructura necessària. Tant de bo algun dia es faci un altre ascensor que comuniqui la plaça d'en Calva amb la plaça de l'Alguer. Puigcerdà té una orografia tal que fa necessari aquest tipus d'equipaments.

Una altra qüestió és si calia invertir una morterada de calés en època de crisi, però entenc que correspon al govern municipal democràticament electe de fixar les prioritats estructurals del municipi. Jo m'hauria esperat una mica i potser hauria arrodonit el projecte amb un altre ascensor, però en fi, millor això que no res.

Nuclears

2011-03-18T13:12:00.001+01:00

Ens havien dit sempre que les nuclears eren el mal menor per combatre el canvi climàtic, que eren prou segures, que allò que va passar a Txernobyl va ser l'excepció que confirma la regla, que estava regida per inútils i que era una tecnologia arcaica.

Però ara, al Japó, una potència tecnològica, amb tècnics molt qualificats i amb un disseny molt més segur que el de Txernobyl, ha passat el que ha passat. I què ha passat? Doncs que quan les coses han anat molt maldades, la central s'ha descontrolat i encara sort que la cosa no ha anat a majors, tot i la contaminació radiactiva que han alliberat.

Parlem clar. Què fem amb les nuclears? És evident que no es desmuntaran de la nit al dia. Hi ha molts països que en depenen. Catalunya mateix obté el 50% de l'energia elèctrica d'aquest tipus de centrals. I tots volem tenir llum quan encenem l'interruptor. I si és possible, que l'energia sigui barata i que no contamini. Però avui dia, tenir-ho tot, és impossible.

O renunciem a l'energia barata o renunciem a seguretat. El problema de la nuclear, no és tant que sigui perillosa -que ho és- sinó el tema dels residus. Ens diuen que és una energia relativament barata, però si és així, és perquè s'estalvia en sistemes de seguretat i perquè no es comptabilitza el que costarà de mantenir els residus nuclears que es produeixen.

Potser en un futur no gaire llunyà, podrem tractar els residus i tornar-los inerts, però a dia d'avui és força evident que no s'està investigant en aquesta matèria tant com s'hauria de fer.

A llarg termini, potser l'energia termonuclear serà la solució: combustible disponible pertot arreu, produirien pocs residus, són molt segures (si les coses van maldades, en comptes d'esclatar, s'apaguen) i tothom podria accedir-hi. Però la tecnologia encara no està disponible. De fer, no estem segurs de si estarà disponible en poc temps o es trigaran dècades en controlar l'energia que fa funcionar el Sol.

Ara com ara, només podem fer equilibris entre les energies perilloses (nuclears, tèrmiques), les que tenen impactes ecològics indirectes (hidrauliques) i les alternatives (eòlica, solar, biomassa) que també tenen els seus problemes i que no són prou efectives encara.

I sobre tot, més que produir megavatis, caldrà produir negavatis, o sigui: estalviar. Aquesta és la clau per tal que tota la Humanitat pugui desenvolupar-se i tenir un nivell de vida acceptable amb els recursos de què disposem actualment.

Mr. Scrooge

2011-03-09T12:43:00.001+01:00

Un any més, diferents pobles i viles cerdanes ens han tornat a passar la mà per la cara, tot demostrant-nos com s'organitza un Carnestoltes. A Puigcerdà, si no fos per la tradicional i molt reeixida rua que organitza l'Escola Alfons I, no tindríem absolutament res.

A Alp tenen el seu Carnestoltes, a Montellà la seva rostita i a Bellver el Carnestoltes tradicional del Pirineu, que és l'enveja de tot cerdà que tingui una mínima sensibilitat cultural i folklòrica.

Però a Puigcerdà sembla que la gent està massa ocupada fent calerons a les botigues o descansant de ves a saber quins esforços sobrehumans com per organitzar un carnestoltes mínimament digne.

És evident que, a títol particular, sí que hi ha puigcerdanesos que celebren el Carnestoltes, generalment de nit i en alguna discoteca o bar musical, però no és ben bé el mateix. Ja us dic, no cal anar a Sitges, a Solsona o a Barcelona per veure espectacles interessanto per gaudir de la festa.

Però en fi, no sé què passa a Puigcerdà amb les festes que sembla que la gent els tingui al•lèrgia i només siguin una excusa per vendre més. A molts d'aquests Scrooges els haurien d'haver llegit de petits el conte de Nadal de Dickens.

Mala maror

2011-03-07T18:10:00.002+01:00

Darrerament hi ha una certa mala maror a Puigcerdà. El tema de l'Hospital ha fet emprenyar molta gent -tot i que molts d'ells no acaben de saber ben bé de què va la cosa. Altres, estan emprenyats amb l'ascensor del Museu, ja sigui per la seva estètica, ja sigui pel seu cost. I altres es queixen de la lentitud amb què han anat i van les obres de la plaça Cabrinetty.

Estem en any electoral. Això serveix per explicar moltes coses. Per exemple, que es destapin escàndols. I per exemple, que els polítics que manen vulguin inaugurar com sigui obra feta abans de les eleccions. Aquesta combinació de factors explica la mala maror que hi ha a la Vila.

De l'Hospital no en parlaré, perquè crec que es tracta d'un tema prou complex com per fer-ho amb xifres a la mà i jo no les tinc, així que guardaré un respectuós silenci. Només diré que si amb els comptes del 2008 s'ha liat així de grossa, què passaria si la comptabilitat de l'Hospital s'investigués a fons?

Pel que fa a la plaça Cabrinetty, és evident que si poses un parell de persones a treballar, l'obra no avançarà massa depressa. Però vaja, ja va bé, perquè així podem inaugurar-la molt a prop de les eleccions. Ja se sap que molta gent té poca memòria i que se li han de recordar les coses just quan toca, no fos cas que se'ls passés.

I pel que fa a l'ascensor que comunica el pàrquing del Museu amb l'entrada del Museu, doncs què voleu que us digui: malaguanyats diners. Tant la idea de posar una línia de bus com la de posar escales mecàniques cobertes em semblava molt més intel•ligent i pràctica.

Però ja que està fet, calia que fos un mamotreto tan portentós? Calia tant ciment? Era necessari pintar-lo parcialment de vermell, el color "oficial" de tota obra municipal la darrera dècada? I sobre tot, calia posar parquet a la pasarel•la que uneix l'ascensor amb l'entrada del Museu?

En fi, entenc que cadascú té els seus particulars gustos i que tot això pot semblar discutible, però el que em sembla que portarà cua és que comencin a sortir temes polèmics tant a prop de les eleccions. I ni tan sols és obra de l'oposició, que de vegades sembla més aviat adormida o en una altra òrbita. És el poble qui treu aquests temes, fent servir blocs, xarxes socials o les tradicionals converses de cafè. Veiem com evoluciona la cosa.

Desitjos

2011-03-02T13:49:00.001+01:00

Sí, ja sé que no hi ha calés i que les arques municipals estan buides, però permeteu-me fer la meva particular llista dels Reis d'Orient per als propers gestors municipals que surtin de les eleccions del mes de maig. Potser no seran coses fonamentals, però sí que són coses que, a mi, particularment, m'agradaria veure solucionades la propera legislatura. Diuen que el diable està als detalls. Doncs això.

1. Siplau, canvieu la il•luminació del campanar de Puigcerdà. Que torni a ser com era o d'alguna manera similar, perquè ara sembla una casa de barrets.

2. Revitalitzeu la Festa Major de la Vila i deixeu de tocar els nassos als carrossaires de la Festa l'Estany. A veure si aconseguim que torni a assolir l'esplendor que va tenir fa unes dècades.

3. Milloreu la neteja dels carrers. Estic fart de veure cagarades de gos, vomitades, escopinades i pixades per cada cantonada.

4. Asfalteu els carrers que es troben en pitjors condicions. Alguns fan vergonya i estem donant una imatge nefasta.

5. Mireu d'arribar a un acord amb el Casino Ceretà per poder fer teatre en condicions o cerqueu un local alternatiu.

6. Deixeu d'augmentar les zones blaves en el temps i a l'espai. SABA ja deu tenir prou diners. No cal que els enriquim més.

7. En comptes de posar floretes i gastar-se una fortuna, més zones verdes. Potser són més cares de mantenir, però això és el Pirineu, no una ciutat de formigó.

8. Mireu d'homogeneitzar mínimament l'enllumenat públic de la Vila. En alguns carrers podem veure quatre o cinc tipus diferents d'il•luminacions. A més, no cal que se'ns veig des de la Lluna. Som nosaltres els que ens hem de veure els uns als altres.

9. Major transparència municipal, amb major participació del poble en la presa de decisions -vaja, més democràcia i menys decisions autoritàries- i més claredat als comptes municipals.

10. I acabeu d'una punyetera vegada el Museu Cerdà.

El món de les drogues

2011-02-14T13:00:00.001+01:00

Divendres al vespre, al Museu Cerdà, va tenir lloc un acte realment interessant: la presentació del llibre "Trozos de mi piel", del cerdà David Puigbó, on explica la seva experiència personal amb la droga i amb els problemes que va tenir arran d'ella.

En David va estar acompanyat per diverses persones relacionades directament o indirecta amb el món de la droga: la caporal de la policia municipal de Puigcerdà, una psicòloga del l'Hospital de Puigcerdà i una estudiant que va fer el seu treball de recerca sobre el món de les drogues a la Cerdanya.

Però a part de les explicacions que s'hi varen donar, totes elles molt interessants, el que vaig trobar absolutament colpidora, va ser l'expressió i l'actitud del David. La veritat, jo crec que això val molt més que qualsevol conferència sobre les drogues que es pugui donar a la gent jove (i no tant jove).

Des d'aquí, vull felicitar al David Puigbó per la seva valentia en explicar la seva terrible experiència, tant en públic com per escrit, tot i que ell mateix reconeixia que potser no havia estat una bona idea, perquè li feia recordar massa el món de la droga.

Una de les afirmacions que va fer: "Jo seré sempre un addicte" és una de les coses més terribles que li he sentit dir mai a una persona. Per desgràcia és cert. Hom es pot recuperar, pot deixar el món de les drogues, però un addicte les porta sempre dins del cap. Podrà arribar a ignorar-les o a lluitar en contra d'elles, però sempre l'acompanyaran en certa manera.

També va ser en David qui va donar el millor consell possible que es pot donar sobre el món de les drogues: "Ni us apropeu. Ni les tasteu". Crec que es pot dir més alt, però no més clar.

Enhorabona, David, pel llibre i et desitjo tota la sort del món.

La cultura de l'abandonament

2011-02-11T10:41:00.001+01:00

Llegeixo en premsa un parell de notícies aparentment no relacionades. Una, sobre el plantejament d'alguns municipis de deixar de subvencionar les gosseres i de sacrificar els animals degut a la manca de recursos econòmics. L'altra, que el Consell Comarcal de la Cerdanya es farà càrrec aviat del control de tots els vehicles abandonats de la comarca i que ho sancionarà més durament.

Però totes dues notícies estan íntimament connectades. Vivim en una cultura de l'abandonament. Al nen li fa gràcia el gosset o el gatet i li compren per Nadal. Però quan l'animaló creix i comença a molestar o quan arriben les vacances i no sabem a qui deixar-li per què el cuidi, llavors l'abandonem impunement a la seva sort.

Alguns cops, l'abandonament és doblement cruel, especialment amb els gats, perquè prèviament l'han operat per treure-li les ungles per què no esgarrapi els mobles, però ara, deixat a la seva sort, no té defenses i aviat es mor de gana o d'alguna altra cosa.

Amb els vehicles passa igual. Si amb un ésser viu no es té cap compassió, imagineu-vos amb un cotxe o una moto. Apa, la deixem en un raconet ombrívol o fins i tot, amb tota la barra, al davant dels jutjats, amb un parell! Tot i que el lloc tradicional és al costat d'un riu. No em pregunteu per què. Igual perquè tenen l'esperança que vingui una riuada i se l'endugui corrent avall.

I per postres, ja que parlàvem de vacances, si el iaio o la iaia molesten, doncs els fotem a la residència, no sigui que ens espatllin la mòrbida placidesa de la vida quotidiana. És increïble!

Ja us dic: vivim en la cultura de l'abandonament, de la manca de responsabilitat, de l'obsolescència. Quan una cosa molesta, ni que sigui una mica, tolerància zero. Ens en desfem d'ella, tant se val que sigui un cotxe, un gos... o un iaio. Em pregunto com hem arribat a aquesta situació tan patètica...

Campanars amb banyes

2011-02-09T12:00:00.001+01:00

Llegeixo satisfet en premsa que Telefònica ha decidit de derruir parcialment la torre de comunicacions que manté des de fa dècades al bell mig de Bellver i que alletja l'skyline d'aquesta població cerdana de mala manera. Ja era hora! Enhorabona pels bellverencs, perquè conseguir una fita així de Telefònica no és senzill.

Això em porta reflexionar que si antigament, la part més alta d'un poble o ciutat havien de ser les agulles de la catedral o el campanar de l'església, ara sembla ser que ho són les torres de comunicacions. Coses del "progrés". Tothom vol estar comunicat amb la resta del món i això té un preu.

En el nostre cas, l'alletjament del paisatge per l'omnipresència de les ja típiques antenes de comunicacions, algunes força altes i antiestètiques. Però és clar, en una comarca orogràficament tan irregular com la nostra, això és del tot necessari si volem que els estadants i els turistes puguin fer servir el telèfon mòbil des de qualsevol indret del nostre territori, del qual se'n fa un ús força intensiu, tant a l'hivern (esquí) com a l'estiu (excursionisme).

Pensava que, fins i tot, en alguns casos, el campanar i la torre de comunicacions han convergit i han esdevingut la mateixa cosa, com succeeix a Puigcerdà, on s'han instal•lat antenes al campanar, cosa que ha representat el seu tancament al públic, veritable llàstima, però mesura del tot necessària si es volen mantenir les antenes en condicions i preservar la seguretat dels ciutadans. No es pot matar tot el que és gras.

En altres casos, trobem una antena solitària al bell mig del no-res, a la muntanya o enmig d'un prat. Per aquells que pateixen per les radiacions de les antenes, penseu que quantes més hi hagi, menys problemes de contaminació electromagnètica, ja que han de tenir menys potència. Una altra cosa és l'impacte estètic.

En fi, que la modernitat, i fins que es trobi un altre sistema de menor impacte visual, requereix sacrificar als seus altars una part del paisatge si volem poder gaudir de les nostres joguines tecnològiques. Per sort, en alguns casos, com a Bellver, serà possible gaudir d'ambdues coses amb un cert equilibri.

Qüestió de pilotes

2011-02-03T13:10:00.001+01:00

Per a aquells que no ho sàpiguen, a l'escola Ridolaina de Montellà, han adoptat la mesura de substituir les cadires tradicionals on seien els nens, per pilotes de goma. La gràcia és que sembla que això ajuda a no agafar vicis de postures errònies i els nens seuen més rectes que en una cadira normal, ja que si no es col•loquen en la postura "correcta", llavors es desequilibren i cauen de la pilota. Els nens aprenen ràpidament quina és la postura adequada per no caure, que és del que es tracta.

Fins aquí tot correcte. Podrà ser una mesura més o menys interessant, però vet aquí la meva sorpresa, quan ahir per la nit, llegint els titulars del canal 3/24 veig amb sorpresa que donen la notícia. La cosa ja és prou sorprenent, perquè si aquesta mesura de les pilotes l'hagués posada en marxa una escola en una gran ciutat catalana, hauria sortit al telenotícies en lloc ben destacat, però com que ha succeït a la Cerdanaya, en un poblet "perdut a la muntanya", doncs és sorprenent que ni tan sols aparegui com a titular al 3/24.

Però la meva sorpresa va ser majúscula, quan just després d'aquesta notícia, apareix una altra que diu: "En una granja de porcs, els propietaris els han repartit pilotes de goma (als porcs) per tal que hi juguin". Home! No vull ser malpensat i suposo que la notícia és real i no inventada, però posar-la just al costat de la dels nens i les pilotes de goma, com a mínim ho trobo lleig.

És que ara al 3/24 hi ha una secció sobre pilotes de goma o què? Trobo que haurien que cuidar una mica més l'estètica. A fi de comptes, és immediat començar a fer comparacions entre els nens i els porcs i a fer acudits sense cap volta ni solta. En fi, senyors del 3/24, a veure si vigilem una mica més com donem les notícies que les gracietes aquestes se les poden ben confitar, que tant paguen impostos a Mataró o a Girona com a Montellà i d'aquestos impostos es manté el 3/24. No ho oblidin el proper cop que sentin la imperiosa necessitat de fer una brometa sobre una mesura com aquesta.

Viure a Puigcerdà

2011-01-31T13:23:00.001+01:00

Viure a Puigcerdà no és fàcil. Tampoc ho és a qualsevol altre indret de la Cerdanya. Té molts inconvenients: un clima dur, amb un hivern llarguíssim. Quan a la resta del país la gent ja va en mànigues de camisa, aquí encara no ens podem treure l'anorac. Per no parlar de la vegetació, que triga moltíssim a sortir. I la calefacció, que pot restar encesa fins abril ben entrat.

Som lluny de les principals vies de proveïment de serveis i productes. Per arribar a les ciutats hem d'agafar el cotxe i fer unes bones quilometrades i molts cops, segons on i per on anem, gratar-nos les butxaques. Per no parlar del combustible del vehicle. I si parlem de busos o del tren, preparem-nos i carreguem-nos de paciència!

Per postres, els caps de setmana, hem de suportar una invasió de persones provinents la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona, sovint poc respectuoses amb el medi ambient i amb la comarca -per no parlar de amb els estadants- però que, malgrat tot, són una de les principals fonts d'ingressos de la comarca i donen de menajr a molta gent a la nostra petita Cerdanya.

Aquesta Cerdanya tan dividida per fronteres irreals, però ben presents a l'hora d'acomplir amb les burocràcies estatals o provincials. Sobre el terreny les podem ignorar, però sempre acaben sortint de nou. Un altre element que condiciona les nostres vides.

Tampoc els diferents pobles de la comarca estan ben comunicats amb algun tipus de línia de transport més o menys ampli i estable. Una mica de tren aquí, una mica de bus allà i, bàsicament, transport privat, que hem d'agafar per desplaçar-nos per la Cerdanya a gairebé qualsevol lloc.

Però, tot i així, m'agrada la puresa de l'aire. La tranquil•litat de les nits. La possibilitat d'anar a dinar casa i poder fer una becaina perquè tot està a prop i tenim temps. M'agrada poder-me escapar a la natura en un quart d'hora amb el cotxe, perquè tenim el bosc ben a prop, a tocar. M'agrada poder veure una meravellosa posta de sol o mirar els estels per la nit, si la meteorologia ho permet.

M'agrada poder agafar la càmera fotogràfica i anar a fer fotos després d'una nevada o passejar de nit amb vent i sentir com cruix el terra glaçat. O quan arriba la primavera, veure com van naixent les fulles i sortint les flors. M'agrada anar a dinar a tocar del riu o fer una excursió per la muntanya.

Si m'agradés esquiar, ho tindria també molt bé, perquè tenim un munt de pistes d'esquí alpí i d'esquí nòrdic, amb moltes instal•lacions a pocs quilòmetres de distància. No cal fer cues interminables per l'eix del Llobregat per atansar-nos-hi.

M'agrada despertar-me amb els rajos del sol, amb la piuladissa dels ocells matiners o sentir el dringar de les llunyanes esquelles. M'agrada el cant nocturn del rossinyol o veure a la tardor les aus migratòries en enormes estols als cels cerdans.

I el millor de tot: el diumenge per la tarda, em puc quedar a casa o sortir a passejar, però no he de córrer tot nerviós per agafar el cotxe o el tren i tornar a la ciutat. Puc continuar gaudint (o patint) la meva terra.

En fi, tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. A fi de comptes, si l'hivern es fa massa larg i dur, sempre podem agafar el cotxe i escapar-nos un cap de setmana a l'interior o a la costa, on farà molt millor temps.

Els barrufets

2011-01-28T13:08:00.000+01:00

Tornem a les picabaralles polítiques sobre la zona blava a Puigcerdà. La proposta de l'Ajuntament (o hauria de dir de SABA?) és allargar un munt d'anys la concessió de la zona blava (d'aquí tres anys expirava) a canvi d'una rebaixa més que qüestionable.

I dic això, perquè la rebaixa s'aplica a la zona blava només els dies d'entre setmana, sempre que no siguin ni festius, ni del període del Nadal o de la Setmana Santa, ni del juliol ni de l'agost. Vaja, que sembla ser que aquests dies els puigcerdanesos no treballen i no cal que es beneficiïn de la rebaixa de la zona blava. I per descomptat, ni rastre de no pagar un dia a la setmana, com a tot arreu.

Curiosament, es fa aquesta proposta just quan estem a punt d'acabar la legislatura i per un període de temps força gran (tres legislatures). No cal ser gaire intel•ligent per donar dues possibles explicacions de les presses de l'Ajuntament per fer aquesta "reforma":

O bé no saben sumar o bé hi ha algun interès amagat a beneficiar a SABA, perquè és evident que SABA en resulta clarament beneficiada i els puigcerdanesos, clarament perjudicats. I quan això passa, hom es mosqueja, més tenint les eleccions a tocar.

Què és pretén, doncs? Què passa amb la zona blava que no para d'augmentar i que sembla que no s'acaba mai? No seria millor deixar-ho com estar i recuperar el control de les zones blaves d'aquí a tres anys? Així, l'Ajuntament podria posar les tarifes que considerés oportunes i santes pasqües.

Però sembla que no. Que com passa amb les autopistes de peatge, es rebaixa una mica el preu del servei a canvi de xuclar de la mamella dels contribuents durant molt més de temps.

La història de beneficiar a SABA d'aquest ajuntament ja fa temps que dura i sembla no tenir aturador. Ara se'ns diu que la mesura s'atura per consensuar-la amb el comerç, com si aquesta administració hagués tingut fins ara la més mínima sensibilitat envers el comerç puigcerdanès. Clar que s'apropen les eleccions i potser això ha fet reflexionar als regidors sobre les possibles conseqüències electorals de tenir de culs el comerç. Chi lo sa!

Cants de sirena

2011-01-18T11:27:00.000+01:00

Actualment s'estan celebrant els campionats mundials de surf de neu (aka snowboard) a la Molina i ens han venut l'esdeveniment com si fos una mena de pluja d'or per tota la comarca. Altrament, una cosa similar, però de més grans magnituds se'ns està venent amb uns hipotètics jocs olímpics d'hivern , tutelats, això sí, des de Barcelona. Parlem-ne!

En primer lloc, tenim aquesta molesta tutela de Barcelona. Sembla ser que som un territori menor d'edat que no pot anar pel món si no és de la maneta de mamà Barcelona. I després tenen els sants nassos de dir-nos que volen promocionar el Pirineu, quan el que s'està fent és promocionar clar i català Barcelona, que és la marca coneguda.

En segon lloc, de pluja de milions res de res. La major part dels integrants de les delegacions esportives van amb una mà al davant i una altra mà al darrere. Dit d'una altra manera: que menjaran frankfurts i beuran una coca-cola. Els que s'entaularan a gaudir de la cuina pirinenca seran una minoria.

És cert que aquests esdeveniments poden omplir una part dels hotels de la comarca -els més propers a les pistes d'esquí- durant uns dies, però poca cosa més. Puigcerdà i els altres pobles de la comarca no presenten prou atractius per molts d'aquests hipotètics visitants com per justificar una escapadeta.

Sobre la promoció del Pirineu i de la Cerdanya, continuo dient que és una pluja fina continuada, una feina de molts anys, no la típica fantasmada ibèrica de fer un gran esdeveniment del qual després no se'n recorda ningú, però que deixa uns deutes i unes cicatrius sobre la comarca on se celebra que fa feredat.

Dit d'una altra manera: hem de trinxar la comarca fent autovies i més túnels i acabar de destrossar l'alta muntanya per un esdeveniment que durarà quinze dies, que deixarà unes infraestructures que no hi haurà manera d'amortitzar i que es carregarà bona part de la bellesa de la Cerdanya?

De debò val la pena això per omplir quatre restaurants o quatre hotels durant quinze dies? Qui pagarà després la factura? I no parlo només de la factura econòmica, sinó la destrossa ecològica i paisatgística. De debò creiem que la gent canviar el glamour dels Alps pels Pirineus? Potser alguns sí que ho faram, però desenganyem-nos, serà una minoria molt poc representativa.

Si realment volem que el Pirineu esdevingui una potència turística, hem de treballar tot l'any i no centrar-nos només en l'esquí, que amb el canvi climàtic cada cop serà més irregular i deprendrà més dels canons de neu i, per tant, de tenir reserves importants d'aigua.

Cal un treball de promoció continuat, amb una bona oferta de producte sostenible, no només esportiva, sinó cultural i gastronòmica. Només així, podrem tenir turisme tot l'any i viure d'un turisme sostenible i no caldrà que tinguem les millors carreteres del país ni la major densitat de túnels per quilòmetre quadrat de l'hemisferi nord.

Pastorets desnonats

2011-01-10T12:03:00.002+01:00

Ahir diumenge al capvespre vam poder gaudir d'una nova representació de "Els Pastorets" de Folch i Torres a càrrec de la Inestable Ceretana. Val a dir que la representació va ser un èxit, que el teatre estava força ple i que la gent va sortir molt contenta de la sessió. La meva enhorabona a tots els participants, que van ser moltíssims: actors, músics, cantaires, dansaires i altres col•laboradors. Fins aquí tot flors i violes.

Ara ve la patacada. S'haurien de fer públiques les condicions infames en què s'han hagut de portar aquests Pastorets. En primer lloc, el Casino es va negar a deixar la sala del teatre el dia 26, Sant Esteve, per representar els Pastorets el dia que toca, tal i com mana la tradició des de fa més d'un segle. Motiu? Feien cinema. Mira que bé! I no saben que aquest dia no es pot fer cinema perquè s'han de fer Pastorets? Sí, però mira, sembla que miraven cap a un altre costat quan es distribuïen les dates d'ús del teatre.

A sobre, com que gairebé cada dia s'ha fet cinema, els assajos s'han hagut de fer en hores intempestives i sort n'hi ha hagut que els actors són uns sants carregats de paciència, perquè altres ho haurien engegat a dida i els carlins que els matés Déu, que si no per què els feia!

Durant la sessió, en un petit apartat, es va llegir una nota reivindicativa explicant per sobre aquests fets, però crec que calia deixar constància escrita d'allò que passa al Casino. És molt senzill: el Casino és una entitat PRIVADA que arran de la remodelació que es va fer fa poc més d'una dècada amb diners públics, va signar un conveni segons el qual, l'Ajuntament es reservava l'ús de la sala del teatre la meitat dels dies de l'any.

Feta la llei, feta la trampa. El Casino va decidir de llogar la sala per fer cinema a una empresa privada -que ja disposa d'una sala a Puigcerdà, molt més gran i més ben condicionada que la sala del teatre. Amb això s'asseguraven friccions, perquè tothom vol fer coses els dies de festa.

Naturalment el Casino, que cobra molt més pel lloguer de la sala al cinema que el que pot treure ocasionalment d'alguna representació teatral, afavoreix descaradament els interessos del cinema. I l'Ajuntament s'ho mira embadalit, sense fer ús de la seva potestat de fer servir la sala del teatre perquè sembla que no vol embolics amb el Casino.

Resultat: el poble que es foti! Si no es fan més representacions teatrals és perquè en aquestes condicions és impossible assajar i després fer una obra en condicions. I no parlem de les modificacions sofertes per la caixa de l'escenari del teatre, que hipotequen molts tipus de muntatges teatrals, tot per estalviar en calefacció.

Des d'aquí insto a l'Ajuntament i especialment al responsable de l'Àrea de Cultura que faci valer el drets dels puigcerdanesos de poder gaudir en condicions de la Sala del Teatre del Casino Ceretà almenys la meitat de l'any, tal i com mana el conveni signat per ambdues parts, almenys mentre aquest conveni tingui vigència, a fi que puguem gaudir de Pastorets i d'altres representacions teatrals, que bona falta ens fa.

Fum, fum, fum!

2011-01-04T17:18:00.001+01:00

Per començar he de dir que jo no sóc fumador ni ho he estat mai i que el fum del tabac em molesta profundament. Però hi ha una sèrie d'aspectes de la recent llei antitabac que trobo absurds o innecessaris.

En primer lloc, els locals que tenen un espai habilitat per a fumadors i amb extracció d'aire, quin mal fan a ningú? Si l'aire es va renovant, quin mal li pot fer als cambrers? A més a més, tampoc cal demanar una puresa de l'aire equivalent a la del Pirineu. La major part dels locals es troben en ciutats força contaminades i no per això prohibeixen la circulació dels cotxes, principals focus generadors de contaminació atmosfèrica.

En segon lloc, està el tema dels parcs infantils. Per què no s'hi pot fumar si és un espai obert? Per no donar "mal exemple" als nens? Llavors, perquè es pot fumar als estadis de futbol que també estan plens de nens?

En tercer lloc, els hospitals. Em sembla molt bé que no es pugui fumar dins, però quin problema hi ha de fumar fora? I insisteixo amb el tema del fum dels cotxes: a aquests per què no els prohibeixen de circular al costat dels hospitals? Ah, per cert, a mi no m'agradaria que m'operés un metge am "mono" del tabac...

Com a cua dels despropòsits d'aquesta llei, ara resulta que es pot fumar a les terrasses dels bars, però com que fa fred, s'instal•len estufes de gas. Mira que bé! I el gas no contamina! Concretament, produeix CO² i es malbarata el calor que dóna gust! Com que ens sobren els calés, vinga a llençar energia a l'atmosfera!

Per postres, aquesta llei pot afectar negativament els comptes d'explotació de bars i restaurants en uns moments de crisi econòmica galopant. Fins i tot el moment no és el més adequat.

I què fa el Govern per acabar d'adobar-ho? Doncs insten a què els ciutadans denunciïn els infractors. Torna l'època de les denúncies anònimes! Que bonic! Ho ensenyaran això també a l'assignatura de l'educació per la ciutadania?

Aquests dies

2011-01-03T13:23:00.001+01:00

S'apropa la nit de Cap d'Any. Les presses, els darrers detalls i si has d'agafar el cotxe, cues pertot arreu. Els supermercats força buits perquè la gent s'enduu tot aquesta nit i es mengen gairebé qualsevol cosa, sigui barata o cara. N'hi ha per tots els gustos i per a totes les butxaques. Un zumzumeig especial se sent a l'ambient. La gent frisa per anar a sopar i celebrar el cap d'any.

Ja són les dotze. Tothom prenent-se les uves, seguint les campanades d'allà on vol i brindant amb xampany, fent els típics bons propòsits i mirant de passar-s'ho tant bé com sigui possible, desitjant que el 2011 sigui millor que el 2010, cosa que no hauria de ser especialment difícil.

Matí del dia 1. Els carrers força deserts, amb restes de les celebracions de la nit anterior. Alguns, encara continuen la festa. Altres, han anat a veure sortir el sol. La majoria, tracten de dormir una estoneta abans del dinar.

Dinar. Molts cops en família. Una altra celebració gastronòmica, com si n'hi hagués poques aquests dies.

Per la tarda, la vida es torna a reactivar. Els bars i restaurants -no tots- tornen a obrir i la gent torna a envair els carrers. Sembla que si no haguessin tingut prou de celebracions, encara.

Nit. Una bona mostra de la societat puigcerdanesa omple el Casino Ceretà per gaudir del Concert d'Any Nou, organitzat per Joventuts Musicals de Cerdanya. Afortunadament, força ple i amb la gent amb ganes d'esbargir-se una estona i de començar l'any nou amb música. Amb una bona orquestra i una bona soprano, ens van delectar amb valsos i peces típiques d'aquestes dates, així com amb àries d'opereta, que és el que toca per Any Nou.

I dilluns, molta gent torna a la feina. Ja només queda la Nit de Reis i la conseqüent festassa del dinar de Reis. Després vindran les rebaixes, les dietes i la pujada del gener...

Perd pes polític el Pirineu?

2010-12-30T12:12:00.003+01:00

Ja tenim un nou Govern a la Generalitat i hom es pregunta si el territori del Pirineu no haurà perdut de manera significativa pes polític. Per començar, cap conseller prové específicament de cap zona del Pirineu. L'única excepció és el Secretari del Govern, en Germà Gordó, de qui fins ara no havia sentit a parlar mai (què hi farem!) i que tampoc sembla que hagi de tenir un paper polític rellevant, ni tampoc sembla molt lligat al Pirineu, a priori.

Caldrà veure el desplegament de la segona i tercera línia de càrrecs per veure si aquesta tendència es consolida. És evident que el Pirineu té poca potència demogràfica i és normal que d'aquí no en surti una gran quantitat de polítics, però de pocs a cap hi ha una petita diferència.

És clar que no som l'únic cas. També els tarragonins es queixen que no tenen cap representant seu al Consell Executiu. De fet, opino que els governs no s'han de configurar per cupos territorials, però una certa sensibilitat al respecte sí que hi hauria de ser, perquè si les províncies menys poblades estan sobrerepresentades pel que fa al nombre de diputats al Parlament, a fi d'equilibrar territorialment el país, això hauria de repercutir en un cert grau també al Govern.

Ara com ara, pel que sembla, el pes més fort que té CiU al Pirineu és l'alcalde de la Seu, l'Albert Batalla, número 1, per la demarcació electoral de Lleida a les passades eleccions, qui no vol renunciar a l'alcaldia de la Seu per un possible càrrec a Barcelona. Això, que pot ser bo per a ell o potser per la Seu -va a gustos, és clar- va en detriment del Pirineu, tot i que encara està per veure.

Ningú no diu que des de l'alcaldia de la Seu o des de la seva plaça de diputat per Lleida no pugui fer coses pel Pirineu. Esperem que així sigui. Però és evident que ara com ara, la representació al Consell Executiu del Pirineu, és menor que la legislatura passada.

Veurem si això es tradueix en un menor interès per part dels polítics, majorment barcelonins, per les comarques de l'Alt Pirineu, o si això no resta poder al territori. El temps ho dirà.

D'altra banda, he de dir que els consellers pirinencs que hem tingut fins al moment, han escombrat força cap a casa seva, però entenent per casa seva com la seva ciutat o com a molt la seva comarca, però no hem pogut veure un progrés comú de tot el Pirineu. Hem estat i encara som un regne de taifes, on cadascú tracta de portar l'aigua al seu molí a costa de l'aigua del veí. I així ens va.

Zona blava ad infinitum

2010-12-20T11:57:00.001+01:00

L'Ajuntament de Puigcerdà està negociant amb l'empresa de pàrquings SABA que gestiona la zona blava de la Vila, un important descompte del preu de la zona blava els dies d'entre setmana, a canvi d'allargar més anys la concessió.

Això és el que la dita expressa com a "pa per avui i gana per demà". És el mateix truc que es fa servir amb les concessionàries de les autopistes per seguir xuclant els calés del contribuent. Baixem els preus a canvi d'estar-nos més anys. No patiu, que SABA no perdrà pas diners.

El que m'indigna és que cada vegada la zona blava s'estén més i no passa res. O que continuem tenint un pàrquing amb unes tarifes astronòmiques. Per posar un exemple, diumenge vam anar al teatre amb uns amics i vam deixar el cotxe al pàrquing. Doncs la brometa ens va costar més de 6 euros! Per poc més de dues hores, un diumenge per la tarda!

Si a sobre li afegim que cal pagar zona blava els set dies de la setmana i que això s'allargarà ad calendas graecas, anem ben servits. El negoci del segle. Per SABA, és clar, no pas per l'Ajuntament.

Realment ens hem de creure que l'Ajuntament sap negociar tan malament? O és que ja va bé que SABA ens continuï sagnant? I si és així, per quin motiu? Sincerament, jo pensava que les autoritats municipals estaven per protegir els ciutadans dels abusos d'altres, però sembla ser que aquest no és el cas de Puigcerdà.

Gruyère cerdà

2010-12-16T13:53:00.001+01:00

Fa un parell de dies, a Andorra, va tenir lloc una reunió de polícs francesos, espanyols i andorrans per parlar de la reivindicació sobre l'eix viaria europeu E-09 que connectaria per autovia París amb Barcelona passant per la Cerdanya a través dels túnels del Pimorent i del Cadí i sobre la possibilitat de connectar Andorra amb la Cerdanya a través d'un túnel per la vall del Duran (Meranges).

Entenc que hem d'estar ben comunicats i que seria una tonteria no acabar l'eix viari E-09 quan està realitzat en la seva major part, però també hem de tenir en compte que la Cerdanya viu del turisme en bona mesura i que l'impacte paisatgístic d'una autovia de quatre carrils pel mig de la vall seria terrorífic.

No parlem ja del desdoblament dels túnels del Pimorent i del Cadí, de la destrucció de la vall del Querol, d'una bellesa enorme i d'una riquesa natural especial, així com de la destrucció que comportaria alterar la vall del Duran amb un túnel i una autovia. Seria, senzillament, catastròfic a efectes paisatgístics i ecològics.

Compensa aquesta necessitat d'estar ben comunicats amb la destrucció de mitja Cerdanya? A part de les divisions actuals de la comara, ja prou greus, no afegirem una altra barrera física -una autovia de quatre carrils- per la vall? Tindrem una Cerdanya Citerior i una Cerdanya Ulterior?

Només ens manca el túnel de Toses i una línia de tren fins a la Seu per acabar de trinxar la comarca i de convertir-la en un magnífic formatge de Gruyère.

A més, quin avantatge comportarà estar millor comunicats? No ens enganyem: seria molt més barat i sostenible arranjar la línia de tren que no fer més autovies i més túnels. A més, a més, total per què? Per què passin un munt de camions pel mig de la vall? És aquesta la imatge que volem donar de la Cerdanya? Una terra de pas?

Potser que aquests polítics que van córrer tant per anar-hi a Andorra s'ho facin mirar una mica abans de deixar-se emportar per la marea, perquè potser d'aquí uns anys, si se'n surten amb la seva, acabin donant-se cops de cap en veure el resultat.

El futur que nosaltres voldrem

2010-12-13T23:17:00.000+01:00

Existeix un cert discurs polític segons el qual es considera que el territori català ha d'estar més o menys equilibrat des d'un punt de vista demogràfic i econòmic i, per tant, cal invertir en infraestructures diverses pertot el territori, no només allà on es troben les majors concentracions demogràfiques, que són les àrees metropolitanes de les principals ciutats del país. No ens enganyem: bàsicament l'àrea de Barcelona.

I sembla que aquest discurs ve a considerar "la resta" del territori com una mena de lebensraum de segona, una possible àrea de creixement o d'esbarjo de les zones més poblades i que, per tant, cal cuidar una mica.

Per aquest lebensraum que és el Pirineu no està buit. Potser la nostra demografia és baixa, però els recursos naturals, culturals, paisatgístics i energètics de què disposa són amplis i nombrosos.

A començament de segle, el Pirineu va nodrir les grans indústries catalanes amb la fusta dels seus boscos i amb l'electricitat de les seves centrals hidroelèctriques. Des de mitjan de segle, les nostres muntanyes van servir per l'esport, tant d'hivern com d'estiu, d'una classe mitjana i alta catalana que venien a gaudir de la neu i de la muntanya.

Posteriorment, aquesta nei i aquest paisatge s'han obert a tothom, no només als més benestants. Amb l'apertura del túnel del Cadí i la millora de les comunicacions viàries a través de l'eix del Llobregat, l'àrea metropolitana de Barcelona resta a un tir de pedra del Pirineu cerdà, alturgellenc i andorrà i no cal fer llargues estades per compensar un trajecte molt feixuc i llarg. Cada vegada és més comú trobar gent que puja i baixa el mateix dia per fer una esquiada.

Ara, altres opcions com els esports d'aventura -per terra, riu i aire- omplen les valls pirinenques, sobretot els estius. El senderisme atreu moltíssima gent que vol gaudir al seu aire de la natura, sense presses però sense pauses. D'altres prefereixen anar al bosc a caçar bolets quan arriba la tardor. D'altres, pugen a fer fotografies o a fer turisne naturalista.

En fi, el nostre Pirineu ha passat d'oferir matèries primeres, cultius, bestiar, llet i energia elèctrica, per passar a una terciarització galopant que no l'atura ningú. Potser, dins d'aquest marc un pèl esvalotat pel meu gust, hauríem de pensar quin paper volem que jugui el Pirineu i el seu territori per les generacions futures, ja que l'actual model és evident que no és sostenible.

L'actual model es basa en la premissa que, per exemple, la Cerdanya sempre serà una vall verda, plena de camps idíl•lics, amb un riu net i neu a les muntanyes a l'hivern. És evident que les coses no són tan senzilles.

El canvi climàtic farà que la cota de neu retrocedeixi i que les precipitacions siguin cada cop més irregulars. Un altre tant passarà amb molta de la nostra vegetació. D'una banda, l'abandonament de l'agricultura i la ramaderia, farà que moltes zones de la comarca deixin de regar-se per esdevenir erms. Cada cop es poden veure més recs i canals abandonats. D'altra banda, el bosc acuparà molts camps de conreu, amb la pèrdua de diversitat ecològica i de terres de cultiu que això representarà.

Si seguim matxacant impunement l'alta muntanya cerdana, molts dels seus encants desapareixeran. Un altre tant passarà amb la vall. Encara és una vall prou bonica. Però si continuem omplint-la de cases i de llums, s'assemblarà cada cop més a una ciutat envoltada de muntanyes i perdrà tot el seu encant. La gent que ara hi ve, es traslladarà a llocs més verges per reiniciar així, el cicle de la destrucció.

Ens correspon a nosaltres decidir quin Pirineu i quina Cerdanya volem llegar als nostres descendents. Si un territori equilibrat, verd i bonic, o un conjunt de valls sobreedificades grises pel ciment on durant la major part de l'any no hi viu gairebé ningú i, sense cap encant ni interès.

Llibre del Pirineu

2010-12-10T13:17:00.001+01:00

S'acaba de constituir recentment l'associació "Llibre del Pirineu", dirigida als escriptors, poetes, impressors, editors, llibreters, bibliotecaris i arxivers del Pirineu. És a dir, a tothom que tingui relació amb el món del llibre del Pirineu.

Crec que es tracta d'una iniciativa molt interessant i molt necessària. El llibre pirinenc té bona salut, però per desgràcia no sol arribar molt més enllà de les portes del Pirineu i molts cops falla la distribució.

D'altra banda, el món pirinenc té unes especificitats pròpies i unes problemàtiques que fan del tot necessari reunir tots els recursos possibles per tal de promocionar el llibre pirinenc, puntal de la nostra cultura i molts cops menystingut fora de l'àmbit geogràfic que li és propi.

Per tant, amb la intenció d'unificar esforços, de cercar solucions a problemàtiques comunes i de promocionar conjuntament el llibre pirinenc, sorgeix aquesta associació que estarà presidida inicialment per l'escriptor alturgellenc Joan Obiols i que comptarà amb representants a totes les regions pirinenques: comarques, Andorra i el territori de l'Aran.

Les finalitats són clares: promocionar el llibre pirinenc dins i fora de l'àmbit geogràfic del Pirineu, solucionar problemàtiques comunes, plantejar estratègies de distribució i promoció del llibre pirinenc i afavorir la seva lectura a les escoles i biblioteques.

Tant de bo que la iniciativa sigui exitosa i rebi el suport popular i polític que li serà del tot indispensable per tirar endavant aquest engrescador i del tot necessari projecte per les nostres terres.

Demandes del Pirineu

2010-12-09T17:23:00.001+01:00

Tot i que ha passat una mica desapercebuda la notícia, entre tanta xifra d'esquiadors, ocupacions hoteleres i dades meteorològiques diverses, els habitants de la població cerdana de Ger van tallar la N-260 la tarda del darrer dia del pont per protestar pel fet que no els concedeixen a l'escola del poble el cinquè mestre previst inicialment.

Sóc totalment contrari al fet que es talli la circulació per demandes del tipus que sigui, perquè entenc que els pobres usuaris de la nostra xarxa de carreteres ja prou càstig tenen pel fet de circular-hi, però també entenc la posició dels demandants, que veuen que l'única manera de sortir a les notícies i, per tant, que els puguin fer un mínim de cas, és adoptar una mesura com aquesta.

El problema no és tant el tall de la carretera, sinó que l'administració sol passar olímpicament de les demandes dels ciutadans, especialment si aquests provenen del Pirineu i d'una zona molt poc poblada. No cal ser cap expert per veure com s'han distribuït els darrers anys les inversions a Catalunya i com les àrees allunyades de la zona metropolitana han estat sistemàticament ignorades, molt més que amb altres governs.

Litúrgia

2010-11-30T13:20:00.001+01:00

És curiós el contrast entre la nit de diumenge passat i la nit de dilluns. Mentre que la nit de diumenge va ser força plàcida -tot i el recompte electoral-, la nit de dilluns va esdevenir quelcom de màgic. Tothom estava amorrat al televisor mirant el Barça-Madrid com si s'acabés el món.

Quan va acabar el partit, va esclatar l'eurfòria i la gent sortia al carrer a celebrar-ho i amb els cotxes a pitar, tot i el fred gèlid que feia. Però és clar, l'ocasió s'ho valia. En canvi, diumenge ningú no va sortir a celebrar-ho, ni tan sols els militants i simpatitzants de CiU que van ser els clars guanyadors de la nit electoral.

És evident que ens prenem molt més seriosament el futbol que la política. Sento dir, que a mi això no em sembla normal. Ja sé que sóc una veu que clama al desert, que formo part d'una minoria, gairebé repudiada, però jo ho sento així. A mi m'interessa més saber qui administrarà els meus impostos els propers quatre anys, com ho faran, què sacrificaran per fer-ho, quines prioritats tindran i com m'afectarà això a mi que no veure uns senyors carregats de milions en calces curtes donant patades a una pilota enmig d'un enorme camp de gespa.

És una manera de veure-ho. Però a mi el Barça-Madrid no em fa ni fred ni calor. I que consti que ho respecto. Entenc que molta gent necessita desfogar-se dels seus problemes vitals s'alguna manera, que senten els colors, que fins i tot confonen el barça amb Catalunya, però he dir que si ens ho penséssim una mica, ens adonaríem de com n'és de greu i d'irresponsable aquesta actitud.

Si les coses anessin bé, divertir-se seria normal. Però no és així. El nostre país es troba immers en una profunda crisi econòmica, social i política i molts fan servir el futbol com una manera de defugir la realitat. Són aquests -que em temo que són majoria- els que em preocupen, no els que s'asseuen davant de la tele a gaudir d'un espectacle una estona.

Molta gent ja està satisfeta amb el 5-0. Hem guanyat als madrilenys! Bé, i què? Ni tan sols hem guanyat a tots els madrilenys, perquè a Madrid, no tothom és del Real Madrid. D'altra banda, i què que els haguem guanyat? Tindrem un estatut en condicions per això? Ens deixaran de sagnar amb impostos? Ens tractaran amb més respecte?

És evident que no. I qui es conformi amb el 5-0 malgrat el que està caient, té un seriós problema de prioritats. Però és igual, com deia abans, sóc una veu que clama al desert. El proper Barça-Madrid, els carrers es tornaran a buidar i la litúrgia gairebé religiosa es tornarà a repetir. Si ens han d'envair, que aprofitin un dia d'aquests. No hi hauria cap resistència.

Malbarataments

2010-11-25T12:32:00.001+01:00

Pertot arreu on mirem, no paren de sortir notícies sobre malbaratament de recursos. Que si souassos d'alguns alcaldes que cobraven dietes d'escàndol, que si vinga obres finançades pel Plan Zapatero que no feien ni punyetera falta, que si "piràmides" que haurem de pagar durant deu anys de les nostres butxaques en forma d'impostos, etcètera.

Després el polític de torn ens ve amb la idea peregrina de reduir l'enllumenat nocturn -mesura que, per cert, em sembla molt bé- per estalvia-se uns quants calerons o de reduir serveis socials -cosa que no em sembla tan bé.

Hem viscut durant dècades instal•lats en la cultura del "campi qui pugui" i "això és xauxa". Que volem una residència? Doncs la fem! Després ja pactarem el finançament, però guaita, tu, hem de guanyar les eleccions primer!

Que cal una reforma del centre urbà de la Vila? Doncs la fem tota de cop i santes pasqües. Algú ja ho pagarà. Que acabem endeutats fins les celles i qui vingui darrere no podrà fer res en cinc anys, doncs que es fotin! Nosaltres ja anem servits.

Em penso que per ser gestor públic haurien de passar uns exàmens mínims. Almenys, haurien de saber sumar i restar, que sembla que no en saben gaire. O hauria d'haver salvaguardes per tal que determinades coses no es poguessin fer si no estigués d'acord almenys dues terceres parts dels regidors del Ple Municipal o Comarcal. Potser no canviaria gaire cosa, però segur que es malbaratarien menys recursos.

D'aquesta manera, es faria només allò que calgués realment per al municipi, no allò que calgués per lluir-lo abans de les eleccions. Però ja se sap que la classe política és molt endogàmica i avui per tu i demà per mi i aquest tipus de mesures no estarien gaire ben vistes.

Així, mentre determinats departaments de l'Ajuntament o que depenen de l'Ajuntament han de demanar permís fins i tot per fer una trucada telefònica o per fer una fotocòpia, altres fan allò que bonament volen. Sempre hi haurà classes i classes...

Setmana de la Ciència

2010-11-24T13:37:00.001+01:00

Ha passat una altra Setmana de la Ciència sense massa pena ni glòria a la Cerdanya. Tot i que els actes organitzats crec sincerament que valien la pena, l'interès dels cerdans per la ciència no és gaire notable. Potser ho podríem atribuir al mal temps, però és la tercera Setmana de la Ciència que organitza el Grup de Recerca de Cerdanya i tot i els canvis introduïts, sembla que la ciència no aixeca passions. Ni aquí ni enlloc, pel que em comenten altres organitzadors d'actes arreu de Catalunya.

És estrany. La nostra societat viu totalment de la ciència i la tecnologia i malgrat això, suscita molt més interès una tarotista "professional" que et llegeix les cartes (i et buida les butxaques) que no pas un científic seriós, que es passa la vida investigant, cobrant uns sous força patètics pel bé comú i per contribuir al coneixment global de la Humanitat.

I després està la ciència aplicada: la tecnologia. Vivim en un món hipertecnològic accelerat: telèfons mòbils, iPODs, iPADs, GPS, internet de darrera generació, eBooks i una llista llarguíssima de dispositius. Els nostres cotxes són ordnadors sobre rodes i la medicina sense la tecnologia actual amb TACs, RMNs i altres tècniques exloratòries no podria tornar a les pràctiques de fa un parell de dècades.

Tots escoltem música digital, veiem pel•lícules digitals, tenim televisió digital, vivim en un món digital, però poquíssims coneixen els mínims fonaments físics i matemàtics en què es basa aquest món digital. La ciència és la gran desconeguda. Per què?

És difícil de saber. Realment, la ciència al nostre país mai no ha estat gaire ben vista. Recordem allò tan famós de "que inventen ellos". Tot i així, a Catalunya tenim una certa tradició científica que arrenca del segle XIX, en moltes disciplines: les ciències naturals, les ciències històriques, l'astronomia, la tecnologia, etc.

Malgrat això, l'interès de la gent del carrer i dels carrers cerdans per més concreció, és gairebé nul per la ciència, tot i que viuen de la ciència i la tecnologia. És una llàstima, però suposo que la realitat és la que és i serà molt difícil canviar-ho. Nosaltres som tossuts i continuarem insistint-hi.

Voràgine d'actes

2010-11-09T19:12:00.001+01:00

Cap de setmana intens. Particularment he estat involucrat a les Jornades de Divulgació del Parc Natural del Cadí Moixeró que ha organitzat el Grup de Recerca de Cerdanya i el mateix PNCM al Museu Cerdà. Han estat un parell de dies maratonians, amb moltes ponències, molt interessants.

Per sort, el públic ha respost positivament, especialment dissabte, ja que diumenge va haver una baixada significativa. I això que aquest cap de setmana competíem amb la Fira del Cavall, amb les Jornades de Bandolerisme que es feien a Bellver i amb la visita del Papa, que no és poc dir.

Però no ens podem queixar. Ara, ens estem plantejant seriosament de recollir el material de les ponències i fer-ne una publicació, especialment per a tots aquells que no van poder assistir-hi i pels que estiguin interessats en l'enorme riquesa que té el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Precisament, aquesta ha estat una de les sorpreses que m'he endut en aquestes jornades. És evident que si el Cadí és un Parc Natural deu ser per alguna cosa, però hom no se n'adona de l'enorme riquesa biològica que té fins que des de diferents àrees del coneixement li van ensenyant què hi ha en concret: mamífers, aus, rèptils, amfibis, lepidòpters, etc.

En aquest sentit, han estat unes jornades molt útils per difondre la riquesa del Parc, especialment en unes comarques que tot i tenir-lo present, viuen força d'esquenes a ell. Ja sigui per desconeixement, ja sigui per desídia, pura i dura.

Ara bé, és una llàstima que aquest cap de setmana hagin coincidit tants events interessants. Potser si la gent que organitzem aquest tipus d'esdeveniments ens poséssim d'acord, ens podríem distribuir molt millor i ens estalviaríem situacions com aquestes. És cert que els públics són diferents, però també hi ha molta gent que s'interessa per tot tipus d'activitats que, finalment, han hagut de triar.

Hou, hou, hou

2010-10-28T17:44:00.002+02:00

Els comerciants de Puigcerdà han trobat la bicoca amb això dels "mercats especials" per poder obrir els festius. Ja ho van fer durant l'11 de setembre i com que la jugada els va sortir bé, ara la repeteixen pel pont de Tots Sants.

El més patètic del cas és que no se'ls ha acudit res més intel•ligent que muntar un mercat "esotèric" per acompanyar la festivitat de Tots Sants. Bravo! Permeteu que no em tregui el barret davant d'aquesta idea tan feliç no sigui que em caigui el cap davant de tanta saviesa.

Per favor! Un mercat esotèric? On s'és vist! Com si Puigcerdà tingués tradició en aquestes coses! És clar, que per algun lloc es comença. A més, segons els cartells, se'ns anuncia que vindrà una tarotista "professional" i molt "reconeguda" dins del sector de les endevinadores.

Sembla mentida que visquem al segle XXI i encara la gent cregui en aquestes ximpleries. Però és clar, si posem la televisió a segons quines hores, trobarem un munt de canals envaïts pels exèrcits de la nit, com els anomanava l'escriptor racionalista nord-americà Isaac Asimov.

Però que sigui el comerç de Puigcerdà qui promogui aquestes coses és per què s'ho facin mirar. Què pretenen? Convertir el poble en una mena de fireta de Halloween? Que trist! En comptes de recuperar les nostres tradicions, ens dediquem a importar-ne de forànies. En comptes de promoure la racionalitat i el bon gust, promocionem l'estupidesa i la ignorància.

En fi, enhorabona nois. Us esteu cobrint de glòria! Quina serà la propera festa en què obrireu? Per Nadal i Sant Esteve? I quin mercat ens portareu? Un de ninots de neu? Una fira de pics i pales? I què faran per atreure gent? Organitzar, potser, una sessió d'espiritisme amb Santa Klauss? Hou, hou, hou!

Caos circulatori al Poliesportiu de Puigcerdà

2010-10-28T17:33:00.000+02:00

Ahir al vespre vaig poder veure la nova solució "ingeniosa" que ha trobat l'Ajuntament de Puigcerdà respecte de l'estacionament de vehicles a la zona del Poliesportiu. En primer lloc, ha restringit la circulació de la via a un sol sentit. Durant molts anys es va estar lluitant per tenir una bona circulació del poble amb el Poliesportiu i ara ens ho carreguem.

És cert que es pot tornar fent una maniobra per un carreró lateral, però això lluny de solucionar les coses, crearà un nus d'ampolla lamentable.

La següent "brillant" idea ha estat continuar els estacionaments en bateria a la zona adjacent al camp de futbol del Poliesportiu. Però de tan mala manera, que la meitat de cada plaça queda a l'altre costat de la vorada, envaint la vorera (encara que inexistent, perquè no està urbanitzada), amb el risc de punxar la roda del cotxe o de fer malbé els baixos del vehicle.

De totes maneres, encara que la vorera no estigui acabada, tenia entès que aparcar-hi a sobre estava prohibit. Amb la senyalització actual (han pintat les ratlles d'aparcament a la "vorera" mateix, travessant la vorada) s'incita a cometre una falta.

En fi, que lluny de solucionar els problemes de circulació, se n'han creat nous. No sé de qui ha estat la idea, però les meves sinceres "felicitacions". Només desitjar-li que no pensi tant no sigui que perdi el cap amb tanta genialitat.

Més identitat pirinenca

2010-10-13T13:41:00.000+02:00

Des de fa uns dies, Televisió dels Pirineus ha ampliat la seva oferta informativa doblement. D'una banda, a dos quarts de nou, fa un informatiu específic de Cerdanya i, un quart d'hora després, fa un informatiu general, amb notícies de gairebé totes les comarques de l'Alt Pirineu.

Crec que és una aposta valenta però molt afortunada si els pirinencs volem tenir un mitja de comunicació audiovisual que ens serveixi de referència a tots i, especialment, si volem compartir un imaginari cultural comú.

D'altra banda, l'aposta per les notícies locals crec que és del tot fonamental. Ara cal veure si des de l'emissora són capaços de captar prou anunciants cerdans per tal de justificar econòmicament aquest esforç. Espero que les empreses cerdanes corresponguin aquesta deferència i apostin per reforçar aquest mitjà de comunicació panpirinenc.

Pel que fa a l'informatiu general, crec que és bo que inclogui notícies no només de la Cerdanya i de l'Alt Urgell, sinó dels Pallars i de l'Alta Ribagorça. Potser més endavant ho completaran amb la Val d'Aran. En qualsevol cas, això farà possible que sapiguem quelcom d'allò que passa més enllà de la nostra comarca i que ens pot afectar des d'un punt de vista cultural o econòmic.

Fins ara, només el web de Viure als Pirineus tenia aquesta vocació panpirinenca. És bo que s'hi vagin afegint altres mitjans diferents a la tasca, feixuga i molts cops poc reconeguda i poc premiada, de construir una identitat pirinenca a partir d'uns mitjans de comunicació de la terra, dirigits per gent de la terra i amb mentalitat de la terra, lluny dels despatxos de les corporacions, que solen estar a les grans ciutats allunyades del Pirineu.

Bolets, boletaires i cagamandúrries

2010-10-11T17:58:00.002+02:00

Aquest cap de setmana, arran de les Trobades Micològiques de Tardor que s'han celebrat al Museu Cerdà, vaig anar a collir bolets a la muntanya. L'experiència es repeteix any rere any, tot i que cada cop em fatiga més. No pel fet de caminar més o menys, sinó per les actituds que puc veure en altres "cercadors" de bolets.

La primera cosa que la major part de la gent no entén és que la muntanya té amo. Tota. Potser que pertanyi a un particular, potser que sigui un dret comunal. En aquest cas, pertany als habitants d'un municipi i és l'ajuntament de torn qui en regula l'accés i l'explotació. Per tant, segons quin ús se'n faci, s'està cometent, llisament i clarament un furt.

La segona cosa que la gent no sol entendre és que els bolets, a l'igual que les fruites del bosc o altres productes de la natura, no estan allà per tal que els humans hi anem a espoliar-los. Tenen una funció ecològica, ja sigui d'aliment d'altres animals, ja sigui una funció micorízica entre fongs i les arrels dels arbres. Això vol dir que la seva collita indiscriminada pot fer malbé l'ecosistema.

La tercera cosa que no se sol comprendre gaire bé és que no tot és permès ni tot és vàlid. No es poden collir els bolets amb rastrell, perquè es fa malbé el miceli del bolet i les plantes properes. No s'ha de fotre una patada a un bolet perquè "sigui dolent", ja que no n'hi ha de bolets dolents: n'hi ha de comestibles i de no comestibles, però de dolents no n'hi ha. Tots tenen la seva funció ecològica. És més, en la ignorància de molta gent, molts cops es fan malbé bolets comestibles pensant-se que no ho són.

La quarta cosa que cal tenir en compte és que la muntanya no és un parc temàtic. És un lloc que té els seus perills i riscos i cal tenir-los presents. La muntanya no sol estar senyalitzada i és fàcil de perdre-s'hi o de parar mal si no es té una certa experiència. D'altra banda, abans de menjar-se cap bolet, s'ha d'estar molt segur d'allò que es fa. Fins i tot els bolets suposadament comestibles poden produir molèsties si hom n'és alèrgic o simplement, si se n'abusa en la quantitat.

La cinquena cosa és que igual que pel mig de la ciutat la gent no sol anar cridant i fent el boig, no hi ha cap motiu per fer-ho a la muntanya. Destorbeu la pau dels animals que hi viuen, especialment als ramats de vaques i de cavalls i també als altres cercadors de bolets. O a la gent que hi va a passejar o a treballar. I per descomptat, a la fauna autòctona salvatge.

La sisena cosa és que no sou els únics que aneu a cercar coses a la muntanya. Hi ha llenyataires, caçadors, pagesos, guardes forestals, etc. La muntanya d'avui dia està molt antropitzada i heu de tenir en compte que no disposeu d'ella totalment ni molt menys. L'haureu de compartir amb altres persones.

Finalment, les pistes forestals s'han obert per alguna cosa. Circular-hi fora d'elles no només malmetrà l'ecosistema sinó que pot malmetre la vostra butxaca, perquè us pot caure una multa considerable per fer una cosa que està prohibida. Tanmateix, una pista forestal no és una autovia. Cal circular-hi a baixes velocitats i amb precaució.

Com a nota final en pregunto: quanta gent d'aquells que envaixen els boscos catalans quan arriba la temporada de bolets té en compte aquestes recomanacions? Si ens fixem en allò que veiem, tant per la televisió en determinat tipus de programes força obviables, com a la crua realitat, més aviat poca gent.

A Catalunya portem molts anys anant a la muntanya a "caçar" bolets. A aquestes alçades, després d'allò que ens han explicat per la televisió, per la ràdio, als diaris, a l'escola, als llibres i pels mateixos autòctons, hauríem d'haver après quelcom més. Però sembla que l'aprenentatge a Catalunya és un problema força més enutjós d'allò que podria semblar a primera vista. En fi, que així ens va.

Teleporqueria i ignorància

2010-10-11T17:30:00.001+02:00

És impressionant la quantitat de -diguem-ho amb totes les lletres- MERDA que ha portat la Televisió Digital Terrestre ales nostres llars. Abans, aquells de nosaltres que no teníem televisió per satèl•lit, només disposàvem d'uns pocs canals per avorrir-nos.

La majoria emetien teleporqueria per un tub (de rajos catòdics, llavors), però eren pocs. Ara, amb l'enorme profusió de canals que ens ha portat la TDT, la teleporqueria ens ofega. Especialment per les nits, que a partir d'una certa hora, desapareixen les pel•lícules, les sèries i els documentals.

Només emeten uns programes vomitius d'horòscops, tarots, endevinadors de tres al quarto, farsants, timadors professionals, concursos patètics on el presentador es mou molt i t'escridassa a tot hora, anuncis eròtics, alguna telèserie de l'any de la gallina Caponata i rotlles abominables que d'infumables que són no se'ls miren si els pares dels que hi surten.

Per això volíem la TDT? Recordo que un cop en una entrevista al contracultural Pablo Carbonell li van preguntar si ell tenia televisió de pagament i va contestar que amb la merda que feien per la tele, només faltaria que hagués de pagar per veure-la. Doncs així estem i encara hi som.

Curiosament, a Rússia aquest tipus de programes els acaben de prohibir, especialment els d'endevinadors i tarotaires. El justificant és que: "com pot suportar un país civilitzat aquesta colla d'estafadors?". I jo també m'ho pregunto. No és que Rússia sigui un model de virtuts per a ningú, però mira, trobo que aquesta l'han encertada.

La ignorància és molt agosarada. El mateix dia que llegia la notícia de la prohibició russa, veia unes imatges sobre l'afer dels miners sepultats a una mina de Xile i sortia una de les dones dels miners fent tot tipus d'escarafalls i donant-li les gràcies a "la virgensita de Guadalupe".

I jo penso: "Doncs deixa que la virgensita de Guadalupe et tregui el teu marit del pou i ja veuràs!". Qui et traurà el teu marit del pou, suposant que res no es torci, serà la moderna tecnologia d'excavació de mines, no la virgensita de Guadalupe.

Que consti que opino que tothom pot creure en allò que li faci més gràcia. Si voleu creure en el nan invisible de la nevera que apaga el llum quan tanqueu la porta, ja m'està bé. Però sisplau, quedeu-vos-ho per a vosaltres i no feu tant el ridícul, que hi ha coses que clamen al desert. En fi, és igual, perquè contra la ignorància, els propis déus, lluiten en va.

Formularis

2010-10-04T17:50:00.001+02:00

L'altre dia vaig conèixer una noia d'un petit poble del Berguedà i em va sobtar que encara hi hagués gent per aquell lloc en concret, quan el feia gairebé deshabitat. Això em va portar a pensar en el munt de pobles de Catalunya que d'aquí una generació deixaran d'aparèixer als formularis que ens fan omplir si fa no fa cada dos per tres tot preguntant-nos d'on som.

Què passarà d'aquí uns cinquanta anys amb pobles com Gisclareny, Sant Jaume de Frontanyà, Meranges, Riu de Cerdanya o Cava? Quants joves d'aquests municipis que vagin a l'escola, quan hagin d'omplir la casella corresponent al municipi de residència posaran aquests noms?

És un fet que el nostre Pirineu es despobla, però potser no és tan evident el fet que no tots els termes es despoblen a la mateixa velocitat. Alguns, ja han begut oli: una generació més i els vells que ara hi viuen -llevat d'algun neorural despistat- deixaran buides places i carrers de molts llogarrets del Pirineu.

Altres indrets, potser degut a la proximitat d'unes pistes d'esquí o a la presència d'algun restaurant o hotel o casa rural, potser encara suportaran una altra generació l'absència de vilatans joves, però molt em temo que és qüestió de temps.

Fa una dècada, semblava que el teletreball seria la solució màgica per al Pirineu. Això i el moviment dels neorurals prometia repoblar alguns indrets ben bonics, però despoblats de les nostres muntanyes i valls. La veritat és que, romanticismes a part, viure al Pirineu tot l'any és dur i el teletreball no significa que cada dos per tres no hagis d'agafar el cotxe per anar a Barcelona, per exemple, a fer una venda o una demostració presencial, d'aquelles que no es poden fer des de la distància.

D'altra banda, no tots els neorurals poden viure de vendre formatges artesans i culleres de fusta de boix. El mercat és limitat. I posar plaques solars per tenir aigua calenta o electricitat és car, igual que ho és tenir un grup electrogen allà on no hi arriba el corrent elèctric barat i subvencionat per l'estat.

M'agradaria saber si algú ha fet una estadística sobre la diversitat en els municipis de residència, per exemple, als formularis d'admissió de la universitat i com han evolucionat amb el temps. Clar que, suposo que encara ens faríem més creus si féssim el mateix deu anys després, quan els joves no tan joves han arribat al mercat laboral i la majoria han fet niu a una ciutat o al seu entorn immediat.

Trens massa ràpids

2010-09-24T13:38:00.001+02:00

Sembla ser que el semidirecte que ens havien posat a la línia de tren de Puigcerdà-Barcelona anava massa ràpid i provocava fronts de xoc perquè el Govern ha decidit en la seva infinita saviesa d'agumentar el nombre d'aturades d'aquest tren.

La primera cosa que vaig pensar, malintencionat com sóc, és: "No han pogut esperar-se ni a les eleccions. Com n'arriben a ser de tontos". Però no. Després, si ho pensem amb deteniment podem arribar a la conclusió més cínica que potser sí que han tingut en compte les properes eleccions catalanes.

Veureu, tinc la sospita que aquest tren semidirecte és un regal per poblacions com Vic o Ripoll i que poc tenen a veure amb la Cerdanya. Per tant, es tracta de beneficiar comarques com Osona o el Ripollès, que tenen més població i, per tant més vots. Nosaltres, pobres pirinencs, som quatre gats i ja estem acostumats.

En fi, que si algú s'havia fet il•lusions amb el nou tren, ja es pot treure la bena dels ulls i topar-se amb la crua realitat. El tren trigarà allò que hagi de trigar i punt. Res de fer concessions als cerdans. Nosaltres a pagar impostos i prou. A més, ja tenim el túnel del Cadí gratuït (de moment), així que menys esbufecs i menys males cares.

Total: el de sempre. Anuncien una mesura engrescadora sobre el tren, per aigualir-la al cap de poc temps o deixar que es vagi perdent a la memòria. Per això, quan van anunciar aquesta mesura em vaig mostrar tan incrèdul, perquè ja n'hem vist de tots colors.

Buidor cerdana

2010-09-22T12:04:00.002+02:00

Una altre setembre i una altra Diada de la Cerdanya celebrada, enguany a Estavar. Podríem dir que la Diada té dues parts: una de lúdicofestiva i una altra de política. La primera, es va revitalitzar l'any passat a Bolvir, molt correctament en la meva opinió i ha continuat aquest any amb un seguit d'activitats complementàries que la fan més o menys atractiva, però en qualsevol cas, molt digna.

Una altra qüestió és la part política. Consisteix en reunir un conjunt de polítics cerdans, de tots dos costats de la frontera que es baten en dol dialèctic a veure qui la diu més grossa. En aquest cas, a veure qui fa una exhibició de major cerdanyisme i a veure a qui se li omple més la boca parlant d'unitat cerdana.

Naturalment, es tracta d'un acte de polítics per a polítics, que no escolten ningú i, és clar, a qui ningú no s'escolta, llevat dels pobres periodistes que han de cobrir la notícia perquè les seves respectives redaccions consideren que d'una reunió de polítics d'aquesta magnitud alguna cosa interessant en sortirà. Sembla mentida que després de tants anys, encara no s'hagin adonat que l'única notícia que en surt és que la senyera cerdana -com diu en Carles Pont- és cada any més grossa i poca cosa més.

L´únic acte real i pràctic de reunificació de facto de la Cerdanya que hi ha hagut després del tractat de Schengen, ha estat la construcció i futura posada en marxa de l'Hospital Transfronterer de Puigcerdà, idea que, per cert, no va sortir de cap Diada de Cerdanya i que, en tot cas depèn de les burocràcies de París, Madrid i Barcelona per tal que el projecte reixi.

Jo deixaria la Diada com quelcom lúdic i potenciaria aquesta vessant. De fet, uns dies abans de la seva celebració, feia l'aposta amb uns amics sobre què dirien els diaris de la Diada d'enguany i de poc em vaig equivocar. Diuen el de sempre: reunió d'alcaldes, assemblea, unitat de la comarca, peticions, bla, bla, bla. Però de coses pràctiques, palpables i verificables, res de res.

Clar que això seria demanar-los massa als polítics que no apliquen el mètode científic ni en el més delirant dels seus somnis. Un projecte cal que tingui uns objectius clars, amb etapes clarament diferenciades, que es pugui verificar el seu compliment i que es pugui avaluar, numèricament si és possible, i per tant es pugui anar corregint sobre la marxa si la cosa no funciona.

Però és clar, qui organitza la Diada de Cerdanya? Alguna entitat democràticament electa? Algú que hagi de retre comptes als seus electors? No. És una barreja d'institucions civils amb finalitats molt diferents que depèn de la bona voluntat de l'Ajuntament de torn i del seu pressupost. Així, difícilment es pot fer gaire cosa seriosa.

Finalment, quina és la implicació de la societat civil en la Diada? Un concurs fotogràfic? Un dinar popular? De debò que això té algun potencial mobilitzador davant dels cerdans, que ja de per si som una "raça" molt especial, que no ens mouen ni amb un parell de grossos bous estirant-nos?

Qui s'ho hagi de plantejar, que s'ho plantegi. L'Institut d'Estudis Ceretans, com a organitzador central. Els polítics comarcals, com a comparses i l'ajuntament de torn, com a pagador. Però en tot cas, penseu si voleu fer una cosa que tingui repercusions reals o només voleu una tribuna per fer-vos unes boniques fotos i que la premsa us faci cas, malgrat la buidor de les vostres paraules.

Endeutament

2010-09-17T13:04:00.001+02:00

Llegeixo en premsa que l'Ajuntament de Puigcerdà és un dels molts ajuntaments catalans que no podran demanar préstecs bancaris per al seu finançament l'any vinent perquè actualment superen el límit del 75% fixat pel Govern.

Sobre aquest tema, m'agradaria analitzar bàsicament un aspecte: com hem arribat fins aquí? Doncs bàsicament perquè els ajuntaments del nostre país estan molt mal finançats. S'han vist obligats a finançar-se, bàsicament, mitjançant els impostos derivats de la construcció i quan aquesta ha fet llufa, també els ajuntaments s'han vist aturats.

Es parla molt del mal finançament de Catalunya per part de l'estat espanyol, però es parla poc, en canvi, de l'insuficient finançament dels nostres ajuntaments per part de l'estat i de l'administració autonòmica. Crec que el model no era l'adequat i ara es demostra amb tota la seva nuesa.

D'altra banda, també hi ha hagut malbaratament i mala gestió. No parlo tant de Puigcerdà, que s'ha hagut d'hipotecar per tal d'oferir els serveis que s'esperen d'una capital comarcal, com d'altres municipis que han volgut estirar més el braç que la màniga seguint el temible criteri de "el veí té tal infraestructura, doncs jo també la vull encara que no la necessiti". D'això hi ha hagut molt a la Cerdanya i encara n'hi ha, malgrat la crisi galopant.

També és cert que a Puigcerdà s'ha volgut anar més de pressa d¡allò que potser tocava i en pocs anys ens hem volgut dotar d'uns serveis que potser haurien d'haver esperat inversions forànies, encara que fos a costa de retardar l'arribada d'aquests serveis. Però en qualsevol cas, crec que s'ha invertit moltíssim en obres i ciment i poc en planificació i patrimoni.

Tampoc cal ser una àliga per veure que la Generalitat ha invertit relativament poc al Pirineu en general i a la Cerdanya en particular. El darrer exemple el tenim en la negativa de disposar d'una Escola Oficial d'Idiomes, quan gairebé totes les comarques catalanes en tenen una, o bé en les mancances dels cicles formatius de secundària i d'FP a l'institut de Puigcerdà.

Així podríem continuar. La major part de les inversions que vénen des de Barcelona, ho fan sota el disseny d'un senyor o senyora asseguts còmodament als seus despatxos i que no solen conèixer en absolut el territori sobre el qual planifiquen. Així, tenim absurditats com el CAT (Centre d'Acollida Turística) que ens han encolomat o bé ens trobem que no ens inclouen a les rutes de Sant Jaume o a la ruta dels comtats pirinencs perquè algú desconeix que la Cerdanya hauria de ser-hi.

En fi, que entre que la Generalitat inverteix poc i nosaltres no som un exemple brillant de gestió de recursos, ens trobem en una situació ben galdosa. Només en resta esperar i sortir de la crisi al més aviat possible, cosa que, molt em temo, no depèn gaire de nosaltres.

No us fa vergonya?

2010-09-14T13:16:00.001+02:00

Només una petita nota de "felicitació" als botiguers de Puigcerdà. Enhorabona per obrir per la Diada amb l'excusa del mercat artesà. Així es fa país! Només tinc el dubte de si obrireu també el dia de la Hispanidad o aquest dia sí que tancareu per celebrar-lo.

Una altra cosa: som l'únic poble de Catalunya on per la Diada hi ha més banderes espanyoles penjades als balcons, resta de la passada febre "roja" del Mundial, que senyeres catalanes?

Tot i respectant l'opció lliure de penjar a la finestra la senyera que us doni la gana, alguns, que tant se us omple la boca de catalanisme potser que us ho feu mirar, perquè quan s'ha de donar la cara, no ho feu. La resta són paraules buides que no interessen pas a ningú.

Permutacions urbanístiques

2010-09-14T13:02:00.002+02:00

Llegeixo en premsa que l'Ajuntament de Puigcerdà vol traslladar-se a l'actual edifici de l'Hospital, a la plaça de Santa Maria quan l'Hospital es traslladi al nou edifici del Transfronterer, al camí d'Ur. Com que l'edifici és massa gran per només encabir l'Ajuntament, s'estudiarien altres usos per la resta de l'edifici, com un espai per estudis universitaris i per la llar d'avis que actualment es troba a sant Domènec.

A l'actual llar d'avis, hi aniria un espai, possiblement d'exposicions al bell mig de la Vila i a l'edifici de l'actual Ajuntament hi aniria un gran centre cívic. Afegim-hi que avui s'inaugura un centre cívic al Raval de les Monges, que el CAT està buit i que tenim una planta baixa a la plaça del Call que tampoc no s'està emprant per res.

En fi, sóc l'únic que té la sensació que hi ha un cert desgavell urbanístic a la Vila? No correm el risc d'acabar com el vell conte de la lletera, que si amb això faré allò i amb el que guanyi d'allò farè allò altre?

En primer lloc, és evident que cal un espai expositori al centre de la Vila. D'altra banda, crec que una necessitat imperiosa és un espai escènic (un teatre) públic que podria compartir espai amb un centre cívic.

En segon lloc, les restes del call jueu podrien haver tingut un final una mica més digne. Ja que es va aixecar l'edifici sobre pilars per no fer malbé les restes, es podrien haver exposat més dignament i no tenir un espai mort i opac com el tenim ara.

En tercer lloc, si realment es vol traslladar l'oficina de turisme al CAT, és evident que caldrà o adjudicar personal de l'actualment existent o contractar-ne de nou, però tenir l'espai buit o infrautilitzat és una veritable pena.

En quart lloc, cal traslladar al CAP a l'hospital transfronterer? Els principals usuaris són gent gran i malalta i fer-los anar a la conquena forca no em sembla pas una idea lluminosa.

Pel que fa al tema dels estudis universitaris, siguem realistes, entre la poca inversió que es fa a la comarca i les poques ganes de fer-ne en general, la cosa va per llarg.

Finalment, crec que cal una política de racionalització de l'espai públic i dels edificis. Tenim edificis buits o infrautilitzats, com el Museu, el CAT o l'edifici de la plaça del Call, edificis en mal estat de conservació, com l'escola de música i edificis atapeïts com és el cas de l'edifici de llar d'avis-biblioteca-arxiu o l'Ajuntament.

Potser que ens hi posem a ordenar una mica les coses i ens deixem d'obres faraòniques. L'endeutament de la Vila és massa gran com per fer grans projectes els propers anys, així que caldria racionalitzar-ne l'ús d'allò que ja tenim.

Homenatge a Hermida

2010-09-06T16:50:00.001+02:00

José Antonio Hermida ha tornat a demostrar que és el número 1 del BTT a nivell mundial. Dissabte passat es va proclamar Campió del Món al Canadà, demostrant que la seva carrera és lluny d'acabar-se.

El que més m'agrada de José Antonio Hermida és que és un lluitador nat. No sempre guanya, però sempre hi és allà donant la cara i mirant de guanyar. D'altres potser ho tenen més fàcil, però ell lluita fins al final i després de tot això, ha pogut collir els dolços fruits de la victòria.

Hermida porta molts anys pedalejant una BTT, però continua capdavanter en aquest món, tot i els mals moments o els periodes de debilitat, finalment s'imposa novament i fa que estiguem un altre cop orgullosos de tenir-lo com a veï i conciutadà.

Per això un demano a tots que aneu a l'acte d'homenatge que se li retrà a la plaça de l'Ajuntament de Puigcerdà el proper dia 10 de setembre, a les 20 hores, perquè crec que és dels que més s'ho mereixen i cal que li ho reconeguem. No només per ell, que no necessita demostrar res després de la seva llarga carrera esportiva, sinó per tots nosaltres.

Els trens semidirectes i les eleccions

2010-09-02T11:48:00.001+02:00

Es nota que s'apropen les eleccions. Els presidents viatgen a la Xina i els trens semidirectes tornen a arribar a Puigcerdà. Segons les notícies, un parell de trens semidirectes connectaran Barcelona amb Puigcerdà amb una reducció sensible del temps de trajecte dels altres trens "habituals". Analitzem la notícia.

En primer lloc, això dels trens semidirectes no és res de nou. Ja n'havíem tingut i els van suprimir per vés a saber quin motiu. I recordo que trigaven si fa no fa el mateix que els que no eren semidirectes. Raó: doncs que la via és d'un sol carril i degut als inevitables retards, s'havien d'acabar esperant a l'estació més recòndita del recorregut. Resultat: trigaven una mica menys i costa de parar en pocs llocs, però res d'espectacular.

Ara, sembla que se'ns en fotin i ens volen tornar a posar aquests trens i ens ho venen com la gran notícia de l'any. Però la cosa no s'acaba aquí. Resulta que aquests trens semidirectes només són de dilluns a divendres, així que els caps de setmana, que és quan es registra més tràfic a la línia, els trajectes duraran exactament el mateix. Mare meva, quina idea més brillant. Algú es deu haver quedat calb de tant pensar!

Però mirem quin horari tenen aquests trens: un pel matí de matinada i el de tornada molt proper al darrer tren, per la qual cosa, ni tan sols augmentem horaris. En fi, tot plegat un pedaç molt poc galdós amb tuf preelectoral. Però en fi, alegrem-nos i fem xerinola, que menys dóna una pedra.

Paradoxes

2010-09-01T17:09:00.001+02:00

L'altre dia, passant per la carretera que va a la Duana per davant del quarter de la Guàrdia Civil me'n vaig adonar d'una d'aquestes ironies que té la vida i que a mi, particularment, em va posar de força mala llet.

D'una banda, l'edifici nou de trinca del CAT (el Centre d'Acollida Turística), construït i pagat per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat gloriosa de promocionar turísticament la comarca parlant del Tractat dels Pirineus i de la frontera. Com si no n'haguéssim tingut prou de frontera durant segles.

Però és que el més greu -a part de l'estètica ben forània d'aquest edifici, que potser serà molt maco a Barcelona, però que aquí queda com una patada a l'estómac- és que es troba just al costat dels barracons de l'escola Llums del Nord, que de moment la Generalitat no s'ha dignat a construir, no sé si per culpa de l'Ajuntament, d'ells mateixos o dels habitants de les llunes de Júpiter, tant se val.

El cert i ben palpable és que tenim un edifici nou, buit i que no servirà de res (l'ajuntament ja ha deixat clar que no pensa contractar personal perquè no té diners) i que com a molt actuarà com a un restaurant encobert, perquè aquesta és una de les funcions que se li vol donar (possiblement l'única).

I al costat mateix, els nens estan en barracons perquè les autoritats pertinents no es posen d'acord per fer una nova escola. No és un contrasentit? Així ens gastem els diners o, millor dir, així els malbaratem?

Ja sé que tots dos projectes depenen de Departaments diferents, però en un poble tan petit com el nostre, poc que s'inverteix i es fa tan malament com és possible. En fi, potser que algú s'ho faci mirar, perquè dóna pena.

Places de disseny

2010-08-30T13:56:00.000+02:00

Ja tinc constància d'almenys un parell d'actes que no s'han fet o que han vist alterats els seus recorreguts per culpa de la dèria aquesta que tenen a l'Ajuntament que les places noves "són molt maques i no es poden embrutar".

D'una banda, el correfoc de sant Joan, que es va acabar fent, amb foguera inclosa al barri de l'estació, cosa que em sembla molt bé, sempre que no sigui perquè l'excusa va ser que es feien malbé les noves places.

D'altra banda, la polèmica que hi va haver entre alguns carrossaires de la festa de l'Estany i les autoritats municipals pel fet que no es volia que s'estacionessin les carrosses a la plaça Santa Maria després del seu recorregut perquè algunes perdien oli i tacarien les places, cosa que va motivar una certa picabaralla entre una de les carrosses i les autoritats.

A veure, que el llegir no ens favi perdre l'escriure, sisplau. D'acord que les places són noves i cal cuidar-les, però per aquest viatge no necessitàvem pas alforges. Si hem canviat unes places plenes de cotxes per unes de joguina on no s'hi pot fer res, quina mena de canvi hem fet? Què hi hem guanyat?

Això és com no voler que el nen porti els pantalons nous perquè es fan malbé quan juga. Bé, si tinguéssim pantalons vells, encaria podríem traslladar algunes activitats de lloc, però com que hem remodelat tot el centre de la Vila, ara ens trobem que totes les places són molt mones i de joguina.

Per favor! Si les places es fan malbé amb una foguera, quina mena de places hem fet? Si no es poden netejar d'una taca d'oli, amb quin material s'han pavimentat? Potser que ens ho fem mirar, però les places són del poble, no de l'ajuntament. Són l'espai públic per antonomàsia des dels grecs i més enrere, són l'àgora, són l'ànima de la Vila i s'han de poder aprofitar per fer festes i si no, adapteu-les a tal efecte i deixeu-vos tant disseny i tan poca funcionalitat.

La perduda skyline de Puigcerdà

2010-08-24T13:09:00.003+02:00

Si ens apropem de nit a Puigcerdà podrem veure que hi manca alguna cosa a l'skyline de la Vila: el campanar. No és que l'hagin derruït per fer un pàrquing (cosa que a aquestes alçades ja no m'estranyaria gaire), sinó simplement que està tan mal il•luminat que no es veu fins que hi ets gairebé a sobre.

I si es veu, encara pitjor, perquè amb aquests colorets tan bonics: blau, verd i vermell, sobre tot, sembla que en comptes d'un edifici monumental hi hagi un club d'aquells que es troben per les carreteres del país i que porten el nom de "güisqueries".

De debò no podeu canviar la il•luminació del campanar? No us n'adoneu de com n'és d'espantosa? Clar que, sobre gustos no hi ha res escrit i segur que als que han decidit de posar-la els deu semblar el més fantàstic. Només em pregunto si qui ha pres la decisió final és daltònic -cosa que ho explicaria tot- o simplement té mal gust -cosa que, per desgràcia, és el més probable.

La güebonda

2010-08-24T13:09:00.001+02:00

Sembla que la rotonda situada a la part inferior de l'avinguda del Segre ja està conclosa. Mirada de dalt, de baix o de costat té una forma tota estranya. Clar, que amb el temps que s'hi han estat per fer-la, ja poden haver estat creatius, ja. Els veïns la coneixen amb el nom de "güebonda", perquè té forma ovoïdal, tota estranya.

Bromes a part, no acabo d'entendre la finalitat d'aquesta rotonda. A veure, la idea suoposo que era limitar la velocitat dels cotxes per l'avinguda del Segre per tal d'evitar accidents, com els que s'han produït en aquella zona. Però em temo que estic equivocat.

Resulta que la rotonda serveix per frenar els cotxes que pugen, que no poden anar massa de pressa perquè surten a poca distància d'una altra rotonda i se'ls fa fer un gir del tot innecessari que complica força la circulació. En canvi, la baixada, resta barra lliure per passar a la velocitat que es vulgui, perquè la rotonda cau fora de la seva influència.

Sincerament, no sé com s'ha dissenyat la rotonda en qüestió, però potser que s'ho facin mirar, perquè per l'únic que ha servit és per eliminar unes quantes places més d'aparcament, de les que sembla que anem tant i tant sobrats...

Llívia conclou el seu festival d'estiu

2010-08-23T12:56:00.001+02:00

Un altre any més hem pogut gaudir del Festival de Música de Llívia, amb solistes, orquestres de cambra i cors. Enguany, potser per la crisi, la programació i l'assistència de públic han estat una mica més fluixos, però en qualsevol cas la qualitat ha estat garantida en tot moment.

Vull memarcar especialment els dos darrers concerts: el de l'Orquestra Amadeus de Ràdio Polònia i el de l'Orquestra Mendelssohn de Budapest.

L'Orquestra Amadeus, entre altres composicions, ens va obsequiar amb una versió per a cordes dels Quadres d'una exposició del compositor rus Modest Mussorgsky. Va ser realment sorprenent i espectacular, ja que la versió orquestral sol incloure el vent i la percursió com a elements importants, i l'Amadeus se'n va sortir només amb cordes.

Així, el famós tema del Promenade sonava en un violí i el final orquestral de la Gran Porta de Kíev no desmereixia en absolut a la versió per a orquestra simfònica.

A més a més, ens van oferir tres bisos exquisits, que van concloure la llarga vetllada musical de manera apoteòsica.

Pel que fa a l'Orquestra Mendelssohn, ens van dedicar un concert exclusivament sobre peces de W. A. Mozart. A la segona part, vam poder gaudir dels sons meravellosos de la flauta d'en Claudi Arimany.

Novament els concerts de Llívia han omplert de música i pau les nits llivienques, amb l'excepcional acústica de l'església de Nostra Senyora dels Àngels de Llívia.

Pere Borrell

2010-08-19T11:44:00.004+02:00

Dissabte, dia 14 d'agost va tenir lloc una interessant conferència a la Sala de Convencions del Museu Cerdà titualda: "Pere Borrell del Caso i altres artistes universals del trompe l'oeil", a càrrec de la periodista i especialista en Pere Borrell, Andrea Pascual, en ocasió del centenari de la seva mort.

Andrea Pascual és l'autora del llibre sobre Pere Borrell que fa cosa d'una dècada va editar l'Ajuntament de Puigcerdà. L'Andrea ens va oferir una conferència magistral sobre els orígens de Pere Borrell i sobre la tècnica del "trompe l'oeil", consistent en simular la tridimensionalitat a través d'una pintura.

Potser el cas més conegut de trompe l'oeil sigui el quadre que Pere Borrell va pintar l'any 1874 i que va titular "Fugint de la crítica", propietat del Banco de España i que actualment està donant la volta al món, on es veu un nen sortint del marc del quadre.

Pels interessats en la pintura de Pere Borrell, us recordo que actualment hi ha una exposició de les seves obres organitzada pel Casino Ceretà i promoguda pel Sr. Joaquim Palau, que val molt la pena de visitar.

Ilya Maximov

2010-08-19T11:44:00.003+02:00

Diumenge passat, a l'església de Talló (Bellver de Cerdanya) vaig poder escoltar un fenomen pianístic de primer ordre: el pianista d'origen rus, que actualment viu i estudia a Barcelona, Ilya Maximov.

Ilya és un noi tímid, de vint-i-escaig anys que va néixer amb un do. En aquest cas, el de la música. Als cinc anys va ser portat a una escola per a nois superdotats en la música de Moscou i des de llavors no ha deixat de meravellar a propis i aliens.

Ilya ens va oferir un concert apassionat de diversos autors, dels quals en destacaria especialment Mussorgsky i els seus Quadres per una Exposició, que va tocar de manera magistral. Com deia una amiga meva, en alguns moments semblava que estiguessin sonant dos pianos.

Ilya ha ofert altres concerts per la comarca dins del marc del Festival Itinerant de Joves Intèrprets que dirigeix el pianista d'Oceja Philippe Argenty. Tot i que no és la tònica general del Festival, des d'aquí m'agradaria expressar la meva petició que torni a portar a l'Ilya l'any vinent, ja que crec que s'ho val.

Dóna diners el patrimoni cultural?

2010-08-19T11:44:00.001+02:00

Divendres passat vaig poder assistir a una interessant tertúlia sota els porxos de la plaça Major de Bellver que tractava sobre la gestió del patrimoni cultural a la Cerdanya i sobre el rendiment que se'n pot extreure. La conferència-tertúlia va anar a càrrec d'Oriol Mercadal, director del Museu Cerdà i arqueòleg i de Sara Aliaga, técnica cultural del Consell Comarcal de la Cerdanya i arqueòloga també.

La principal conclusió que es va extreure és que invertir en patrimoni cultural, ja sigui arqueològic (com és el cas del Castellot de Bolvir o el Castell de Llívia), etnològic (com el Carnestoltes tradicional de Bellver), cultural, etc, sempre té un efecte de retorn sobre la població en forma de guanys positius. Ara bé, que aquest retorn sigui més o menys important i ràpid depèn de molts factors.

Per exemple, de la disposició general dels habitants de la zona. Si vénen turistes però no es creen les infraestructures adients per atendre'ls, el retorn serà molt petit. D'altra banda, encara que es disposi d'un important patrimoni cultural en condicions i s'hagi creat una infraestructura turística a l'àrea local, és evident que si no es fa una promoció adequada d'allò de què es disposa, tampoc hi haurà retorn.

Una manera d'optimitzar recursos és la creació de xarxes regionals que serveixin com a sinèrgia de recursos per oferir una marca de producte homogènia i atractiva per al potencial consumidor cultural.

Dins d'aquest marc, acabo d'assabentar-me d'una bona notícia: el Departament d'Innovació de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal de la Cerdanya ha acordat d'incloure el Camí de Sant Jaume (branca local cerdana-urgellenca) i el Camí dels Bons Homes en el Mapa Nacional de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya, a fi de promocionar-los.

Sembla ser que el fet de tenir una delegació d'aquest departament de la Generalitat a la comarca serveix d'alguna cosa i permet de solucionar alguna de les mancances existents, com la de no incloure el Camí de Sant Jaume a la xarxa global catalana de camins de Sant Jaume o bé la de no incloure la Cerdanya dins de la ruta de la Catalunya comtal.

Sant Ermengol

2010-08-10T19:16:00.001+02:00

Ahir per la nit vaig poder gaudir novament d'una nova representació del Retaule de Sant Ermengol, a la Seu d'Urgell. El marc nocturn del claustre de la catedral és realment romàntic i la nova il•luminació amb sistema de LED de colors de potència, un encert que enfasitza els relleus del claustre.

Una de les coses més interessants del Retaule és que et proporciona una immersió de ple a l'Edat Mitjana. Els vestits, el llenguatge, l'escenografia, les olors i la música formen un tot dirigit a transportar-nos a un passat molt llunyà, però que és la base dels temps en què vivim.

Al Retaule podem veure l'inici d'una croada, una cerimònia de nomenament d'un bisbe, miracles, escenes de vida senzilla, batalles legals pels territoris, reformes religioses o la por a la fi del món deguda al canvi de mileni. Tot això, sense moure's de la cadira i en poc menys d'una hora i mig.

Les escenes més espectaculars són les darreres: la processó fúnebre amb torxes de Sant Ermengol, el miracle de la pluja i el quadre final amb tots els personatges en escena.

A aquells de vosaltres que encara no l'hagueu vist, no perdeu l'ocasió d'anar-hi i als que ja l'hàgiu vist, penseu que de tant en tant val la pena de tornar-hi, perquè a part de les novetats que hi pugui haver, la memòria és fugissera.

Trist resta el Castellot

2010-08-10T14:23:00.001+02:00

L'alcalde de Bolvir, el Sr. Bartomeu Baqué ha anunciat públicament la seva disposició a crear una entitat privada que pugui finançar la construcció del centre d'interpretació que havia s'anar als peus del jaciment arqueològic del Castellot, a la Corona. El motiu? Doncs que no ha trobat resposta positiva per part de les administracions a l'hora de trobar el finançament necessari.

Cal que digui que és una vergonya? Mentre es malbaraten diners públics al nostre país endollant de pressa i corrents a un munt d'amigots amb bons sous, fent cas omís de la crisi, projectes de dinamització cultural i turística com el del Castellot resten en l'oblit.

A veure, no ens enganyem: la Cerdanya no ha estat mai una terra clarament receptora d'inversions. Hem d'anar a cop d'esdeveniment (Olimpíades a la Seu, Mundials a la Molina, etc) per tal que ens millorin les infraestructures. Això quan no les hem hagut de pagar directament o indirectament entre tots, com és el cas del túnel del Cadí.

Són molt macos aquests discursos sobre l'equilibri territorial, la sostenibilitat i bla, bla, bla que fan molts polítics, però els podem llançar directament a l'oblit, perquè no se'ls creuen ni ells. Són simplement un clixé barat, massa emprat i sense voluntat real de ser aplicat. El món s'acaba als túnels de Vallvidrera. Potser al Vallès. Però més enllà, sembla que no existeix vida intel•ligent.

De fet, el Pirineu és un enorme parc temàtic, ple d'óssos i de llops, on anar a collir bolets a la tardor o a passejar una mica durant l'estiu. I és clar, a fer una bona esquiadeta quan neva. Ai la neu! Per ells no és or blanc caigut del cel ni una molèstia, sinó aigua per la conca del Llobregat de la qual beu la gran àrea metropolitana. Allò que jo en dic, la salivera hidrològica.

El Pirineu no existeix entre setmana. Sembla ser que està deshabitat. I per tant, quina necessitat hi ha d'invertir en projectes dinamitzadors? Els pocs aborígens que hi vivim ja ens espavilarem com hem fet sempre, oi? Ara, això sí, quan es tracta de pagar impostos, no ens oblidéssim pas.

En fi, que li desitjo tota la sort del món a Bolvir i el seu projecte de centre d'interpretació. Ara mateix se n'acaba de fer un a Puigcerdà, on s'han gastat un munt de milions per recordar-nos a tots que són terra de frontera. Molt agraïts. I per celebrar-ho hi faran un restaurant encobert per fer-li la competència a la resta de restaurants de la comarca. Tot pagat amb diners públics, en un context de crisi galopant.

Bellver i els voltors

2010-08-09T11:46:00.001+02:00

Divendres, al capvespre vaig anar a Bellver a una interessant xerrada sobre les aus necròfagues del Pirineu: el voltor comú, el voltor negre, l'aufrany i el trencalòs. La conferència va ser impartida per l'especialista en la matèria, l'Àngel Bonada, amb acompanyament d'imatges.

Com era d'esperar, la conferència va ser molt interessant i didàctica, com solen ser totes les de l'Àngel i, a més a més, les imatges hi varen contribuir força. Tenim la sort de poder gaudir de quatre espècies de voltors als Pirineus, totes elles visibles a la Cerdanya de tant en tant algunes, i permanentment les altres.

La conferència va tenir lloc als Porxos de la plaça Major de Bellver amb força concurrència de públic. Crec que és un encert de fer aquestes xerrades a la fresca, perquè les nits cerdanes de l'agost són prou agradables encara com per poder suportar la temperatura a l'aire lliure i l'entorn és molt més agradable que no pas tancar-se en una sala.

Crec que altres municipis haurien de prendre nota de l'èxit de Bellver i fer actes similars, si bé cadascú és lliure de programar aquells actes que cregui més convenients.

Com a nota força típica, el públic. Llevat de un amic i jo, no hi havia ningú més -almenys conegut- de Puigcerdà i la immensa majoria eren "vells" coneguts de Bellver i rodalies. Molt em temo que els cerdans continuen sense desplaçar-se gaire a actes culturals a poblacions veïnes.

Estufes a l'aire lliure

2010-08-06T13:14:00.001+02:00

Us heu fixat que darrerament s'ha poisat de moda d'instal•lar en les terrasses una mena d'estufes de gas amb flama per tal de caldejar l'ambient? Podria entendre-ho en un local tancat per tal d'escalfar el lloc, però fer-ho a l'aire lliure o gairebé és una manera brutal de llançar l'energia a l'atmosfera i d'aprofitar-ne una mínima part.

En una època en què els combustibles fòssils cada cop contaminen més i donen més problemes, estan més cars i contaminen més, en una època en què tots suposadament estem preocupats pel canvi climàtic global, en plena crisi econòmica, aquest malbaratament de recursos ens hauria de fer mal d'ulls a tots.

A més a més, és una simple qüestió de lògica. Si fa fred per estar en una terrassa, doncs no hi vagis i ves a un lloc tancat. Però és clar, es tracta de fer negoci i a la major part de locals, la superfície útil de negoci és molt més gran a la terrassa que s'ocupa d'espai públic que no pas a la del local pròpiament dit.

Així, si cal posar estufes, s'hi posen. Si cal posar para-sols, s'hi posen. I si calgués posar una banda de mariatxis, doncs s'hi posaria. És igual com de ridícul quedi o el malbaratament que suposi. Tot per la pela. En fi, que cadascú s'apliqui el conte.

Turisme sostenible

2010-08-05T13:28:00.003+02:00

Dissabte va tenir lloc al Museu Cerdà una altra taula rodona dins del cicle del Fòrum Cerdà que organitza el Grup de Recerca de Cerdanya, sota el títol de "Una aposta pel turisme sostenible". Va ser un debat d'allò més interessant, on es van exzposar idees i xifres molt concretes i que tant de bo hagués estat correspost amb una presència major de públic, especialment del sector turístic.

Les principals conclusions a les quals es va arribar van ser les següents:

Es va considerar que l'actual model turístic ha estat prou exitós, però que potser es troba en una fase de declivi i cal potenciar alternatives turístiques com el senderisme o el turisme familiar, a part del turisme clàssic de neu a l'hivern. S’està treballant en l’adquisició de segells de qualitat, públics com “Turisme familiar” o privats com les ISO, per potenciar la marca Cerdanya lligada a uns estàndards de qualitat certificada.

Es va considerar important poder oferir una oferta turística naturalista lligada al Parc Natural del Cadí-Moixeró, que hauria d'obrir-se més al turisme, o envers el Parc Regional dels Pirineus Orientals, la definició del qual és, de moment, una mica difusa. Existeix una excepcional oferta de senders a la Cerdanya, però té l'inconvenient que hi ha una sobremarcació sobre el territori i que el manteniment dels senders és prohibitivament car per als Ajuntaments, que no en poden assumir el cost.

Es va admetre que som poc coneguts entre les agències de viatges de la resta de l'estat, però també es va dir que això passa amb gairebé totes les comarques de Catalunya en general i que s'està fent un esforç molt important per fer donar a conèixer la marca Cerdanya arreu de l'estat. Tanmateix es va explicar que les fires, tot i ser importants, tenen un cost relativament baix i que cada cop més tenen una efectivitat menor i que es treballa amb altres sistemes molt més moderns i efectius.

Segons va afirmar un dels ponents, en base a una enquesta pròpia del Consell Comarcal, va afirmar que l'ocupació mitjana de les segones residències és al voltant de 50 dies/any -i no de 15 dies/any com van fer notar des de l’audiència en base a la premsa i als anuaris existents de la Generalitat de Catalunya- i que aquest sector té un impacte econòmic molt important a l'economia comarcal (125€ per persona i dia de mitjana segons la mateixa enquesta) i per tant se l'ha de tractar adequadament.

Sobre la competència, es va fer palès el temor al potencial del Pirineu d'Osca, que pot arribar a ser una amenaça en un futur no massa llunyà i que el referent a seguir eren els models dels Alps i el Sud del Tirol.

Per part del públic assistent, amb respostes afirmatives per part de la taula, es va coincidir en la humanització de part de la muntanya i l’entorn natural, fent-la més accessible amb mitjans mecànics (telecadires, telecabines, telefèrics) per tal de preservar-la millor. També es va fer notar des del públic algunes actituds poc respectuoses i d’aïllament de les comunitats foranes en urbanitzacions i fora de la vida quotidiana dels municipis que les acullen i també del temor i la desconfiança que generen els nouvinguts entre la població local.

Pobres banderes

2010-08-05T13:28:00.001+02:00

Cada vegada que passo per la plaça d'Europa, al costat de la Duana, he de contemplar el lamentable espectacle de les banderes de la Unió Europea. Enteneu-me, el problema no són les banderes en si, sinó l'estat lamentable de conservació en què es troben.

Per començar, no estan totes ni de lluny i alguns pals es troben en un estat patètic. Les banderes són brutes i tot plegat dóna una imatge força lamentable just a l'entrada del país per la frontera francesa.

Tenint en compte l'enorme quantitat de tràfic que circula cada dia per la rotonda on estan situades les banderes, potser que ens ho fem mirar. Si no voleu posar les banderes de cada país, substitui-les totes per banderes europees. No sé, de solucions sempre n'hi ha, però feu alguna cosa perquè donen una imatge lamentable de la Vila i del país.

Mirant el cel

2010-08-04T13:05:00.004+02:00

Ahir per la nit, amb uns amics vam anar a un lloc relativament allunyat de la contaminació lluminosa cerdana per intentar veure una aurora boreal, car que hi havia una alerta d'aquest fenomen. Per desgràcia, el que no sabíem, és que l'alerta no era prou "potent" i l'aurora difícilment podia haver arribat a les nostres latituds.

Aquestes coses ja passen amb la premsa i les notícies científiques: no tenen especialistes i es limiten a reproduir allò que diuen les agències, molts cops amb poc fonament científic. Una llàstima, perquè podríem haver aprofitat el temps millor, tot i que contemplar el firmament nocturn des de la Cerdanya sempre sol ser un plaer, especialment en un dia sense lluna, com va ser ahir.

No és l'única ocasió de mirar el cel. Abans-d'ahir al capvespre, vam poder contemplar al cel un espectacular arc de Sant Martí extraordinàriament brillant, amb l'arc secundari ben visible i fins i tot un dels arcs supernumeraris, que només es veuen quan la magnitud del fenomen és prou important.

D'aquí a una setmana, tindrem ocasió de tornar a mirar novament el cel nocturn, concretament la nit del 12 al 13 d'agost, de matinada, quan tindrà lloc el màxim de la pluja d'estrelles coneguda com llàgrimes de Sant Llorenç o, científicament parlant, les Perseides.

Enguany, la lluna nova hauria de permetre una bona observació del fenomen, sempre que la meteorologia ho permeti, és clar. I és que les nits cerdanes, tot i que a l'agost ja solen refrescar, solen ser molt interessants des del punt de vista astronòmic. Us les recomano.

El Castellot, de nou

2010-08-04T13:05:00.003+02:00

Un altre any i una altra campanya reeixida del jaciment iberoceretà del Castellot, al municipi de Bolvir. Aquest cop voldria destacar unes paraules que va pronunciar l'alcalde de Bolvir, el Sr. Bartomeu Baqué, a la conferència que sobre el Castellot va tenir lloc fa uns dies al Museu Cerdà.

L'alcalde va dir que era penós que les institucions supramunicipals com el Consell Comarcal o la Generalitat de Catalunya no haguessin invertit gairebé res en el Castellot quan es tractava d'un jaciment de primera magnitud al Pirineu, mentre que s'invertia en altres llocs governats per determinat color polític.

És una llàstima que el Castellot no hagi atret l'interès de la Generalitat, com a mínim, quan es tracta d'un jaciment amb un potencial d'explotació turística i de dinamització de la zona realment important. Però és clar, sembla ser que els interessos polítics acaben sempre interposant-se amb el sentit comú.

Des d'aquí voldria animar a l'alcalde de Bolvir i a tots aquells que creuen en el projecte del Castellot, que inclouria un centre d'interpretació in situ, a continuar insistint en el tema i també fer una crida als cerdans per tal que s'interessin per aquest monument tan singular.

Philippe Argenty

2010-08-04T13:05:00.001+02:00

Ahir per la nit, a l'església d'Oceja, vam poder gaudir d'un recital de piano extraordinari a càrrec del pianista cerdà Philippe Argenty. Dins del Festival itinerant de música clàssica "Joves intèrprets", Philippe Argenty va interpretar al piano peces de Liszt, Rachmaninov, Chopin i Debussy, amb gran domini de la tècnica i amb una gran passió interpretativa.

Philippe Argenty és un dels meus pianistes favorits ja que, tot i la seva jovenesa, té un domini del piano extraordinari. Toca sense partitura i transmet passió en allò que toca, especialment en les peces romàntiques i nacionalistes amb què ens va obsequiar en aquest concert, algunes de les quals, de gran dificultat tècnica.

Crec que el Festival que ell dirigeix és molt interessant, perquè permet apropar la música clàssica a molts pobles cerdans que, altrament no tindrien la possibilitat, com Oceja, Angostrina, Font-romeu, però també Bolvir, Bellver o Llívia.

El fet que els concerts es facin per triplicat, permet d'anar a tots els concerts si hom s'ho proposa. És qüestió de triar el dia més adient o el lloc més proper. Des d'aquest bloc, les meves felicitacions!

Xerrada sobre la toponímia

2010-07-30T13:40:00.000+02:00

Divendres, 23 de juliol, va tenir lloc al Museu Cerdà una interessantíssima xerrada sobre la toponímia del municipi de Montellà-Martinet. La xerrada la va impartir Hawah Rosell i Vergés, que és l'autora del treball sobre toponímia que va guanyar un premi a la recerca comarcal que concedeix anualment la Universitat de Girona.

La toponímia és una d'aquelles coses en les quals hom no sol parar atenció, malgrat que formen part del nostre patrimoni secular. Quan es perd un topònim, es perd per a sempre i això té conseqüències. Per exemple, si examinem un document antic on surt un topònim del qual hem perdut la pista, és força probable que mai més no podrem ubicar-lo al mapa i haurem perdut informació.

Els topònims són quelcom més que informació per als estudiosos. Són el nom dels llocs, generalment habitats o propers a zones habitades. Formen part de la nostra cultura i de la nostra història i és molt important preservar-los amb treballs com els que ha fet la Hawah.

Per aquest motiu, el Grup de Recerca de Cerdanya ha decidit iniciar un projecte global a tota la comarca de la Cerdanya a fi de realitzar i promoure la realització de treballs que recullin la toponímia menor de tots els municipis cerdans.

Creiem que és una tasca molt important a realitzar durant els propers anys, abans que els darrers informants bons coneixedors del territori es perdin per sempre i tots restem orfes d'aquesta part del nostre patrimoni.

Curs de genealogia

2010-07-29T14:35:00.001+02:00

Fa uns dies va tenir lloc a l'Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà un interessant curs sobre Genealogia impartit per l'especialista en la matèria Sofia Garçon. Al curs es va parlar sobre què consisteix la genealogia, quines eines de treball existeixen, quins són els seus objectius i els diferents mètodes de treball possibles.

El curs va ser realment interessant i va suscitar l'interès de molta gent, tant autòctona, com forana. Alguns dels assistents al curs es van desplaçar de força lluny per assistir-hi i des de l'organització del curs es va haver de dir que no s'acceptaven més inscripcions ja que el nombre de places disponibles ja estaven ocupades.

Això demostra que la gent està molt interessada en recuperar la memòria històrica i en conèixer el seu passat. Per què passa això? Què té de tan fascinant un arbre genealògic que es remunta a quatre o cinc generacions?

És difícil de donar una única resposta a aquesta qüestió, però a part de la recuperació de la memòria, crec que tots tenim una necessitat profunda de saber d'on venim, de conèixer en la mesura del possible qui eren els nostres avantpassats, què van fer i com és que les coses van anar com van anar per tal que apareguéssim nosaltres.

També és cert que els arbres genealògics tenen quelcom de romàntic i en certa manera ens connecten amb el passat llunyà, amb el nostre llinatge. Possiblement això sigui una experiència molt més personal i profunda d'allò que estem disposats a admetre conscientment, però crec sincerament que així és.

En tot cas, el curs va servir per obrir-nos les portes al fascinant món de la genealogia, món cada cop més transitat i que aixeca veritables passions entre els seus practicants.

Tauri

2010-07-29T14:27:00.000+02:00

Ahir, el Parlament de Catalunya, per majoria absoluta i a instàncies d'una iniciativa legislativa popular va prohibir les curses de braus (àlies, corrides de toros) al territori català. Ja era hora!

Naturalment, el revol a Espanya i en alguns sectors taurins catalans ha estat considerable. El més trist de tot és que el debat no s'ha centrat en si era correcte o no de prohibir un espectacle sanguinari on es tortura un animal fins a la mort mentre la gent s'ho mira tota cofoia. No. El debat, com sempre passa darrerament, ha estat en termes identitaris.

En primer lloc, vull deixar clar que em sembla vergonyós que en l'època en què vivim, en una societat suposadament culta i refinada, es permetin vergonyosos espectacles on es fan patir animals fins a la mort per entretenir la gent.

En segon lloc, que a això li diguin "fiesta" y a sobre "nacional" em sembla una vergonya encara més gran. Si la gent tingués vergonya, haurien d'amagar-se durant anys en un racó ben fosc per haver permès aquesta ignomínia. Però, no, és clar, perquè tot es justifica en nom del sagrat nom d'Espanya que, aquestes alçades, es troba ja una mica desgastat de fer-lo servir tant i per coses que res tenen a veure amb el país.

En tercer lloc, no entec a què ve tant d'enrenou si des de l'any 1991, a les Illes Canàries es van prohibir els braus, amb el vot favorable del PP i nongú no va posar el crit al cel. En canvi, ho fem els catalans i ens amenacen poc menys que amb l'excomunió.

En quart lloc, la resta d'espanyols no entenen que si tenim un Parlament que pot fer lleis -igual que ells, per cert- haurien de respectar les decisions que prenem nosaltres sobiranament i que només ens afecten a nosaltres. No anem pas a dir-los que ells prohibeixin les curses de braus, però si nosaltres no les volen, què coi els importa a ells?

En cinquè lloc, respecte el PP, una total intolerància respecte de la voluntat dels catalans i un comportament feixista volent anul•lar la decisió sobirana del Parlament català via Corts espanyoles o tribunal constitucional.

En sisè lloc, tampoc tot el camp és daurat. Trobo vergonyós que es prohibeixin les curses de braus però no els correbous, un espectacle igual de patètic però, mira, aquí fem la vista grossa perquè entra dins de la tradició cultural d'alguns pobles catalans. Doncs mira que bé. Llavors, si això és així, al final haurem de donar la raó a aquells que diuen que la prohibicióha estat una qüestió identitària i antiespanyola.

I, finalment, a què ve tanta dèria amb la llibertat i criticar les prohibicions? Gairebé totes les lleis que es promulguen comporten prohibicions. Per què aquesta atempta contra les llibertats individuals i no ho fa, per exemple, el Codi Penal? Per favor, una mica de vergonya i no confonem la gimnàstica amb la magnèsia.

Dades entre muntanyes

2010-07-21T11:48:00.002+02:00

Ahir per la tarda vam patir una nova avaria a internet. Sembla ser que deguda, aquest cop, a unes obres al túnel de Cercs, a la comarca veïna del Berguedà.

Se suposa que internet estava dissenyada per resistir fins i tot un atac nuclear. Però a les comarques pirinenques, només cal que algú faci obres en una comarca veïna per tal que l'únic cable de fibra òptica que deu alimentar tot el Pirineu esdevingui un xurro i ens quedem tots sense servei d'internet.

La gràcia de la xarxa de xarxes és la redundància. Això vol dir que si hem d'anar d'un punt a un altre de la xarxa, puguem fer-ho per múltiples camins. Quants més, millor i més segura serà la xarxa, ja que si falla l'enviament o la recepció de dades seguint una determinada ruta, sempre podrem provar una altra via.

Però resulta del tot evident que al Pirineu estem deixats de la mà del déu de les xarxes, també i que de redundància no en tenim ni gota. Així, qualsevol avaria del cable de fibra òptica que transporta les dades en un radi de cent quilòmetres ens pot deixar a les fosques, digitalment parlant.

Així volem articular el país? Molt parlar de la societat de la informació, de televisions digitals i de vegueria de l'Alt Pirineu, però a l'hora de la veritat, continuem a les telúries pel que fa al món digital.

Ara que sembla que el tema de les avaries en la xarxa elèctrica ha disminuït una mica, precisament en augmentar la redundància de les línies, amb el desdoblament de línies d'alta tensió, el següent cavall de batalla serà internet.

I que consti que el Pirineu no ho té tan malament com pugui semblar a primera vista: només caldria connectar les xarxes de dades espanyola i francesa i la redundància restaria garantida.

De la mateixa manera que es vol abastir de fluïd elèctric el futur hospital transfronterer amb l'energia de França, potser que posem fil a l'agulla i fem el mateix amb les dades. Pensem que al mateix hospital transfronterer li convé -i molt- disposar d'un bon ample de banda de dades per poder fer telediagnosi, per exemple.

En qualsevol cas, seria molt positiu que, per una vegada, els Pirineus, en comptes de separar-nos de la "civilització", ens servissin per acostar-nos-hi.

Juan José López Burniol a Puigcerdà

2010-07-21T11:35:00.001+02:00

Divendres, 16 de juliol, es va cloure la Universitat d'Estiu de Puigcerdà. La cloenda va anar a càrrec del notari barceloní, Juan José López Burniol, conegut pensador i tertulià televisiu, qui va impartir una xerrada molt interessant sobre els valors d'Europa.

López Burniol és una de les poques ments lúcides del panorama públic actual català. Va recomanar que, per sortir de l'actual crisi, calia continuar treballant, fent la feina ben feta i calia també dir en públic allò que pensem en privat.

López Burniol va parlar de la cultura de l'esforç, que s'ha anat dil•luint en el no-res al nostre país (i a Occident en general) com un dels valors suprems dels europeus i que ha fet que la nostra civilització hagi estat hegemònica durant segles.

També va afirmar que hi ha tres professions que són especialment delicades, en tant que si qui les exerceixen s'equivoquen, incideixen directament sobre la vida de les persones: els educadors, els jutges i els metges.

La conferència va ser molt interessant i va ser seguida amb molt d'interès per l'abundant públic assistent.

Ja està. I ara què?

2010-07-20T12:40:00.001+02:00

Puigcerdà va celebrar aquest diumenge passat el referèndum sobre el dret a decidir. Les xifres -arrodonides- són clares: 14% de participació, 89% a favor de la independència. Si fa no fa, com en altres poblacions. O sigui: baixa participació, altíssim posicionament a favor de la independència.

És tan baixa la participació? Bé, tenint en compte que es va fer en plena festa major, període en què molts puigcerdanesos toquen el dos a la platja, que la publicitat va ser escassa i que gairebé ningú no sabia com votar amb antel•lació, tampoc és un mal resultat.

D'altra banda, els mitjans oficials no van fer cap referència al referèndum -per variar- així que molta gent tampoc no es va assabentar.

Però potser, el principal obstacle per tal que hi hagués una major participació és que la gent, tot i estar cansada i cremada, no veuen que aquests referèndums serveixin de res. Molts no hi participen per qüestions ideològiques i altres no ho fan perquè creuen que és inútil.

Però jo em pregunto: si tan inútil és, perquè l'estat va intentar inicialment prohibir aquests referèndums? Per què s'hi va oposar -i encara ho fa- de manera més o menys ferma? Per què els principals mitjans de comunicació silencien sistemàticament aquestes iniciatives quan, en canvi, en parlen d'altres de molta menor transcendència, com la de la famosa reforma de la Diagonal a Barcelona?

Jo crec que tot compta i va sumant. Molta gent ha tingut la possibilitat de pronunciar-se i molta gent ho ha fet. Aquells que hagin optat pel silenci, allà ells i la seva consciència, però com a mínim s'ha trencat un tabú. Fa vint anys, aquests referèndums haurien estat salvatgement boicotejats per l'aparell repressiu de l'estat. Ara, potser perquè Europa ens mira i perquè la situació està molt més madura, això és força impensable, tot i que ja ho van intentant quan poden.

I la pregunta que molta gent es fa després d'aquests referèndums i de la manifestació de Barcelona és: bé, i ara què? Doncs ara res. Hem de continuar la nostra vida normal i manifestar-nos sempre que tinguem l'ocasió. És així, a base de constància i d'anar convencent a poc a poc als reticents com aconseguirem la llibertat, de manera tranquil•la i pacífica.

Jo crec que la independència no està a la volta de la cantonada, però també crec fermament que està molt més a prop d'allò que suposem. Crec que la immensa majoria dels que van participar a la manifestació de Barcelona (o no) la veuran relativament aviat. La tendència és clara i la gent ha perdut la por a parlar i a dir allò que opinen.

Per dir-ho amb una frase que darrerament ha fet una certa fortuna: "la primavera ha arribat i ningú sap com ha estat".

Un Matthew Tree iconoclasta

2010-07-20T12:39:00.001+02:00

Dilluns, 12 de juliol va tenir lloc a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà la conferència inaugural de la Universitat d'Estiu de Puigcerdà, dictada enguany per l'escriptor anglocatalà Matthew Tree.

Matthew Tree, irònic, iconoclasta i heterodox va carregar contra el concepte actual d'universitat i va afirmar que aquesta institució ha perdut el nord i que no té res a veure amb el sentit fundacional de la institució.

Tree va explicar la seva experiència personal a la universitat britànica, molt més elitista que la nostra i de la seva reacció contrària a allò que allí hi va experimentar. Va parlar de la creació d'una casta dirigent, allunyada de la realitat, pseudoculta, incapaç d'expressar sentiments personals o de debatre de manera realista.

És evident que la universitat al nostre país no és tan elitista -en general- i que les coses són diferents, però alguns dels vicis que va descriure de la universitat anglesa també s'hi troben presents, a la nostra universitat.

La conferència va ser molt interessant i vaig disfrutar especialment veient com es removien en els seus seients algunes persones a qui tinc per especialment elitistes i superficials, perquè de fet, estaven essent atacades dialectalment pel ponent que havien convidat. Reconec que sóc dolent i que va ser una experiència força agradable, però és que aquestes coses de vegades, les carrega el dimoni.

A títol personal, he de dir que estic completament d'acord amb tot el que va dir en Matthew Tree, a qui admiro com a persona i com a escriptor i de qui recomano entusiàsticament, sobre tot, el seu darrer llibre: Negre de merda. El racisme explicat als blancs, on fa una descripció de la persecució contra els negres nord-americans i de la Shoah, veritablement colpidora.